Els bancs tindran, a partir d'avui, quan es farà efectiva la nova llei hipotecària, l'obligació «clara, concreta i terminant» de dipositar els formularis amb les condicions generals dels préstecs i crèdits hipotecaris abans de comercialitzar-los, o s'hauran d'enfrontar a una sanció.
En una disposició publicada al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) signada pel director general dels registres i del notariat, Pedro José Garrido Chamorro, s'expliquen diverses qüestions relatives a la Llei 5/2019, reguladora dels contractes de crèdit immobiliari, que entrarà en vigor avui, diumenge 16 de juny.
Garrido sosté que la nova llei planteja una sèrie de dubtes interpretatius que considera necessaris aclarir amb caràcter preliminar, i qualifica la qüestió de «complicada».
«El dipòsit de les condicions generals de contractació abans de la seva comercialització és una obligació del prestador, l'incompliment del qual tindria com a únic abast el sancionador», recull el document.
Autorització del notari
En aquest sentit, el notari haurà de controlar, en autoritzar l'escriptura del préstec hipotecari, i el registrador de la propietat, en inscriure-la, el mer fet que efectivament el banc ha procedit prèviament a practicar aquest dipòsit. En cas que no s'hagi produït, es notificarà al ministeri de Justícia i l'entitat serà sancionada amb multa del tant al doble de la quantia de cada contracte per l'Administració de l'Estat.
El director general dels registres i del notariat explica que aquest control notarial i registral no té cap cost econòmic, ja que el registre de la informació serà públic i d'accés gratuït per a tots els que tinguin interès en consultar-ho.
«Això agreuja la càrrega o el deure de diligència del notari i del registrador, que hauran de realitzar la comprovació del previ dipòsit de les condicions generals», reconeix.
No obstant això, Garrido indica que l'entitat financera podrà optar entre dipositar cadascun dels íntegres models de contracte que empra en les seves operacions, incloses les diferents alternatives que per a cadascuna de les clàusules es puguin emprar, o bé dipositar formularis de clàusules ordenats per matèries o per qualsevol altre criteri, com les relatives al lliurament de capital, el tipus d'interès aplicable o les comissions de venciment anticipat.
«Els contractes d'un préstec hipotecari requereixen de la suficient flexibilitat per configurar i adaptar cada contracte a les específiques circumstàncies i necessitats de cada client i donar així més eficiència en el funcionament dels mercats», afegeix.
D'aquesta manera, si els contractes no es limiten a una simple utilització i emplenament d'un model preestablert, sinó que es poden adaptar amb flexibilitat a les necessitats que es plantegin, passarà que entre les clàusules es trobin inserides algunes que s'aparten de les condicions generals que s'han dipositat.
El més habitual serà que això passi en els préstecs concedits per bancs petits, caixes d'estalvis locals o préstecs a favor de persones físiques que, per la complexitat de la seva situació i interessos financers, arriben a acords especials amb l'entitat que finança la seva operació.
En aquest cas, la determinació de l'eventual nul·litat d'una clàusula fora de les condicions generals dipositades només serà competència de l'autoritat judicial, per la qual cosa queda fora de l'àmbit de control de legalitat notarial i de la qualificació registral.
