La solitud té un preu. Al supermercat ens trobem amb suculentes ofertes de 2x1 i els formats estalvi sempre són de mida familiar o més aviat de família nombrosa; en els hotels, et costa pràcticament igual dormir en una habitació individual que en una doble; en el mercat immobiliari, els pisos petits són comparativament més cars que els grans; i al banc, els requisits són més grans si tractes d'obtenir una hipoteca en solitari. En aquest camí ple de travetes viure sol s'ha convertit per a molts en un 'voler i no poder'.

Sens dubte, la bombolla immobiliària, la crisi econòmica i la implantació d'un model d'inestabilitat laboral han provocat que l'emancipació dels joves sigui cada vegada més tardana a Espanya. Els joves espanyols no aconsegueixen independitzar-fins als 30 anys. Una edat quatre punts superior a la dels joves europeus, que donen aquest pas als 26 (als 21 en el cas dels països nòrdics), segons les xifres del Consell de la Joventut d'Espanya (CJE). "És en fer els primers càlculs, quan reben el primer cop de realitat i s'adonen de l'elevat cost que suposa viure sol", indica Alejandro Delgado, responsable de l'àrea socioeconòmica d'aquest organisme, adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat .

I és que el pagament del lloguer o la hipoteca de l'habitatge, juntament amb les factures dels subministraments energètics, s'emporten gran part del seu sou. "Han de canviar la seva forma de vida perquè abans vivien amb els seus pares o compartien despeses amb els seus companys de pis, però ara han de destinar fins al 60% del seu salari, fins i tot el 80% en algun cas, a l'habitatge i les despeses fixes".

Tot i això, el nombre de llars unipersonals augmenta cada any i cada vegada són més les persones que viuen soles. "Arriben a una edat en la qual busquen aquesta independència i al final busquen la manera de tenir-la", explica Delgado. Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2018 arribaven als 4,7 milions de les llars espanyoles i en quinze anys rondaran els sis milions. Per tant, el fenomen 'single' (terme agafat el 2008 a partir d'un article publicat a la revista Man als Estats Units) ha arribat per quedar-se.

Si abans viure sol era una opció imposada i carregada de connotacions negatives, avui és simplement una opció residencial més. Ja no s'és solter, sinó 'single', un terme que reuneix tant a joves com a sèniors, solters, separats, divorciats o vidus. Martín Vivancos, professor i director de l'àrea de Màrqueting d'EADA Business School, distingeix entre dues categories de singles: per decisió pròpia o obligats per les circumstàncies. Aquest especialista en anàlisi i comportament del consumidor indica que "l'eclosió de nous models de família ha creat nous estils de vida".

Aquest nombrós col·lectiu s'ha convertit en un filó per a les marques. Segons les dades, un 'single' gasta un 40% més que el membre de qualsevol família. En no tenir ningú que depengui d'ells, es poden permetre viatjar diverses vegades cada any i sortir a sopar fora cada setmana. "Efectivament el consum fora de la llar és una de les seves partides fonamentals. Gasten més en el seu propi benestar, amb productes, serveis de cura personal, plans d'oci, viatges o mascotes", destaca María Ángeles Zabaleta, Consumer Research Manager de la consultora Nielsen. Segueixen la filosofia del 'carpe diem', afegeix Vivancos, la qual cosa "no vol dir que els sectors de l'oci i els viatges no hagin de treballar el concepte de preu, més encara amb tanta oferta 'on line', per resultar atractius també per ells".

La taxa single

Zabaleta confirma que "la despesa en les llars 'singles' pot augmentar fins a un 25%", el que confirma l'existència de la 'taxa single', que dona nom a aquesta discriminació que pateixen els solters per part de marques i empreses que no pensen en ells a l'hora de dissenyar els seus productes i serveis.

Per Vivancos, la taxa single "va contracorrent" a aquest fenomen social. "No sé fins a quin punt pretén fer una recaptació d'ingressos i exerceix com a contrapunt davant la possible manca de recursos a aquesta demanda, com en el cas dels pisos d'una habitació", explica. I és que el mercat immobiliari també penalitza als solters. A més, el manteniment d'un habitatge té uns costos fixos, independentment de la seva superfície. A això cal sumar despeses com la instal·lació de la fibra òptica i la tarifa d'internet, que ha de ser assimilada per una única persona, sense la possibilitat de gaudir tampoc dels beneficis de plans familiars de telefonia o de televisió de pagament.

A més, en els supermercats, les ofertes de 2x1 o la segona unitat a meitat de preu "són promocions de càrrega, que encara que es posen a disposició de tots els consumidors, sempre seran més convenients per a les llars amb més membres". Els 'singles' opten per "una compra de més repetició, van més vegades a l'establiment i consumeixen formats més petits", detalla.

"Mentre que en una família, el mateix producte acaba aprofitant-per diversos membres, si una persona sola vol provar diferents sabors o diferents gammes d'un servei ha de comprar un pack de cada per a ell sol, no pot agafar una unitat de cada tipus" , incideix Zabaleta. Cansats de desaprofitar menjar o no poder gaudir de determinats productes o serveis per estar pensats per a més d'una persona, cada vegada més 'singles' reclamen envasos unitaris i ofertes per a una persona.

Moltes empreses i marques ja ho estan fent. Fins i tot han donat lloc a negocis especialitzats, com agències de viatges per a 'singles' o portals de cites a la recerca de parella. Lenta però imparable, l'oferta va adaptant-se a aquesta nova tipologia de llars, coincideixen els experts.

L'últim informe de l'Observatori Bonpreu i Esclat del Consum Alimentari a Catalunya relacionava l'increment de la compra de càpsules de cafè "amb el creixement de les llars unipersonals i de menor dimensió, més propensos al format monodosi". Les ampolles de vi de tres quarts han donat pas a ampolles de 250 mil·lilitres i fins i tot la truita de patates envasada al buit ja està disponible en grandària individual, assenyala Vivancos, que encara que fa referència a determinades empreses que han fet adaptacions a aquest nou model, confia que hi haurà més adaptacions, encara que es realitzin de forma tardana.

També en els establiments s'ha produït un canvi. "El 95% de la nova superfície comercial oberta el 2018 va ser en format supermercat. És a dir, no creixen les grans superfícies, sinó que estem anant a un establiment de menor grandària, però més proper", apunta Vivancos. El single preval la comoditat a l'hora de fer la compra i no pensa més enllà de comprar el sopar per aquesta nit o el menjar de demà. "El 'single' sol realitzar una compra exprés. La fa per proximitat i quan és per proximitat el preu és més car que si vas a un hiper, però el single no carrega i no va amb carro, sinó amb cistella ", adverteix aquest expert.

No obstant això, proporcionalment, els envasos grans surten més econòmics que els petits. A més del sobrecost derivat de l'envàs unitari, els economistes fan referència a l'economia d'escala com a causa principal, que fa que el cost de producció de cada unitat sigui menor com més unitats es produeixin.

Amb tot, "davant d'una situació de mercat que no és favorable per a ells, troben la manera de poder gaudir d'ofertes, perquè si no pots tenir-ho amb la família pot ser amb altres persones a través de promocions per a grups en xarxes socials per obtenir aquest estalvi ", conclou la representant de Nielsen.