Fa cent anys, el 1919, la canònica de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà) va viure la venda i posterior arrencament de les pintures romàniques murals del segle XII i que van acabar al Museu of Fine Arts de Boston. Van ser les primeres d'altres obres d'art que van tenir aquest destí. Però, a la vegada, els fets de Mur van ser el detonant perquè la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Puig i Cadafalch, a través de la Junta de Museus amb personalitats com Joaquim Folch i Torres i Jaume Bofill, engegués l'operació de salvament de la majoria de frescos i escultures romàniques del Pirineu que ara es poden trobar sobretot al Museu Nacional d'Art de Catalunya i, en segon terme, al Museu de Vic.
La tècnica del strappo, importada per especialistes italians, va servir per desenganxar les pintures dels absis i rehabilitar-les en el que, més tard, va esdevenir el MNAC; i el va convertir en el museu de romànic més important del món. La commemoració del 1919 serà aprofitada per la comarca del Pallars i l'Agència Catalana de Turisme, segons explicaren president comarcal i director executiu de l'ACT, Patrik Torrent, per donar continuïtat a l'any del Turisme Cultural amb diverses activitats promocionals. Una d'elles la realització d'un fam trip amb operadors turístics nord-americans que recorreran en una setmana, amb una agenda intensa, els principals punts de pintura romànica del país. Ja que no es tracta de reclamar un retorn a Catalunya de pintures que, malgrat ens pesi, es van vendre legalment, el que sí que es pot fer és que en els museus respectius, siguin americans o els de Barcelona i Vic, es contextualitzin les pintures i es faci promoció dels llocs d'origen d'on procedeixen. Això generarà, ben segur, un flux de turisme cultural d'alta qualitat.
Altres activitats de l'any seran diverses jornades acadèmiques, literàries i escolars. I la impulsió dels ambaixadors del Pallars com a prescriptors així com l'elaboració de nous productes turístics amb cooperació publicoprivada de la comarca. Totes aquestes iniciatives ens van ser presentades el cap de setmana passat a la mateixa església de la canònica de Mur amb una munió de gent convocada pel seu ofici o per la seva relació amb el tema. Hi havia els escriptors de ficció d'origen pirinenc com Pep Coll i Maria Barbal. O de fora del Pallars, com Vicenç Villatoro, Manuel Cuyàs i Vidal Vidal. Els Pallars han anat esdevenint matèria literària d'alt impacte en mans d'alguns d'aquests escriptors citats o d'altres que no eren presents a la trobada, com Jaume Cabré, Ramon Solsona i Martí Gironell. Hi havia representants del turisme rural de la comarca, començant pels amfitrions Alejandro i Rosa de Cal Soldat, d'un establiment prèmium, situat sota mateix del castell de Mur. Hi havia impulsors de productes turístics d'alta qualitat com en Cisco Farràs, col·leccionista i promotor de les Botigues de Salàs, que permet un viatge en el temps als inicis del consum de masses en merceria, farmàcia, oci nocturn, bars, alimentació, estancs, impremtes, etc. Hi havia la mestressa d'El Vinyer com a representant dels nous cellers de vi que a partir de l'aposta de Torres per la comarca i l'acció decidida del seu exenòleg Raül Bovet al Castell d'Encús en una dècada han reiniciat l'activitat vitivinícola en una comarca que l'havia perduda del tot fins fa vint anys. Hi havia periodistes especialitzats en turisme. Hi havia historiadores i arqueòlogues. Hi havia polítics en actiu i ex-polítics vinculats a la gestió turística com jo mateix.
En els moments de lleure gastronòmic se'ns va oferir una bona mostra de productes de la terra, alguns també recuperats del quasi oblit com la girella, nous formatges i plats de cuina tradicional renovats i d'alta qualitat i singularitat que la majoria de restaurants de la comarca han assumit com a marca distintiva.
Així doncs, el cap de setmana passat érem testimonis de com una comarca que al final del segle passat havia estat sentenciada com a comarca a tancar és capaç de generar iniciatives que són una revulsió per al seu desenvolupament. La darrera d'elles és l'obtenció de la marca Geoparc de la Unesco, al darrere del Geoparc de la Catalunya Central.
En aquest moment de desconcert polític veure com llocs no especialment afavorits són capaços de generar iniciatives compartides entre privats i administracions t'omple d'esperança de cara al futur immediat.
En la creu d'aquesta realitat hi ha el derrotisme encara massa estès entre una part de la població o algunes pràctiques polítiques infumables a l'administració. I en posaré un exemple. Vidal Vidal, present a la trobada, és l'escriptor que ha fet més per la divulgació i promoció del turisme a Lleida, i que havia estat sempre funcionari de l'àrea de turisme de la Generalitat fins que com a conseller el vaig nomenar delegat responsable de tota la demarcació del 2004-2010. En canviar el color polític va ser, no només lògicament cessat del càrrec, sinó apartat de la seva plaça de funcionari lleial a turisme. Fa gairebé deu anys que és en un ostracisme laboral en un altre departament, d'on ni tan sols els canvis de color polític relatius que hi ha hagut als governs de la Generalitat l'han tret d'allà. Aquest tipus d'actuacions és el que augmenta la dosi de pessimisme de cara a una futura República. En fi: quedem-nos amb les oportunitats de la primera part de l'article, sense deixar de ser conscients de les amenaces d'aquesta darrera.
