ICL Iberia afronta els darrers mesos d'obres a la nova terminal portuària de Barcelona. Es tracta d'una gran instal·lació, de 80.500 metres quadrats, que li permetrà concentrar tota l'activitat de mercaderies que ara té repartides entre Barcelona, Tarragona i Vilanova i la Geltrú. En l'actualitat, ICL opera al port barceloní en una petita terminal de 13.000 metres quadrats. L'escalada és notòria.

A final d'any la companyia preveu que la infraestructura estigui operativa. Serà després d'haver-hi invertit 77 milions d'euros, que se sumen als 13 que hi afegeix el Port per condicionar, entre altres, el calat necessari per poder carregar els grans vaixells Panamax de 70.000 tones. Així, el calat passarà dels 12 metres als 13,5. ICL operarà al moll d'Álvarez de la Campa del port gràcies a una concessió de terrenys per 35 anys.

Tot a les noves instal·lacions, ubicades al bell mig de la zona portuària barcelonina, just sota el cementiri de Montjuïc, es mesura en magnituds enormes. Tant en termes de construcció d'infraestructures com en el resultat quant a càrregues que s'obtindrà un cop estigui en funcionament. La terminal, en la qual aquests dies treballen fins a 150 operaris, en un dels moments ja de màxima activitat constructiva, és l'enllaç marítim del projecte industrial Phoenix, amb el qual la mineria bagenca fa un salt productiu de futur gràcies a una inversió de 400 milions d'euros. Només en la seva primera fase, que comprèn també la rampa de Cabanasses (que es preveu enllestir, després de retards considerables, a començament de l'any que ve) i la primera planta de tractament de la sal, ja operativa a Súria.

Un salt qualitatiu i quantitatiu

Amb la nova terminal, en les obres de la qual treballa una unió temporal d'empreses (UTE) formada per Dragados i Sorigué, la capacitat de càrrega anual de vaixells passarà de les 800.000 tones anuals a 4 milions. L'increment del transport ferroviari, que ajudarà a reduir el moviment per carretera del mineral bagenc, permetrà doblar la quantitat de producte que l'empresa trasllada per aquest mitjà al port, fins a més d'un milió de tones anual. Així, la capacitat de càrrega diària s'incrementa fins a les 25.000 tones, quan avui en són menys de 6.000 diàries. La nova infraestructura també permetrà quadruplicar la capacitat de càrrega dels vaixells, i se'n podran omplir dos de manera simultània: un Panamax i un altre de 30.000 tones. Avui, només es pot fer la càrrega d'un de 25.000 tones.

Aquest increment de potencial serà possible gràcies a la construcció d'una estació de descàrrega de trens (que tindrà quatre vies de fer-rocarril a més de dues de més curtes per a manteniment), amb una capacitat màxima de transport de 7.500 tones diàries; el condicionament d'una estació de descàrrega de camions que permetrà traslladar 300 tones per hora (12 camions); i la construcció de dos magatzems. Un es destinarà a la potassa, amb una capacitat de 120.000 tones, ampliables a 160.000; i un segon per a la sal, de 100.000 tones, que podrien ser en el futur 140.000. Aquestes dues instal·lacions, de les quals aquests dies s'estan erigint les cobertes, són dos espais diàfans de 150x65 metres (el de sal) i de 240x50 (el de potassa). A més s'hi construeixen un edifici per a les oficines corporatives de la companyia (300 metres quadrats, en els quals treballaran 23 persones; avui, les instal·lacions portuàries d'ICL ocupen 13 persones) i una zona de pàrquing de camions que permetrà acollir fins a 25 vehicles.

La cirereta del pastís portuari

Amb tot, la cirereta del pastís de la nova instal·lació són les dues grans grues ( shiploaders), traslladades ja acoblades des d'Itàlia, d'una alçada superior als 53 metres i una amplada de 26 metres, i amb un pes de 380 tones cadascuna.

Aquestes dues grues, mòbils mitjançant una instal·lació en rails, i que atorguen el perfil de referència a la terminal d'ICL, tenen una capacitat de càrrega, segons explicava ahir l'empresa en una visita per a la premsa a les instal·lacions, de 1.200 tones per hora, fins a 25.000 tones diàries.

Millores mediambientals

L'empresa destaca a més el fet que la nova terminal aporta una «millora significativa en l'impacte mediambiental». Així, s'hi instal·la un nou sistema de captació de pols (generat en la descàrrega del mineral) amb filtres de gran capacitat en tots els punts de descàrrega i als carregadors. A més, totes les galeries externes seran estanques.

D'altra banda, es confia en la reducció del trànsit de camions per l'ampliació de la capacitat operativa per via fèrria per reduir l'emissió de partícules nocives. En tercer lloc, apunta l'empresa, part del consum elèctric de les instal·lacions provindrà de la producció energètica pròpia amb plaques fotovoltaiques instal·lades a les cobertes dels edificis.

La terminal, avui

En l'actualitat, de totes les instal·lacions de futur previstes ja llueixen els dos imponents shiploaders i bona part de l'enorme rampa elevada en ziga-zaga que facilitarà el trasllat del diferent mineral des de la zona de recepció dels camions i dels trens fins als dos magatzems especialitzats, dels quals ahir s'estaven preacoblant les cobertes. L'edifici d'oficines, una instal·lació prefabricada encarregada a una empresa navarresa, s'estrenava ahir. També anava prenent forma el curt ramal ferroviari que ha de connectar la via de tren que dona servei al port amb les instal·lacions de la companyia minera.