El sector industrial, en proporció, va destruir un major nombre de llocs de treball durant la crisi però va mantenir millor els salaris per hora treballada, segons l'estudi La qualitat de l'ocupació a Catalunya elaborat pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC).

L'informe constata que els treballadors de la indústria van veure com el sou baixava a un ritme inferior (-2,5%) que els dels altres sectors (-5,8%). Amb tot, el 7,7% del personal de la indústria catalana és pobre, un percentatge molt inferior al de la mitjana del mercat (19,7%) però que és significativa per l'organisme. Segons Ricard Bellera, membre del grup primer del CTESC, altres factors que preocupen són l'alt índex de contractes que es necessiten per consolidar un lloc de feina i la poca presència de dones i joves a les plantilles industrials d'un sector «envellit i masculinitzat».

I és que, segons l'informe, entre les característiques de la població ocupada a la indústria destaca el baix percentatge de dones, que representen el 28,9% de l'ocupació, lluny del 47% de la totalitat del mercat de treball. Així mateix, també hi ha un menor percentatge de treballadors menors de 35 anys en totes les branques d'activitat.

A més d'analitzar els salaris, l'informe també se centra en el nombre d'hores treballades de la població que s'ha mantingut ocupada. En general, les hores treballades s'han reduït menys en aquest sector, on la mitjana ha passat de 40,1 hores setmanals a 39,7 hores setmanals entre el 2008 i el 2017.

L'estudi del CTESC recull que, des de l'any 2008, han disminuït les diferències en la taxa de temporalitat dels treballadors industrials i la resta, una proporció que sempre ha estat més baixa a la indústria. En canvi, el pes dels contractes temporals firmats supera el del conjunt de l'economia, fruit d'una rotació elevada. Així mateix, s'observa un ús més habitual de treballadors contractats a través d'ETT a la indústria.

En aquest sentit, l'estudi revela que el nombre de contractes per lloc de treball net creat entre 2013 i 2017 ha estat superior a la indústria (40 contractes) que al conjunt de l'economia (28 contractes).

De l'estudi realitzat es desprèn que hi ha branques industrials que sobresurten per tenir, aparentment, una millor qualitat de l'ocupació. Seria el cas de l'energia, la química i cautxú i la maquinària i material elèctric. En canvi, l'alimentació i tèxtil, arts gràfiques i aigua i residus tenen una qualitat d'ocupació més baixa amb salaris per hora treballada més baixos, majors taxes de temporalitat i de treball a temps parcial.

D'altra banda, també s'apunta que la percepció dels riscos per a la salut i la seguretat laboral a la indústria és més alta, especialment pel que fa als riscos físics, químics i biològics. I és que el sector industrial presenta xifres d'accidentalitat i de malalties professionals per sobre de la mitjana.