El Consell Intertèxtil Espanyol (CIE) ha manifestat a la Secretaria d'Estat de Comerç i a la Comissió Europea (CE) la seva preocupació davant l'actual negociació de les regles d'origen en la Convenció Paneuromediterrània i els acords de la qual es pretenen tancar en breu després de gairebé una dècada de negociacions.

La patronal tèxtil espanyola, juntament amb la seva homòloga europea Euratex i altres organitzacions empresarials europees, està urgint a les autoritats europees la necessitat de defensar la indústria modernitzant les regles d'origen i evitant la concessió de flexibilitats reclamades pel Mar-roc, Tunísia, el Líban i Egipte, les conseqüències de les quals suposarien la possible extinció de part de la indústria espanyola.

El conveni paneuromediterràni (abril 2011) és un acord per potenciar el lliure comerç, on s'estableixen les normes preferencials que permeten als països riberencs del mediterrani beneficiar-se de les normes comunes d'un tractament duaner especial, i que té com a objectiu promoure un augment de la integració econòmica de la zona mediterrània reforçant uns llaços comercials més intensos en tota la seva àrea.

L'acord dona avantatges preferencials per fixar l'origen de les mercaderies per als països del nord d'Àfrica i de l'Orient Mitjà dins de l'Espai Econòmic Europeu. Fins ara se sol·licita l'origen europeu perquè els seus productes puguin reexportar-se sense aranzels a la part contractant sempre que es justifiquin dues o més operacions de transformació acumulada. Si s'acceptessin les aspiracions preteses d'alguns països del Magrib, aquests obtindrien avantatges addicionals que afectarien comercialment Espa-nya, ja que es pretén que amb una sola operació de transformació es consideri valor com a norma d'origen, donant-li carta de naturalització amb un sol procés, la qual cosa facilitaria la supressió de processos i productes de producció pròpia europea (filats, teixits i altres articles semielaborats) que podrien facilitar la substitució per altres productes d'origen asiàtic (la Xina, Pakistan, Bangladesh...), afectant el volum de negoci de la indústria comunitària i espanyola, i els llocs de treball directa o indirectament vinculats a la pròpia indústria. Els països del nord d'Àfrica són clients tradicionals de la indústria tèxtil europea que, en tenir un altre tipus de facilitats d'entrada dels seus productes aliens a la indústria europea, podran afectar el dinamisme actual d'intercanvis en contra de la producció de la indústria europea.

Els països amb més producció tèxtil, com França, Bèlgica, Espanya, Itàlia i Portugal, serien els més afectats. La importància de les relacions comercials amb els països del mediterrani és d'interès estratègic per a l'economia espanyola i per al conjunt de la UE. D'aquesta manera, el Marroc és la primera destinació de les exportacions espanyoles del tèxtil.