13 de juny de 2019
13.06.2019

«No ha vingut cap nova multinacional al Bages perquè no tenim força a la Generalitat»

En la seva marxa, Pere Casals advoca per unir esforços comarcals per influir a Barcelona i aconseguir beneficis per al territori

12.06.2019 | 23:36
Pere Casals, al despatx de presidència de la Cambra de Manresa

Després d'una dècada al càrrec per la indefinició legal en què viuen encara les cambres, Pere Casals deixa aquest migdia el càrrec en el ple en què es decidirà la nova presidència de l'organisme

Pere Casals deixarà avui de ser president de la Cambra de Manresa, després de deu anys al càr-rec. Nascut a Manresa l'any 1960, Casals, director general de Casals Cardona Industrial, aquest migdia cedirà el testimoni previsiblement a l'empresària i exregidora de l'Ajuntament de Manresa Sílvia Gratacós. Han estat deu anys intensos per a la Cambra, que ha hagut de batallar contra els efectes a les empreses de la crisi, condicionar-se a un nou règim d'ingressos, que l'ha deixada a la meitat de pressupost, i sobreviure a la manca d'un marc legal definit. Justament la indefinició que ha atorgat a Casals cinc anys extra de mandat sense passar per les urnes.

Avui es desvincula definitivament de la Cambra?

Miraré d'anar-ne seguint l'activitat i em posaré a disposició del nou president o presidenta si em necessita, però no penso interferir en res, perquè no em toca. Això sí: aconsellaré al meu successor que faci el que he fet jo, que és reunir-se amb els expresidents, perquè a mi m'ha estat molt útil.

I ningú més adequat que el president viu més longeu per donar consells?

Haver-ho estat més temps no vol dir ser el més adequat, perquè de vegades legislatures curtes poden ser molt denses. Els consells no són bons en funció del temps que has estat en un càrrec, sinó del que puguis aportar.

El títol de més longeu el té assegurat.

De moment. Amb tot, la voluntat de la Generalitat amb la llei nova de Cambres, que encara està pendent, era limitar els mandats a vuit anys. Pot ser, per tant, que el meu trist, per dir-ho així, rècord duri bastant temps.

Pensava estar-s'hi una dècada quan va substituir Manel Rosell el 2009?

De cap manera. Ni m'havia passat pel cap ser president. Quan Manel Rosell va optar a la presidència i em va demanar si volia formar part del seu projecte vaig dir: seran quatre anys i prou? Era el 2006, jo havia entrat al ple el 2002 i si Manel Rosell no m'hagués vingut a buscar no hauria repetit ni al ple. El que no m'esperava és que al cap de tres anys ell plegués i em passés el testimoni. Quan el 2010 hi va haver eleccions jo no havia tingut ni un any de recorregut i creia que hi havia moltes coses per fer. I vaig decidir presentar-me. Que d'aquells quatre anys de mandat haguem passat a nou no era esperable.

Se sent esgotat?

No. Ni físicament ni mentalment, però, i això passa amb tots els presidents, a mesura que s'allarga la legislatura els membres del ple comencen a fallar. I amb nou anys de mandat això s'ha accentuat. Amb tot he de dir que he tingut un gran equip al meu costat.

Creu que ha pogut desenvolupar el seu projecte per a la Cambra?

En teníem diversos que hem pogut tirar endavant de manera més o menys satisfactòria, encara que no estiguin acabats. També n'hi havia que amb el canvi de la llei de Cambres del 2010 van adquirir una altra prioritat. En el seu moment ja vam pensar d'insistir en els esforços per la indústria i la internacionalització perquè ja estàvem en plena crisi, i ho hem continuat fins ara. Vam fer molt esforç per avisar tothom que es preparés i als que ja estaven immersos en la crisi els vam ajudar a trobar finançament, a superar les traves administratives. També ens vam proposar que a la comarca es comencés a parlar seriosament de turisme, quan el 2009 turisme semblava un concepte estrany al Bages. Però vam donar una empenta a projectes que ja havien iniciat l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal. Amb tot, la nostra aspiració anava més enllà, volia implicar governs i societat civil en un projecte únic i això encara està per fer.

En aquest sentit, ha fracassat el territori?

No, però va enrere. I acabarà caient pel seu propi pes. Han anat sortint petits projectes, però és cert que no n'hi ha un de conjunt. Però per això falta lideratge de l'administració local. Hi ha d'haver una entesa entre l'Ajuntament de Manresa i el Consell Comarcal.

Hi ha un problema de governança?

Segurament. A Catalunya això és molt normal. Som una societat en què hi ha molta iniciativa i en sorgeixen de paral·leles que de vegades competeixen. Passa en les patronals, en les entitats, en les empreses... Ens calen estratègies guanyadores. Per exemple, anem de manera separada a reclamar infraestructures, i així no guanyarem mai.

I la Cambra què hi ha fet?

Vam aconseguir, per exemple, que l'Ajuntament, que no en formava part, s'integrés al consorci viari. Que no hi fos no tenia cap sentit i com a president de la Cambra em vaig plantar perquè això s'arreglés. El consorci era una eina potent si anava tothom a l'una, no cadascú per la seva banda.

Què creu que fa falta?

Que entomin el lideratge comarcal l'alcalde de Manresa i el president del Consell. Haurien d'anar units a reclamar el que necessita la comarca, que es tingui visibilitat, poder de decisió. Hi ha exemples de comarques, com Osona o l'Anoia, que han treballat més en aquest sentit. Tenen consellers, poder a la Generalitat.

I considera que aquesta representació és clau? El Bages ja ha tingut consellers.

Però han estat etapes breus. Josep Huguet, Jordi Valls... entre tots dos no van fer una legislatura. Alguna cosa hem aconseguit amb aquests lideratges, però cal que tinguem més pes.

En el període de presència de manresans a la Generalitat es va tancar Pirelli, per exemple.

Sí, i malgrat que vam avisar el conseller Huguet i el president Montilla. Com a Cambra vam fer un estudi que era molt evident que la planta perillava; si es comparaven les que tenia Pirelli, quedava clar que la de Manresa era la menys competitiva. Hi havia un projecte plantejat per la direcció de Manresa per renovar la instal·lació, però la multinacional no va creure en el territori. Va veure que l'administració no li feia gaire cas, tant la local com la Generalitat. Per sort, això mateix no ens ha passat en altres casos dels quals no vull dir els noms, perquè hi ha hagut un parell de multinacionals que han perillat, però entre tots vam aconseguir que se'ns fes cas, i van acabar creient en el territori. Per això és important el lideratge local, perquè cal donar la cara de compromís i demostrar-ho amb fets. A Catalunya hi ha hagut propostes d'implantació de multinacionals i cap ha vingut aquí. Perquè no tenim força a la Generalitat i hi ha territoris que són preferents. Ens cal lideratge i ser un tot únic. Per això he defensat la creació d'una àrea metropolitana de Manresa. Tenim entorn, indústria, la ruta ignasiana... Ben preparat i amb una governança ben establerta es podria fer una àrea així aprofitant les possibilitats que dona la llei. Jo he reunit alcaldes a porta tancada perquè intentessin col·laborar més enllà del servei de residus i del sanejament d'aigua. Es pot treballar en el traçat d'autobusos, en policia local, en el servei d'atenció a emprenedors i aturats...

Em parla de crear una àrea supramunicipal en un temps en què hem assistit a l'escissió de la comarca per crear el Moianès.

Jo no proposo que els municipis es fusionin. Es poden mantenir fronteres per tradició històrica, però per ser pràctics hem de compartir potencial. És el mateix que quan parlem de mancomunar polígons: s'han de trobar espais concertats entre diversos municipis, que comparteixin càrregues i beneficis, que quan apareix una oportunitat sigui compartida. No es pot mirar el curt termini.

Un punt de vista massa racional per als temps que corren?

Si no actuem amb racionalitat ara, ho haurem de fer més endavant per força. Si el més important és tenir un càrrec o repetir d'aquí a quatre anys, ens equivoquem.

Es postula per fer carrera política?

No. Ja ho vaig dir quan vaig ser escollit. Que s'oblidessin de mi a la política fins que no canviés la llei electoral. I segueixo pensant el mateix.

Sense pressupost a la Cambra ha estat tot més difícil?

Sí, hi ha hagut coses que no hem pogut fer. El comerç, per exemple, és un sector que es mou molt per projectes concrets i els costa trobar finançament, i la Cambra tenia possibilitat de trobar-ne. El 2010 es va prohibir a les cambres de fer aportacions a altres entitats i tots els plans per al comerç es van haver d'abandonar. A Manresa això ha ocasionat certa dispersió de l'activitat de les associacions de comerciants, que treballen pel seu compte. Sense diners pel mig és molt difícil intervenir. En turisme ens hauria fet falta algun tècnic especialitzat, perquè els tècnics de la Cambra, quan teníem el finançament garantit, treballaven per a les comissions, ara es dediquen bàsicament a gestionar els diners finalistes que ens arriben de la Cambra d'Espanya i de la Generalitat. No hem pogut ampliar la plantilla i part de la feina que feia la que tenia bona part del temps l'han dedicat als encàrrecs de les administracions.

L'antic sistema de finançament, el recurs cameral, era criticat com un impost revolucionari.

És la imatge que se'n va donar, potser perquè no es va explicar què se'n feia, dels diners, i això va passar factura. Molta gent es va alegrar quan vam perdre un recurs cameral, tot i que era un petit apèndix d'impostos que ja es pagaven i que recaptaven les cambres.

Sílvia Gratacós es perfila com la nova presidenta de la Cambra.

És l'única que ho ha manifestat públicament i sé que s'ha mogut molt i a mi m'ha fet moltes preguntes. La conec de quan va ser regidora i em semblar una persona competent. S'ho ha agafat amb molt interès i això és un bon aval.

Lamenta deixar l'esfera pública?

No. Quan em van demanar de ser president era conscient que seria transitori. He après moltes coses de la gent, he fet bons amics, els empleats són molt competents i els agraeixo molt la feina feta. Però sabia que algun dia arribaria el final. M'he posat a disposició de tohtom i ho continuaré fent, però només si em necessiten. Ara podré dedicar-me més a la feina, on hem engegat nous projectes, i podré viatjar més per feina, perquè la Cambra és molt absorbent.

La família li agraeix que deixi el càrrec?

Mai m'havien demanat obertament que ho deixés, però hi havia una demanda latent. Ara podré ser més d'hora a casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook