A mb horitzó 2030 l'estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona «L'economia catalana al segle XXI» presentava els reptes i les oportunitats del país. L'estudi diu que cal aprofitar des de les pròpies fortaleses els canvis demogràfics, tecnològics, geopolítics i mediambientals. Cal que qualsevol comparació d'altres economies es faci tenint en compte les especificitats geogràfiques, històriques i culturals així com els condicionants dels marcs institucionals.

Una cosa és clara: la generalització de les tecnologies digitals té un efecte disruptiu. En alguns casos això provoca una relocalització o descentralització de certes activitats manufactureres que en el passat van concentrar-se en un lloc determinat. Al mateix temps les tecnologies digitals permeten que una ciutat amb capacitat d'atracció de talent concentri activitats empresarials de provisió de serveis d'alt valor afegit.

En el marc espanyol també és evident que el persistent model de concentració i centralització política ha comportat una acceleració del creixement de Madrid per sobre de tots els altres territoris. La seu del poder polític arrossega branques de serveis d'alt valor afegit i intensives en capital tecnològic, immobiliari i financer.

La cara negativa és un important dèficit comercial; i el que és la seva fortalesa també és la seva feblesa: el Madrid econòmic depèn d'un fet polític.

En el cas del País Basc comparat amb Catalunya, es comparteix una base industrial potent, però en canvi no disposa d'una àrea metropolitana de la dimensió i la projecció internacional de Barcelona. L'estudi de la Cambra recomana aprofitar la revolució digital enfortint el teixit de mitjanes empreses distribuïdes arreu i a l'ensems, potenciar l'ecosistema científic, professional i tecnològic. Una peça clau d'aquest entramat és la logística possible en la mesura de l'enlairament de l'aeroport del Prat i de la consolidació del port com un dels més importants de la Mediterrània. Aquest eix no estaria complet sense l'acceleració d'un projecte bandejat pel Govern de Madrid: l'eix ferroviari mediterrani de mercaderies que faria de la costa i dels ports i aeroports connectats, la gran boca d'entrada i sortida d'Europa de les mercaderies en relació amb Àsia i l'Àfrica.

Segons la Cambra, el futur de Catalu-nya passa per l'eix indústria-logística-ciència-tecnologia sobre una base empresarial diversificada i oberta al món. En les comparatives que l'estudi fa amb països de volum similar com Àustria i Dinamarca, Catalunya és comparable pel pes manufacturer, i en el dels sectors turístic o comercial. La gran diferència està en el nivell d'inversió en el capital humà i tecnològic, baix a Catalunya, fruit en bona part de la mala qualitat del marc institucional. Marc, l'eficiència del qual no depèn del nivell de regulació (més d'esquer-res, menys liberal) sinó de l'eficiència i transparència del sector públic i de les seves relacions amb el privat. L'estudi acaba amb una frase lapidària: «Tot i que aquest estudi no ha aprofundit en l'anàlisi de les qüestions institucionals, cal no oblidar que a llarg termini són un factor decisiu en la transformació - o paràlisi- d'una determinada realitat econòmica i social».

La consciència sobre aquest darrer condicionant clau, segurament, és el que ha mogut per primera vegada centenars d'empresaris autònoms, petits i mitjans a participar en les eleccions a les Cambres de Comerç i a aconseguir un canvi substancial en la seva composició, almenys a la de Barcelona. Candidatures desacomplexadament independentistes posaran sobre la taula, de forma molt més descarada que fins ara, els enormes greuges que Catalunya rep d'un estat centralista i concentrador.

Les infraestructures, el dèficit fiscal, la corrupció en les concessions i concursos públics i la ridícula política de recerca i innovació seran denunciades amb més contundència que fins ara, on molts cops calia llegir entre línies els informes periòdics. A part d'això, els nous equips dirigents hauran de demostrar que saben donar serveis i escoltar a tothom que no ha estat escoltat fins ara.

L'any 1901 com a símptoma de l'inici de la crisi del règim de la Restauració, a Catalunya es presentava una candidatura guanyadora de la Lliga Regionalista amb la llista dels quatre presidents: Foment del Treball, Ateneu, Societat d'Amics del País i Lliga Industrial. L'actual gir a les Cambres, que segueix al d'Òmnium de fa uns anys, al del Barça, que caldrà recuperar, i als canvis en l'àrea sindical, indiquen símptomes, ara en clau independentista, de crisi del règim de la següent Restauració.