19 de maig de 2019
19.05.2019
Aula d'Economia i Empresa FUB-UManresa

«La importància de les ciutats»

«La competitivitat és un important concepte polièdric i multidimensional aplicable a empreses i espais geogràfics»

19.05.2019 | 00:37
La línia ferroviària, handicap manresà

Aquesta setmana s'ha publicat l'índex de competitivitat comarcal que elabora la federació empresarial del Penedès i el Garraf. Aquest informe analitza els principals canvis en els factors de competitivitat de totes les comarques catalanes. I a partir d'aquests factors i tenint en compte els indicadors que en formen part s'ofereix un rànquing comarcal. La competitivitat és un important concepte polièdric i multidimensional aplicable a empreses i espais geogràfics. Comprèn els quatre factors bàsics de producció (recursos naturals, treball, capital i funció empresarial), però també altres variables com l'educació i el coneixement, la innovació i el desenvolupament tecnològic, i la sostenibilitat social i mediambiental. De la competitivitat en depèn la capacitat de sobreviure en el mercat i la prosperitat del demà. Aquest informe ha analitzat les 42 comarques catalanes a partir de 50 indicadors diferents, i les tres primeres posicions les lideren el Barcelonès, el Vallès Occidental i el Gironès. El Bages ocupa el desè lloc (seguit d'Osona) i tanquen el rànquing les Garrigues, l'Alta Ribagorça i Terra Alta. En relació amb els 10 factors de competitivitat analitzats, el Bages aconsegueix bona nota en innovació i desenvolupament tecnològic (5a), disponibilitat de sòl i espai per a l'activitat econòmica (6a), i sostenibilitat mediambiental (10a). En canvi, necessita millorar en infraestructures de transports i comunicacions (19a), recursos humans i formació professional (22a), sostenibilitat social (23a) i volum de mercat (24a). S'observa que les diferències entre les comarques amb índexs de competitivitat més baixos i aquelles amb índexs més elevats tendeixen a incrementar-se. No hi ha, per tant, cap procés de convergència intercomarcal, sinó just al contrari.

El Barcelonès continua sent la comarca més competitiva, i incrementa lleugerament la distància amb la comarca que la segueix, el Vallès Occidental. Tanmateix, tot i el bon comportament de Barcelona, les escasses reserves de sòl disponibles per al desenvolupament de futures activitats econòmiques fan que es pugui esperar una expansió cap a comarques situades a la primera o segona corona metropolitana. I aquí, invariablement, topem una i altra vegada amb el mateix topall. Les comunicacions entre Manresa i Barcelona, per carretera i per tren, són pèssimes i no milloren amb el temps. Passen els anys, les dècades, i les promeses dels polítics no es materialitzen. Seguim on érem, o pitjor. Malgrat tenir dues línies de tren, els Ferrocarrils al nord i la Renfe al sud, la durada del trajecte amb Barcelona és impròpia de tot país que es vulgui dir avançat. I la seguretat, com ho demostren els recents accidents mortals, també. L'any 1936, el trajecte entre Plaça de Catalunya i Manresa durava 58 minuts. Avui, entre 1 hora i 20 minuts i 1 hora i 30 minuts. Fem càlculs: la velocitat mitjana del tren Barcelona-Girona és de 159 km/h, la del tren Barcelona-Tarragona és de 107 km/h, la velocitat mitjana del trajecte Barcelona-Lleida és de 135 km/h, mentre que la del tren Barcelona-Manresa és de? 43 km/h(!). Per tenir una referència, el primer ferrocarril d'Espanya va ser la línia Barcelona-Mataró, inaugurada l'any 1848, i va aconseguir una velocitat mitjana de 47 km/h. És evident que les mancances viàries i ferroviàries limiten clarament les possibilitats de desenvolupament de Manresa i del Bages.

Un altre fet rellevant és la importància estratègica de les ciutats. Les 10 comarques més competitives giren a l'entorn de ciutats com Barcelona, Terrassa i Sabadell, Girona, Tarragona, Lleida, Granollers, Mataró, Vilanova i Manresa. En l'àmbit mundial, el 50% de la població viu en ciutats que generen el 80% del PIB. El creixement de les ciutats està vinculat al desenvolupament econòmic. Les ciutats són els centres de coneixement, innovació i especialització. Faciliten el pensament creatiu, i la concentració de persones genera més oportunitats d'interacció i comunicació. Les ciutats són els agents del canvi social, cultural, econòmic, tecnològic i també polític, i possibiliten per primera vegada, per exemple, a les properes eleccions municipals del 26 de maig, processos de participació oberts que apoderen la ciutadania en un sentit de baix a dalt i no pas de dalt a baix. La prestigiosa escola de negocis IESE té un projecte (Cities in motion) que monitoritza les grans ciutats del món a partir de diferents indicadors (Madrid apareix en la posició 24 i Barcelona en la 28). A Catalunya, seria igualment necessari configurar un rànquing de competitivitat de les nostres ciutats a partir d'indicadors que cobreixin tots els eixos que defineixen una ciutat pròspera i dinàmica. S'ha d'evitar que ciutats sobreenvellides presentin dèficit de serveis geriàtrics i excés de parcs infantils no utilitzats. Les dades s'haurien d'oferir als ciutadans, facilitar-los l'accés i potenciar la transparència perquè puguin conèixer tota la informació sobre la seva ciutat actualment i els passos a fer cap al futur, prenent consciència que els ciutadans són part activa en aquest procés de canvi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit