La Generalitat publicarà una llista dels contribuents amb deutes superiors al milió d'euros a 31 de desembre amb l'objectiu de promoure la consciència cívica i per fomentar el compliment voluntari de les obligacions fiscals. Aquesta és una de les 75 mesures previstes en el Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022 i que va presentar ahir a la tarda el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, i la secretària general d'Hisenda, Marta Espasa, en la seva compareixença a la Comissió d'Economia del Parlament.

Ambdós van recordar que el pla anterior, comprès entre el 2015-2018, ha fet aflorar 740 milions d'euros en 207.685 actuacions. Per figures impositives, el més destacat va ser el corresponent a l'Impost sobre successions i donacions, amb 271,3 milions d'euros, seguit de l'Impost sobre tansmissions patrimonials i actes jurídics documentats (260,8 milions d'euros) i l'Impost sobre el patrimoni (171,3 milions).

El nou pla per a aquests pròxims quatre anys conté 75 mesures, a diferència de les 86 de l'anterior, 29 de les quals són noves, mentre que d'altres s'han reformulat o suprimit perquè han quedat descontextualitzades.

Les mesures giraran sobre quatre eixos: la prevenció del frau; el control, la detecció i la correcció; la implicació social, i l'organització, els recursos i els mitjans. Serà en l'àmbit del segon en què el Govern té previst publicar la llista dels contribuents que tinguin un deute superior al milió d'euros, sense tenir en compte els deutes que estiguin ajornats o suspesos.

Altres mesures seran una intensificació del control sobre els sectors de risc, com són l'immobiliari, el joc, les subhastes i les concessions administratives; una anàlisi i control d'operacions realitzades amb criptomendes, i la creació d'un portal de subhastes electrònic de l'Agència Tributària de Catalunya.

Abans, però, el vicepresident del Govern i la secretària general d'Hisenda van remarcar la importància de la prevenció, en què van preveure 37 mesures, com per exemple l'anàlisi de la tributació de les diferents modalitats d'economia col·laborativa, la creació d'una aplicació mòbil per fer les gestions amb l'ATC amb l'objectiu de «facilitar» la relació entre el contribuent i l'administració, o la celebració de conferències i continuar amb les sessions amb escolars i adolescents.