09 de juny de 2019
09.06.2019

falten pisos de lloguer

«Tothom té dret a un habitatge digne, però no pot ser que els propietaris hagin de complir aquesta funció social»

08.06.2019 | 23:45
Una parella compara les ofertes exposades a l'aparador d'una immobiliària

Cal dir, abans de res, que és una llàstima que els milers d'habitatges que els bancs s'han quedat durant la crisi no s'hagin destinat a habitatge social de lloguer a un preu assequible per a persones amb pocs recursos.

Aquesta era una opció a l'abast de la societat, tenint en compte que els bancs s'han rescatat amb els diners de tots. Ens hem quedat sense els habitatges i sense els diners.

Sense poder canviar ara com ara aquesta situació, es tracta de pensar què es pot fer per augmentar l'oferta d'habitatges de lloguer. La demanda és molt gran i no està coberta. Falten habitatges de tota mena, de tots preus i a tots els pobles i ciutats catalans.

En general, d'habitatges desocupats n'hi ha. Potser a Barcelona capital, en falten, però a la gran majoria de poblacions n'hi ha bastants que es podrien posar a lloguer. Estan tancats, tenen poc ús o s'han d'arreglar. Quasi sempre, el motiu de fons és que els seus propietaris no s'atreveixen a llogar-los.

Què els cal perquè ho facin? Al nostre parer, bàsicament necessiten la certesa que en un temps no gaire llarg podran recuperar l'habitatge en cas que el llogater no els pagui la renda.

Compartim el criteri que tothom té dret a un habitatge digne, però no pot ser que la societat traslladi als propietaris el compliment d'aquesta important funció social.

Si davant l'impagament de la renda es triga molt de temps a recuperar l'habitatge, aleshores el propietari està assumint uns costos socials que no li pertoquen.

Considerem que els processos de desnonament per manca de pagament s'haurien de resoldre en un temps curt, de màxim sis mesos. Mig any hauria de ser més que suficient perquè el llogater, amb l'ajuda de l'administració, si escau, pugui trobar una sortida al problema personal i familiar que representa haver de deixar l'habitatge.

Tot el temps que s'allargui de més serà un cost que assumirà el propietari. Hem de pensar que actualment hi ha processos que duren bastant més d'un any.

Recordem que el propietari es quedarà la fiança inicial (entre un i tres mesos) i podrà cobrar de la Generalitat la garantia anomenada Avalloguer, que cobreix un màxim de tres mensualitats. Es rescabalaran, doncs, entre 4 i 6 mensualitats, però no més. La resta de mensualitats, fins a recuperar les claus de l'habitatge, aniran a càrrec seu, amb la desprotecció que això significa. És veritat que es pot reclamar el deute al llogater i, fins i tot, embargar-ne els béns, però l'experiència ens demostra que si el llogater no paga la renda quan està vivint en aquell habitatge, menys ho fa quan ja no hi és.

Per això, demanem una justícia àgil a l'hora de tramitar els processos de desnonament per aconseguir que cada cop hi hagi més propietaris que lloguin els seus habitatges. Si això passa, serà en benefici seu, perquè en trauran un rendiment econòmic important, i també en benefici de la societat, perquè augmentarà l'escassa oferta de pisos de lloguer que hi ha actualment i molta més gent podrà tenir un habitatge digne.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit