El Consell de Govern del Banc Central Europeu, reunit excepcionalment a Vílnius, va decidir ajornar «fins al primer semestre del 2020» qualsevol variació en els tipus d'interès davant l'empitjorament de les perspectives de creixement i inflació com a conseqüència de les tensions comercials, que han portat diversos membres de l'òrgan rector de l'institut monetari a plantejar una retallada de les taxes i fins i tot a reprendre el programa de compres netes d'actius, que va expirar en finalitzar el 2018.

«Diversos membres del Consell de Govern van plantejar la possibilitat d'abaixar els tipus, uns altres la possibilitat de reiniciar el programa de compres d'actius o estendre l'orientació a futur», va reconèixer el president de l'entitat, Mario Draghi, després de la reunió del Consell de Govern, que va decidir mantenir el tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de facilitat de dipòsit seguirà en el -0,40% i la de la facilitat de préstec en el 0,25%. «L'extensió té en compte la persistència de les incerteses», va declarar Draghi, i va afegir que la política monetària del BCE està lluny de la normalització perquè els desafiaments externs no són tampoc normals, per la qual cosa va advertir que l'orientació a futur sobre l'evolució dels tipus d'interès no implica necessàriament un moviment a l'alça de les taxes.

En aquest sentit, el banquer italià va puntualitzar que la discussió sobre una potencial retallada dels tipus es va centrar en l'interès que el BCE cobra als bancs per dipositar liquiditat en la guardiola de l'entitat i per la qual actualment cobra a les entitats el 0,40%.

El banquer va reiterar que són necessàries mesures en àmbits més enllà de la política monetària per aconseguir tots els efectes beneficiosos. Va reclamar accelerar substancialment la implementació de les necessàries reformes estructurals per augmentar la resiliència i reduir l'atur, així com impulsar la productivitat.

D'altra banda, el BCE va revisar una dècima a l'alça les seves previsions de creixement i inflació per a la zona euro, en l'1,2% i l'1,3% respectivament, encara que va retallar les seves expectatives d'expansió i pujada dels preus per als dos anys següents.