26 de maig de 2019
26.05.2019

Europa, Europa

26.05.2019 | 00:37

Quan llegeixin aquest article és molt probable que estiguin a punt d'exercir o ja hagin exercit el seu dret de vot a les eleccions al Parlament Europeu. Quan aquestes eleccions s'han fet en solitari han estat les de participació més baixa, a l'entorn del 45%. Quan les circumstàncies les han fet coincidir amb les municipals, el percentatge s'ha enfilat fins a 20 punts més. Veurem com anirà avui.

L'índex de participació indica la importància que l'electorat dona a cadascuna de les eleccions. A l'Estat sol haver-hi una gradació que situa les eleccions espanyoles en els nivells més alts, després les autonòmiques, les locals i, finalment, les europees. Va desencaminat l'electorat amb aquestes discriminacions? Crec que no. L'Estat, encara ara, és el marc on es prenen les grans decisions que ens afecten quotidianament en legislacions bàsiques de salut, ensenyament, marc laboral, indústria i energia, benestar social, inversions i grans polítiques culturals; i l'administració que controla el 50% del pressupost. Després venen les autonomies, amb una capacitat legislativa molt menor i que bàsicament gestionen les delegacions de funcions de l'Estat, qüestió no menyspreable però que, a tot estirar, significa el 35% del pressupost públic. I, finalment, venen els ajuntaments, que, amb el control del 15% aproximat dels pressupostos, no tenen capacitat legislativa, només gestionen. Tot i que es pot gestionar molt bé o molt malament. I això en el dia a dia ens pot influir. Tot plegat significa el 45% sobre el PIB.

Ara bé, la Unió Europea que decideix moltes coses que ens afecten quotidianament és percebuda com un ens llunyà per dues raons. La primera és que el Parlament Europeu mana molt poc en relació amb la Comissió Europea, que és el club dels Estats on aquests fan i desfan sense un excessiu control democràtic. La segona raó és que la Unió pot redactar normes i directives, però quasi no té capacitat executiva real basada en pressupostos. Els de la Unió amb prou feines voregen el 2% del conjunt del PIB europeu. Així doncs, l'electorat, quan discrimina nivells de participació segons l'elecció, sense haver fet cap màster, sembla que hi toca bastant.

Dit això, crec que tot aniria més bé si tothom fos conscient que amb més o menys grau d'impacte el que convindria als electes de cada contesa electoral és conèixer la foto més aproximada a la realitat de l'opinió pública. I això només s'assoleix amb participacions de prop del 80%, ja que el restant se sol considerar una abstenció tècnica impossible de minimitzar.

En aquest sentit, el darrer cicle electoral que hem viscut a Catalunya ha fet pujar tots els sostres de participació molt amunt, conscients com som que ens trobem en un procés de ruptura d'estat i canvi de règim molt transcendents. I, per aquesta raó, pot ser que a Catalunya avui també hi hagi una participació per sobre de la mitjana espanyola.

En tot cas, a Europa s'hi juguen també moltes coses. I no només la visualització de la crisi política espanyola i la degradació de la seva democràcia per l'oposició frontal a l'exercici del dret d'autodeterminació. La política agrària ha servit per subsidiar grans terratinents i explotacions poc eficients, i ha provocat una dependència excessiva de les exportacions extracomunitàries. Caldria posar barreres de tipus ambiental i ecològic per tal de fomentar el consum de proximitat.

La pesca i la situació dels mars mostra una altra gran feblesa. La Mediterrània, per exemple, està en diversos àmbits de pesca exhausta, i el problema de la contaminació de plàstics s'està abordant massa tard.

Pel que fa a les polítiques de cohesió territorial, no ha funcionat la subsidiarietat. Els fluxos de suport a polítiques regionals han estat delegades als Estats; i aquests quan són jacobins en fan molt mal ús, començant per la delimitació dels territoris, que afavoreix clarament les regions afins al poder central.

Les polítiques d'innovació i recerca en la mesura que són obertes a tothom sense filtres han aconseguit ser eficients. Ara bé, en general a Europa pesa massa la recerca bàsica en relació amb l'aplicada; i això fa que els gegants econòmics competidors d'Europa acabin gaudint de l'explotació de moltes patents europees.

Queda terreny per recórrer en la cohesió cultural, tot i que el fenomen privat del turisme de capitals fa d'Europa un immens territori per al turisme interior europeu. I aquest fet, acompanyat dels intercanvis universitaris dels Erasmus –un dels grans assoliments europeus–, ha generat una xarxa internacional de contactes i simpaties difícilment destruïble.

Podríem afegir-hi encara el repte de les migracions. I el de la seguretat i el del comerç internacional, on Europa molts cops és una simple espectadora dels duels EUA, Rússia i Xina, i rep efectes col·laterals dels llocs més enverinats del planeta com l'Orient Mitjà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook