La Generalitat derogarà un decret aprovat el 2009, en l'etapa de govern del tripartit, amb la finalitat de posar fi a l'aturada eòlica i fotovoltaica que pateix Catalunya i reactivar així aquestes energies renovables.
En una entrevista concedida a Efe, la consellera d'Empresa de la Generalitat, Àngels Chacón, va avançar ahir que la derogació hauria d'estar enllestida «en un termini de sis mesos», perquè aquest procés ha de fer-se «amb les màximes garanties i la màxima publicitat i transparència».
El Govern ha pres aquesta decisió després de comprovar que aquest decret del 2009, que regulava els procediments administratius aplicables a Catalunya a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques, suposa actualment «un fre» a la implantació d'aquest tipus d'energies a Catalunya. «Hem d'admetre que a Catalunya hi ha un desenvolupament baix tant de l'energia eòlica com de la fotovoltaica, i això es deu en part a aquest decret del 2009 que volem derogar», assegura Chacón.
El marc legal «inestable» definit per l'Estat, ha dit en al·lusió al final dels incentius a les renovables aprovat pel Govern del PP, també ha fet que inversors i promotors «frenessin una mica» la implantació de les renovables a Catalunya. «Això ens ha alterat, però una part d'aquest fre també està provocat per la normativa catalana», conclou la consellera, que comenta que aquell decret era «necessari» en el context del 2009, per evitar per exemple una «expansió descontrolada» de la fotovoltaica, però que després de parlar amb el sector s'ha optat per «iniciar la derogació».
El gerent d'EolicCat, Jaume Morrón, explica que des de l'any 2013 només s'ha col·locat un aerogenerador de 2,35 MW a Catalunya, per la qual cosa la parada eòlica a Catalunya ja dura sis anys, i denuncia que la normativa catalana del 2009 és «la més restrictiva de l'Estat» de cara a la implantació de l'eòlica.
Catalunya té actualment un total de 1.271 MW de potència eòlica repartits en 47 instal·lacions eòliques, segons dades de la Generalitat -EolicCat xifra la potència instal·lada en 1.275 MW-, per la qual cosa ocupa el sisè lloc a l'Estat en aquesta classificació, a molta distància de Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Galícia, que ocupen, en aquest ordre, les tres primeres posicions.
La setmana passada, Chacón i el president de la Generalitat, Quim Torra, es van reunir amb representants de la patronal eòlica, EolicCat, i llavors ja els van comunicar que el Govern volia solucionar l'aturada eòlica a Catalunya. També recentment, el director general d'Energia de la Generalitat, Pere Palacín, va admetre que aquest decret del 2009 posava limitacions a la implantació d'aquest tipus d'energies renovables a zones contigües a terrenys industrials o agrícoles.
Una vegada estigui derogat aquest decret, les limitacions vindran principalment per la normativa «sectorial, urbanística i mediambiental», i pels ajuntaments, però «es treuen els frens que hi havia» en altres aspectes, assegura Chacón, que lamenta també que hi ha uns 400 MW d'eòlica concedits a Catalunya i no executats.
La consellera assegura que li agradaria derogar el decret de l'etapa del tripartit amb més celeritat, però que han de donar-se una sèrie de tràmits abans que arribi a Govern i es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat, com elaborar una sèrie d'informes, obrir un tràmit d'audiència pública o esperar al dictamen del CTESC.
Les nuclears
D'altra banda, la consellera admet que el calendari de tancament de les nuclears a Catalunya plantejat per la Generalitat difereix de l'estudiat per l'Estat i les elèctriques. Encara que la llei catalana de canvi climàtic preveu tancar les centrals nuclears no més tard del 2027, el calendari estatal i el manejat per les centrals apunta al 2035. En aquesta línia, la consellera esmenta que Catalunya s'ha de «cenyir a la normativa del Parlament» i afegeix que intentarà «accelerar al màxim» el tancament de les centrals nuclears a Catalunya.
