«El fonamental en una empresa de serveis, la matèria primera, és atraure els millors: ara ho podem fer»

Tenim quatre línies de negoci i, des de fa dos anys, estem en procés de consolidació. Si surt tot bé, durarà dos anys més. El nostre model, quant a diversificació, globalització i volum de vendes, s'ha aconseguit. Ara, hi ha d'haver un equip directiu que el conegui bé, compromès i capaç. En aquesta companyia hi han d'estar els millors i per això has de tenir un volum determinat. Els millors no venen amb unes vendes de 60 milions, en podrem fitxar algun si de cas quan es prejubili, però en la seva època daurada has de oferir-los una empresa amb projecte i estabilitat.

El principal repte és atraure capital humà?

Sense cap dubte. En una empresa de serveis com aquesta, és fonamental, és la matèria primera. El grup, les 9.000 persones que el composem, ha de ser el millor.

I és fàcil atreure'l aquí?

Sí, ara sí. L'evolució ha estat natural. Ens ha costat molt captar directius de primer nivell. Hem construït l'empresa amb gent compromesa, bona gent, amb nivell professional i de confiança. Érem els millors? No, però érem els més compromesos, els que crèiem en la companyia en aquest moment i confiàvem els uns en els altres. I això és el que ens ha fet arribar fins aquí. Ara, un cop hem arribat als 700 milions, amb aquestes quatre línies de negoci, amb aquest panell de clients, estant en 16 països, ja som més atractius. Ja no és només la paraula, aquí ja hi ha una base i això als professionals els enganxa.

Però el que té la visió del projecte és vostè.

No, no... Depèn de l'angle, però tots tenim una visió. Una altra cosa és el partit que li treus i el compromís que tinguis amb aquesta visió. Hi ha gent que pensa que és millor cobrar un salari fix al mes i anar al segur.

Un dorm molt millor així.

Efectivament. I té horari. És una elecció personal que jo respecto. Però una altra cosa és el que tu vegis i com et comprometis amb això.

Vostè ha creat una gran empresa en tot just dues dècades. Quins han estat els moments més gratificants i en quines s'ha equivocat?

No he tingut mai la sensació d'haver-me equivocat. En la meva vida... Hi ha coses que m'han sortit malament, però són les coses que he fet bé i malament les que m'han portat a on sóc. No em penedeixo de les pitjors situacions que he viscut, de totes he tret alguna cosa positiva.

I mai ha dubtat de la viabilitat del projecte?

Mai, ni en els moments més difícils. La il·lusió i la força no et deixa temps per pensar en això. Vols arribar ràpid. Si mires als pedals i veus que no portes fre dius: ja trobaré alguna zona on pugui parar. T'asseguro que inconscient al cent per cent no sóc, però, si fas la vista enrere i reflexiones, t'adones que hi ha hagut moments en què l'empresa ha patit un gran risc. Però no n'he estat conscient. Es tractava de cobrar i pagar. El balanç? Però com li donava importància si no sabia què era un balanç! Fins que ho he sabut. Ara, quan realment tens alguna cosa, és quan dius: vaig a ser conservador. Però no, no conservo ni aquest paper. Puc dir que no he fallat un servei a un client mai. Hi haurà mil errors, però deixar penjat a un client mai.

La seva germana també forma part de l'empresa El futur passa per la família?

Dins d'aquest projecte, la integració del servei, la globalització i l'equip obeeixen a una estratègia de professionalització de la companyia. Professionalitzar perquè, el dia que no estiguem nosaltres, li donin continuïtat. Això és part de la responsabilitat. Els nostres fills, a mi m'agradaria que fossin accionistes brillants, que sàpiguen exercir aquesta funció, que defensin el seu interès i el de la companyia fins a l'últim cèntim, la inversió, el model de negoci. El que els correspon a ells és això.

I si algun aspira a president executiu?

Doncs s'ho haurà de guanyar, per a president executiu no es neix. M'agradaria? Tant me fa, però si ha de ser, que ho sigui amb aquest model professionalitzat. Per a mi, el seu paper és el d'accionistes, els passos que hem donat han estat per això. Ara hi ha un director general i es constituirà un consell d'administració, amb el qual ja estem treballant per a conèixer-nos bé, que és el que tindà capacitat de decisió sobre tot el que passarà en aquesta empresa. I la meva germana i jo ja estem fora del nivell executiu.

És fàcil acceptar que li diguin a un, quan és el creador del projecte: surt d'aquí perquè te'l pots carregar?

Tant de bo m'haguessin dit això. Ho hagués entès. Hi ha hagut experiències de tota mena. És difícil, però sempre m'ha compensat. Tu, pel bé del compliment del pla estratègic, del resultat, del balanç, dels teus clients i el teu personal, has de fer-ho. Si vostè diu: Alfonso està fent un paper espectacular. I aquesta empresa com es diu? Alfonso. I de cognom? Alfonso. Conclous: si no hi ha l'Alfons, algú ho cobrirà. Tindries molt valor des del punt de vista de balanç, però com a model de negoci està buit. Però fins arribar aquí, ho vaig passar malament. El primer director general al qual vam contractar, el 2004, era un amic. Em vaig equivocar en la definició del perfil. Des de llavors i fins ara, han passat diversos per aquesta responsabilitat. La seva tasca era crear l'equip directiu i, al mateix temps, educar-me. Vaig aprendre molt i ho vaig passar malament en aquesta etapa, perquè no sabia cap a on anava la companyia. Si a mi em diuen aparta't, perquè sinó et mataràs, a les seves ordres. Aniríem fent el pla de desconnexió i jo em sentiria còmode. Però si no em diuen res, això fa por. Ara, ja estic educat.

Centrem-nos en l'activitat de l'empresa.

El principal actiu són els seus treballadors i els seus clients. La principal activitat, en volum de vendes, segueix sent el transport.

Quins són els reptes?

Les noves tecnologies i el medi ambient. La tecnologia ens ha aportat moltíssim valor des del punt de vista econòmic, de seguretat, de qualitat del servei... Hi ha molt recorregut. Pots tenir una comanda, un vehicle o una persona localitzada en tot moment, pots creuar la informació amb la meteorologia, amb la ruta o amb el trànsit. Et dona una capacitat de gestió i una fiabilitat enorme. I el sector encara no ha arribat a on pot arribar, té una gran capacitat de millora. La clau és gestionar adequadament la gran quantitat de dades que tens per treure'n el màxim rendiment. A l'àrea de sistemes, hi ha 85 persones contínuament pensant cap a on ens porten les noves tecnologies, cap a on va el mercat i dissenyant noves solucions tecnològiques per fer-nos la vida més fàcil en totes les línies de negoci, sobretot en el transport. Estem treballant amb dades per millorar la productivitat del vehicle, la qualitat del treball, la seguretat laboral i sobretot l'impacte mediambiental. Perquè no és només la flota de vehicles, encara que és el que més impacta. Cal treballar també la gestió de residus o la forma de conducció. Crec que anem per davant del mercat. Som molt respectuosos i estem molt atents a les regulacions. Des de fa cinc anys, tenim un pla de reducció de la petjada de carboni i estem donant passos en l'ús de transport intermodal per a la reducció de CO2. El canvi de flota el portem al peu de la lletra, renovem sempre amb aquest objectiu. I en el tractament de residus o el tipus de vehicle, per transportar més, per exemple amb un gigatrailer, contaminant menys.

I el transport de mercaderia per ferrocarril?

Hauria de desenvolupar-se, però no ho ha fet pel cost. Si hi hagués una estratègia, un pla, seria més barat, però és el volum el que el fa rendible. Si jo poso el contenidor a Saragossa i arriba a Alemanya en tres dies, perquè hi ha dos trens cada dia, perquè tinc massa crítica per omplir-los, funciona. Però si tinc un tren a la setmana, qui pujarà? Jo necessito treure la mercaderia dilluns i potser no surt fins dissabte i arriba d'aquí a quatre dies...

Una vegada han refermat el transport, donen el segon pas: convertir-se en operador logístic global.

Aquí estem en un moment dolç. El coneixement que tenim d'aquesta línia de negoci, basat en les inversions i en les experiències, ens genera una gran il·lusió. Creiem que pot ser una línia de desenvolupament important. Està amb nosaltres en tots els països on som.

En el futur, el transport el faran els drons?

Nosaltres els fem servir en els magatzems per a activitats molt concretes i rutinàries. Si has de fer un inventari cada dia, ho pots programar i no hi ha risc. Estem fent altres proves també d'enviaments, però no postals ni de distribució, sempre dins de les nostres instal·lacions i per a coses molt concretes. Què pot ser real i on pot ser competitiu un dron? Si jo tinc un centre a Saragossa, puc fer enviaments cap a àrees concretes, però no avui en una i demà en una altra. Jo et deixo les teves comandes en un punt d'ús, tres o cinc paquets, però sempre en el mateix punt. Una altra cosa seria un desgavell. I, després, cal comptar amb que la regulació local ho permeti. Si acompanyés, és factible ja.

Però ja no necessitaria camioners, sinó operadors de drons.

Aquest és un altre tema. La revolució 4.0 ens dona automatització i robotització. Tot el treball de poc valor afegit el faran aquestes màquines. Et carregaràs 20.000 llocs de treball, però seràs més competitiu, amb la qual cosa probablement vendràs més i millor. Crearàs altres llocs de treball que podran ser del mateix tipus o de més valor afegit, qui sap? I les persones que surten d'aquí han d'anar a desenvolupar, a programar.

A una empresa com aquesta la transformarà per complet.

Estem transformant-la. Nosaltres tenim robots per a la facturació o per posar en marxa un servei.

Els reptes de l'activitat logística se centren també en la tecnologia i el medi ambient?

Tema mediambiental, punt número u. Tema número dos, la indústria 4.0. Pel que fa al medi ambient, parlo de tot el tema logístic, perquè sembla que és el camió el que més contamina del món. El vaixell i el tren contaminen menys, però l'avió quatre vegades més. La cura del medi ambient passa primer per l'educació, després per la regulació i després cal complir. Ens hem de sensibilitzar una mica més, ja hem avançat molt, almenys hem identificat el problema, però ara toca fer. Anem a fer un pla per conscienciar-nos de veritat, donar-li suport des del punt legal i marcar l'acció. Es parla molt, però ningú ha fet res. Invertir en molins? Això s'ha fet perquè es guanyava diners especulant, però no perquè es crea en l'economia verda. Calia fer-ho, és veritat, ja està fet. Però s'ha fet per especular. Per conscienciar-nos, no s'ha fet res i és una qüestió molt important.

La nova línia de negoci és l'acoblament de peces de motor. Què té a veure amb el transport o la logística?

És únicament un servei per a l'automòbil i està enfocat a donar una transversalitat de servei al client. Imagina el frontal del vehicle: el radiador, els fars... Tot això ho muntem i li donem fet. Abans, com operadors logístics, transportàvem les peces, gestionàvem el magatzem al client i, un cop havia muntat aquest mòdul, el frontal, l'agafàvem i el subministràvem a les línies de muntatge. Només ens faltava fer aquest pas intermedi: muntar nosaltres mateixos. La persona que està en aquesta línia, de la marca que sigui, simplement agafa el mòdul i el col·loca. Quan passa el cotxe amb un nombre determinat, el frontal hi ha de coincidir en temps i forma, no pot fallar i hi ha cinquanta mil referències. Llavors, em vaig dir: amb l'estructura que tenim i amb el nostre pla estratègic d'integració de serveis, això ho hem d'aconseguir. Parlem amb el client i li diem: jo et faig el disseny de l'aprovisionament, et faig el transport, t'homunto i t'ho lliuro. Tindràs només una estructura on ara tens quatre. Però, és clar, al cap i a la fi, em seguia veient com un camioner. I jo intentava dir-li: sí, però vull ser un operador integral. Així que comencen a escoltar, però fins que el convences, passen quatre anys. Comencem el 2011 i el 2015 vam aconseguir el primer muntatge.

Què els demanaria als nous governs?

Com a empresa, no els demanaria res.

Vostè és l'empresari que volen tots els governants.

No, no. Jo només demanaria les mateixes normes per a tothom. Les que siguin, però per a tots igual. Si competeixo amb tu, amb les mateixes condicions. Ara bé, com a president de l'Associació d'Empresa Familiar, aquí sí. El nostre objectiu és que la fiscalitat concordi amb a les necessitats de l'empresa familiar. És a dir, que et doni sostenibilitat en tots els àmbits: que siguis competitiu, que estiguis en les millors condicions fiscals com a accionista d'empresa familiar, perquè segueixis invertint i per prendre les decisions amb agilitat. I amb especial interès en l'impost de successions i donacions.

Aquí no tenen totes les empreses les mateixes condicions.

A mi, a la meva empresa, que em posin les mateixes que a la resta, les que em corresponguin. A Espanya, cada autonomia té la seva regulació. Jo estic a Aragó, doncs em toquen les d'Aragó. Això no ho puc canviar i perdré el temps on l'hagi de perdre, però aquí no. Ara bé, com a empresa familiar el tema fiscal és prioritari.

Els preocupa?

Sí, molt. Ens preocupa l'impost de successions i donacions, però també l'IRPF. Complica les coses a l'hora d'atraure talent. Si tu compares Aragó, on supera el 50%, amb Madrid, que està per sota, un directiu, amb una oferta similar, anirà on més estalviï. L'IRPF és una trava per atraure talent a una comunitat com la nostra. I l'impost de successions i donacions és important a l'hora d'atreure noves empreses. A cada comunitat tenim un gravamen i jo el que demanaria és que fóssim al grup dels millors, per atreure qualsevol inversió d'una empresa familiar. I, a més, si està entre els més baixos, les que ja estan no se n'aniran i, quan arribi la successió, els ajudarà a pagar menys. Això afavoreix la continuïtat de les companyies.

Aquesta entrevista forma part de la sèrie «Els que deixen empremta», un projecte conjunt de Prensa Ibérica i KPMG per donar a conèixer les opinions de destacats empresaris familiars del país i que culminarà amb la publicació d'un llibre.