L'expresident de CaixaBank Isidre Fainé ha relatat avui en el judici per la sortida a Borsa de Bankia, que va tenir lloc al juliol del 2011, que el llavors subgovernador del Banc d'Espanya, Javier Aríztegui, el va trucar per telèfon per a animar-lo a que entrés a l'operació.

Durant la seva declaració com a testimoni en el judici que ha fet seure al banc dels acusats l'expresident de Bankia Rodrigo Rato i una trentena d'exdirectius i exconsellers, acusats de frau als inversors, el manresà Fainé ha assenyalat que en aquell moment La Caixa va veure que la sortida a Borsa podia representar una operació interessant.

No obstant això, ha recordat que ell no era llavors president executiu, ja que hi havia un director general, Joan Maria Nin, que sí que tenia tals poders, per la qual cosa la decisió de comprar accions de Bankia es va adoptar a la comissió executiva.

Finalment, l'entitat va decidir invertir 100 milions d'euros en la sortida a Borsa, una inversió "dirigida pels tècnics i amb vocació de restar a llarg termini", al contrari que altres entitats, que havien comprat accions en el debut borsari i "es van sortir l'endemà".

La Caixa va mantenir la seva participació, "una quantitat prudent - 100 milions d'euros - fins que vam veure que ja no hi havia solució, i mentre pensavem que podíem tenir un rendiment acceptable"; en total va perdre la meitat de l'invertit.

Fainé també s'ha referit a les reunions que van tenir lloc al maig del 2012, pocs dies abans del relleu de Rato al capdavant de Bankia; es tractava de reunions "rutinàries" amb el llavors ministre d'Economia, Luis de Guindos, i els presidents de Bankia (Rato); Santander (Emilio Botín); BBVA (Francisco González), i el mateix Fainé.

Segons el seu relat, Botín i ell es van dedicar fonamentalment a "escoltar", mentre que Rato i González van tenir intervencions més llargues; "el diàleg estava entre Paco González i Rodrigo Rato, amb dues posicions contraposades, les dues lògiques", sobre el volum de provisions que havia d'emprendre Bankia després del reial decret de febrer d'aquell any.

Eren 7.000 milions d'euros, ha explicat, que a González li semblaven insuficients i a Rato adequats. En el curs de l'última d'aquestes reunions, diumenge 6 de maig del 2012, un dia abans de la dimissió de Rato, sí que es va abordar l'assumpte, sobre el qual "va haver-hi una discussió".

Però la reunió era per compartir informació, "no per prendre decisions", ha explicat; l'endemà, va rebre una trucada de Rato per comunicar-li la seva dimissió. La postura de Luis de Guindos en el curs d'aquestes reunions era sobretot "d'escoltar, escoltava bastant", encara que en algun moment sí que es va pronunciar sobre el volum de provisions de Bankia, que va estimar escasses.