02 de juny de 2019
02.06.2019
Regió7

el cercle silenciós

01.06.2019 | 21:52
el cercle silenciós

El president del Cercle d'Economia, Juan José Brugera, en la trobada anual de Sitges ha avisat que la pèrdua de poder econòmic de Catalunya es comença a notar. I lamenta que el debat polític ho impregni tot. Ha demanat prioritzar la gestió del dia a dia i que es preservi la qualitat dels serveis públics. I també que s'obri un debat sobre l'educació, la sanitat i el benestar social que el conflicte polític impedeix. Brugera ha avisat del deteriorament de la convivència cívica, la polarització política i la desconfiança empresarial. I ha instat a tenir un full de ruta amb el Govern per recuperar veu i influència a Espanya. Així mateix s'ha posicionat a favor d'una suposada tercera via, majoritària a la societat catalana, segons el Cercle.

Brugera, però, no ha ensopegat el dia. En el mateix moment que feia aquest discurs aparentment bonista, però com sempre pressionant només el Govern de Catalunya i mai el de l'Estat, apareixien tres informacions explosives.

La primera explica que el Col·legi d'Economistes en un informe dur denuncia l'atac econòmic de l'Estat per l'1-O. El titular seria que el Govern espanyol hauria «posat en risc» CaixaBank i el Sabadell amb la retirada multimilionària dels seus dipòsits. En canvi, les mesures de «propaganda» política aterrint la població van tenir un impacte molt petit sobre l'economia.

La guerra econòmica de l'Estat contra Catalunya també va consistir, a part de la retirada de dipòsits i la propaganda, en la pressió directa per al canvi de seus i la intervenció econòmica i política de la Generalitat mitjançant l'article 155. L'autor de l'informe, l'economista Modest Guinjoan, professor de la UPF i president de la comissió d'economia catalana del Col·legi, assegura que l'Estat va voler donar «el missatge de qui mana aquí». El missatge de terror propagandístic va fracassar, tal com es va palesar en les eleccions del 21 de desembre del 2017.

En canvi, un estudi de l'exmembre de la cúpula del Banc d'Espanya Guillem López Casasnovas afirma que es van retirar uns 36.000 milions d'euros de dipòsits a Catalunya, «un terç dels quals van ser d'entitats estatals». Això situa la retirada de fons públics dels dos grans bancs catalans en uns 12.000 milions. Per això, des de l'Estat «es van posar en risc dues entitats financeres catalanes» (CaixaBank i Sabadell).

Per altra banda, la pressió de l'Estat sobre les empreses «va ser important», especialment en «sectors molt regulats, o molt orientats al mercat espanyol o amb estructures societàries que els feien més vulnerables». En canvi, aquestes pressions no van fer cap efecte sobre «les multinacionals instal·lades a Catalunya, les empreses familiars i les bàsicament exportadores».

L'impacte sobre l'economia catalana del trasllat de seus, no obstant això, va ser «negligible» perquè van mantenir l'operativa a Catalunya. I va tenir un impacte reduït sobre els comptes del Govern perquè no va afectar els principals impostos -IRPF, IVA i impost de societats.

En canvi, va fer molt més mal l'aplicació de l'article 155, que va significar un cost directe de 130 milions d'euros sobre els comptes de la Generalitat i uns 1.800 milions de costos derivats del bloqueig pressupostari i l'ajornament de pagaments. En tot cas, el Col·legi creu que «el principal dany causat per l'article 155 va ser sobre la capacitat d'autogovern i d'autodefensa». Tot i els mals pronòstics, el deute de la Generalitat no es va veure més afectat que en altres casos d'inestabilitat política.

Un altre impacte negatiu clar va ser sobre el turisme, ja que es va produir una reducció de les reserves turístiques per «les imatges de càrregues policials» durant la jornada del referèndum que situaven Catalunya a la llista de destinacions conflictives. De tot això, Brugera i el Cercle no en diuen res. Silenci.

La segona notícia és que la inversió executada de l'Estat a Catalunya durant l'any passat es va situar en el 10,4%, xifra que suposa el percentatge més baix des del 2015, quan va ser del 8,4%, segons dades del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda i del Ministeri d'Hisenda. El percentatge comparat amb el pes de la població, el 17% de l'Estat, del PIB el 19% de l'Estat, de les aportacions fiscals més del 20%, indiquen la gravetat de l'acció política sobre el conjunt dels catalans. Per altra banda, aquest pressupost executat significa només el 57,7% del previst, davant el 75,5% de mitjana d'execució sobre el previst a totes les comunitats autònomes. Brugera i el Cercle d'això tampoc en diuen res.

Finalment, s'ha donat a conèixer aquesta setmana com Societat Civil Catalana, entitat sorgida per polaritzar i ulsteritzar la població catalana, va rebre centenars de milers d'euros de finançament gràcies a La Caixa, BBVA, Santander i Telefónica. Empreses de l'Ibex, ben representades directament o indirectament al Cercle d'Economia. O sigui, que el senyor Brugera no pot predicar la tercera via quan les seves principals empreses financen partits i entitats ultraespanyolistes. I no pot acusar la Generalitat de risc en els serveis públics quan no piulen davant de l'estructural dèficit fiscal. No pot demanar un full de ruta per enfortir el pes de Catalunya a l'Estat, quan des del poder econòmic que detenen han estat incapaços en 40 anys de règim autonòmic de la transició ni haver-se plantat per qüestions tan evidents com el Corredor Mediterrani.

A qui representa un Cercle incapaç de liderar res? És clar que no exerceix de classe dirigent. En tot cas, representa una classe dominant que forma part de l'oligarquia central o l'obeeix. D'aquí venen els seus clamorosos silencis.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit