El Govern va aprovar ahir el decret llei que permet la limitació dels preus de lloguer en els barris o les ciutats on es pugui acreditar una manca d'habitatge assequible. El decret obliga a declarar una ciutat o barri com a zona amb mercat d'habitatge tens com a pas previ per imposar la contenció de preus.

Com a norma general, el cost de lloguer en aquestes zones només podrà superar en un 10% l'índex de referència de preus de lloguer, ampliable fins a un 5% addicional en els casos en què es puguin justificar vistes excepcionals o característiques especials com piscines comunitàries o jardins. Els pisos de nova construcció o totalment rehabilitats tindran una moratòria de tres anys en l'aplicació del límit, i podran oferir-se a un 20% per sobre de l'índex en els primers cinc anys de la seva sortida al mercat.

En casos justificats, la declaració d'àrea amb mercat d'habitatge tens també podrà excloure de la limitació els habitatges amb una superfície útil superior als 150 metres quadrats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, va assegurar en roda de premsa que el Govern podia «actuar per acció, a favor dels interessos col·lectius, o per omissió, deixant camí lliure als fons voltor», i va assenyalar que els preocupa protegir «les víctimes d'abusos del mercat de l'habitatge».

La consellera va insistir que la contenció dels preus del lloguer aprovada pel Govern és «pionera» a l'Estat, però va destacar que «és una realitat a tota Europa».

El codi civil alemany, per exemple, regula les rendes des de fa uns trenta anys, i a Itàlia s'aplica des del 1998. Altres països com Portugal, Àustria o Suïssa també tenen fórmules per limitar el preu de l'habitatge, mentre que París aplica la mesura des d'aquest mateix any. Als EUA, també actua en la mateixa línia l'estat d'Oregon.

Capellla va reiterar que la limitació de preus era un compromís del Govern. Segons ella, l'aprovació del decret «subratlla l'ànima social del Govern».

«Fem el que vam dir que faríem», va dir. La consellera va defensar que Catalunya «reivindica les competències del país» amb la normativa que es promou en habitatge, que es base en el codi civil català. «No renunciarem mai a les nostres competències», va afegir. Tant ella com el conseller de Territori, Damià Calvet, van assenyalar que confien que el govern espanyol no porti la mesura al Tribunal Constitucional.