Un Brexit sense acord reduiria 0,5 punts percentuals el PIB espanyol si es fa de forma ordenada, però l'impacte podria aconseguir fins a 0,9 punts percentuals del PIB si es fa de forma desordenada, segons estimen des del Consell General d'Economistes (CGE).

Així es va posar ahir de manifest en el VIII Seminari Ibèric d'Economistes, presentat pel president del CGE, Valentín Pich, i el cap de l'Ordem dos Economistes de Portugal, Rui Lião Martinho, que van advertir que Espanya i Portugal es veuran «molt afectats» per la sortida del Regne Unit de la UE en diversos sectors, especialment en matèria de turisme, ja que una sortida de la Unió Europea sense acord i desordenada, cada vegada «més possible», crearien disrupcions de les cadenes productives i inestabilitat financera.

En el cas concret d'Espanya, els economistes estimen que un Brexit sense acord reduiria 0,5 punts percentuals el PIB espanyol, si es fa de forma ordenada, i 0,9 punts percentuals si es fa de forma desordenada, ja que les exportacions espanyoles de béns i serveis dirigides al Regne Unit suposen el 3,3% del PIB, percentatge una mica inferior a l'exposició mitjana de la zona euro, però més elevat que els percentatges, per exemple, de França i Itàlia.

En l'àmbit dels serveis, avisen que afectarà principalment el turisme, ja que el Regne Unit constitueix el primer mercat emissor a Espanya, amb el 23% d'entrades de turistes i volum de despeses, encara que el 2018 han disminuït lleugerament les entrades, però s'ha elevat la despesa.

Quant a les exportacions de béns, han indicat que el Regne Unit és el cinquè soci comercial d'Espanya i representa prop del 7% del total, i es concentren les vendes en béns de consum i intermedis, destacant automòbils, aliments i begudes i tabac, entre els béns del consum.

No obstant això, estimen que la major vulnerabilitat es concentra en el comerç a l'engròs, la fabricació de vehicles de motor i l'agricultura, si bé depèn de les característiques específiques de les empreses. En termes generals, les empreses que comercien amb el Regne Unit són comparativament més grans i productives, la qual cosa podria contribuir a esmorteir, en part, l'impacte potencial negatiu del Brexit.

Quant als serveis no turístics, destaquen les telecomunicacions i els serveis financers, seguits de transport i serveis d'empresarials, la qual cosa ve a corroborar la importància de la implantació de grans empreses multinacionals espanyoles en el mercat britànic.

Finalment, sobre els serveis financers i bancaris apunten que és més gran el risc creditici de les entitats bancàries, que a més se situa molt per sobre de la que presenta la banca de països com Alema-nya, França i Itàlia.

Respecte a les conseqüències del Brexit a Portugal, els economistes assenyalen que els èxits macroeconòmics del país lusità en els últims anys en matèria d'ocupació (6,3%) i de dèficit (0,2%) s'estan veient copejats per la sortida d'un client prioritari de la Unió Europea, ja que les conseqüències del Brexit per a l'economia portuguesa afecten els pilars de la recuperació del país en els últims anys, com són les exportacions i el turisme, dels quals el mercat britànic és essencial, en tots dos casos.

Per a Portugal, com en el cas d'Espanya, els economistes destaquen que el turisme britànic és el primer mercat emissor amb un percentatge similar al d'Espanya i, quant a les exportacions portugueses al Regne Unit, els sectors més afectats són l'automòbil, el tèxtil, el calçat, l'agroalimentari i els productes informàtics, i és aquell país el quart mercat per a les vendes de béns portuguesos.

De fet, els economistes avisen que alguns d'aquests sectors ja han perdut un important volum d'exportacions, com és el cas del tèxtil amb una reducció de 50 milions d'euros des del referèndum del juny del 2016. També el calçat i el vi de Porto s'han «desplomat» en aquest mateix període, segons els experts.