Gairebé tres de cada deu estudiants en pràctiques acaben formant part de la plantilla de l'empresa on han fet les pràctiques, segons dades del Servei Públic d'Ocupació Estatal (Sepe) extretes del comportament dels dar-rers mesos del 2019. No és una dada gaire positiva perquè implica que 7 de cada 10 no s'acaben inserint al mercat laboral un cop acabades les pràctiques. El 8 de maig es va celebrar el Dia Internacional del Becari i la inserció laboral és una de les principals assignatures pendents d'aquest col·lectiu.

A Espanya es calcula que hi ha uns 70.000 becaris. Aquests són els que reben algun tipus de remuneració, perquè el 58% dels estudiants en pràctiques a l'Estat no en percep cap, segons l'informe «L'experiència dels becaris a la Unió Europea», publicat per la Comissió Europea. L'informe també destaca que el 28% dels becaris espanyols fa dues estades de pràctiques.

Espanya és, juntament amb Eslovènia, el país de la Unió Europea (UE) amb un percentatge més alt de pràctiques després dels estudis, ja que 7 de cada 10 estudiants en fan (67%).

El repte principal del becari és que l'empresa l'acabi contractant i integrant a la seva plantilla. Per aconseguir-ho, no solament haurà de desenvolupar correctament les tasques encomanades, sinó que també haurà de tenir en compte altres factors, molts dels quals intangibles. Segons Eva Rimbau, professora dels Estudis d'Economia i Empresa de la UOC i experta en recursos humans, «és important desenvolupar una bona relació amb el supervisor i amb totes les persones de l'empresa amb les quals s'interactua per aconseguir integrar-se a l'equip i, sobretot, generar una xarxa futura».

Rimbau també destaca altres factors que, sobretot al començament, l'empresa pot valorar molt. Per formar part de la cultura corporativa s'han de respectar els codis de vestuari, el temps assignat a les pauses per als àpats i el temps establert per als descansos, la política sobre el correu electrònic, les trucades telefòniques i l'ús d'internet, perquè el seu desconeixement pot provocar situacions incòmodes.

Ana Gálvez, professora del màster d'Ocupació i Mercat de Treball: Intervenció i Coaching en l'Àmbit Laboral dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, assenyala que els aprenentatges que ha d'haver adquirit l'estudiant quan completa la seva estada a l'empresa són adaptabilitat, autonomia sota la direcció d'una altra persona, treball en equip, organització, responsabilitat, iniciativa, capacitat d'aprenentatge i planificació.

Rimbau considera important demanar l'opinió sobre les tasques desenvolupades al responsable com a mostra d'interès i afrontar tasques fàcils i repetitives amb entusiasme. Però, sobretot, la regla més important és treballar i tenir paciència. L'oportunitat acabarà arribant.

Comissions Obreres defineix com un autèntic «laberint normatiu» la regulació que recull tot el que fa referència a becaris i estudiants en pràctiques a Espanya. La figura del becari és present avui dia a la majoria d'empreses, però dels seus drets i deures en sabem molt poc. En primer lloc, per una diferència fonamental amb el personal laboral: els treballadors en plantilla es regeixen per un conveni laboral, mentre que les funcions, els horaris, les vacances o la remuneració dels becaris depenen del conveni exclusiu que hagi signat l'empresa on el becari haurà de desenvolupar les seves tasques amb la universitat o el centre docent del qual depèn.

Convenis precaritzadors

Cada conveni té les seves peculiaritats i molts ja estableixen unes condicions que poden significar una precarització del treball del becari. En altres casos, però, el problema no ve tant de les condicions del conveni, sinó de la seva absència: un conveni molt obert i en el qual no es regulen detalladament les tasques i les funcions del becari deixa a les mans de l'empresa la iniciativa en aquest sentit i és quan es poden produir abusos.