22 de juny de 2019
22.06.2019
Regió7

«M'agradaria que la Cambra de Comerç fos una institució més participativa»

L'exregidora Sílvia Gratacòs s'estrena a la presidència de la Cambra de Manresa amb una sensibilitat, assegura, «de país»

21.06.2019 | 23:34
Sílvia Gratacòs va ser escollida presidenta el 13 de juny passat

En les primeres eleccions en una dècada a la Cambra de Manresa, la candidatura guanyadora ha estat la de l'exregidora per CiU a l'Ajuntament de Manresa Sílvia Gratacòs, que incorpora dones a l'ens i una mirada de complicitat al comerç

Única candidata a presidir la nova Cambra de Comerç de Manrea, Sílvia Gratacòs (Manresa, 1966) arriba a la institució amb més dones que mai al ple i al comitè executiu i amb la mirada posada especialment en el comerç. La futura llei de Cambres, un projecte pendent des de fa anys que manté sense un marc legal definit el conjunt d'ens camerals, és l'esperança (sobretot de nous ingressos), a partir de la qual Gratacòs, gerent de l'empresa familiar Llibreria Sobrerroca, confia poder impulsar la Cambra com a lobby empresarial.


Ja ha tingut temps de posar-se al dia?

Dilluns vam mantenir la primera reunió del comitè executiu perquè volíem que les persones que hi són noves i desconeixen en profunditat què és la cambra, tinguessin tota la informació. Per això la gerència i la secretaria ens van fer una exposició de quina mena d'institució és la Cambra, en quins programes està treballant i de quins recursos disposa. Quan ja ho tinguem tot controlat, començarem a aplicar alguns canvis que ja hem començat a discutir al comitè. El mes de juliol farem un ple per posar en marxa noves comissions i donar aire nou a les ja existents, i volem que en formin part també empreses que no són al ple. Perquè pretenem que el ple se senti involucrat amb la cambra, que ens marqui les pautes de treball, que aquestes vagin de baix cap a dalt, perquè així és cert que les decisions es prenen més a poc a poc, però també és veritat que es prenen amb més força. Voldria que la Cambra fos una institució més participativa.

Creu que no ho ha estat prou?

Ho desconec, perquè no hi era, però és evident que tants anys d'un mateix mandat desgasta la presidència, el comitè i el ple. Aquests anys, la Cambra ho ha passat molt malament. Quan es va extingir el recurs cameral es va haver de fer un ajust de plantilla i buscar recursos econòmics perquè no s'acabés diluint. A partir del 2010 hi ha hagut un gran canvi en la manera de treballar a la institució, que ha obligat la presidència i el personal a abocar-se a mantenir l'entitat, a continuar la seva funció de lobby, un objectiu que s'ha aconseguit, perquè la Cambra participa en moltes iniciatives del territori. Crec que poques vegades s'ha dit «no» a col·laborar. Per si dic que era poc participativa, era perquè els recursos estaven captius i no se'n podia fer una expansió. Aquesta encara és una etapa de contenció, però caldrà fer un esforç per aconseguir que hi hagi una llei de cambres, una promesa pendent de fa molt temps, que s'ha d'abordar. I el seu finançament associat, és clar, que podria fer que les cambres no estiguéssim tan captives de l'escassedat de recursos.

El pressupost actualment és de 600.000 euros, la meitat que abans de l'extinció del recurs cameral. I el destinen bàsicament a accions finalistes. Hi ha marge per tenir iniciatives?

Ara, ben poc, però si s'aprova la llei de cambres se'ns obrirà una porta. Llavors podrem treballar més en l'acompanyament a les empreses i en la formació. I destinar recursos al comerç, per acompanyar-lo en el canvi de paradigma del sector. Treballarem conjuntament amb la UBIC. Farem coses importants.

No està massa fragmentat l'associacionisme comercial?

No sabria dir quantes associacions hi ha, però jo he parlat amb la UBIC perquè crec que és la que aglutina més comerciants de Manresa i amb la que hem d'anar de bracet, sense menystenir la resta d'associacions.

Quins projectes concrets té al cap per al comerç?

Com s'ha fet en el sector primari, que s'ha aconseguit amb recursos públics que gent jove torni a estimar ser pagès, hem de fer que els joves tornin a apropar-se al comerç. Entenc que el món digital ha arribat per quedar-se, però necessitem gent jove que entengui que el comerç és una oportunitat per viure, que és l'ànima de la ciutat, que si desapareix s'apagaran els llums del carrer. I ho farem treballant conjuntament amb les associacions i atenent el que ens demani la direcció general de Comerç sobre fer cursos de formació, sessions informatives...

Manresa manté intacta la seva potència comercial?

No tinc estadístiques per donar-hi una resposta. És evident que totes les ciutats mitjanes si no són atractives comercialment hi perden, perquè avui des d'un sofà es pot comprar. Però crec que Manresa és una ciutat amb un nombre d'habitants suficient, amb comarca i amb potencialitat comercial. Al carrer Guimerà hi ha molta renovació.

Però la majoria són grans cadenes.

Que són les que innoven més. Que hi hagi tantes cadenes encareix els lloguers, és cert, fet que expulsa el comerç de tota la vida, però també manté atractiu, perquè la gent del nostre voltant sap que pot venir a Manresa, que no cal anar a Terrassa o a Sabadell.

El seu antecessor, Pere Casals, demanava que Ajuntament i Consell assumissin més directament el lideratge del territori.

Hi estic d'acord. La Cambra fa de lobby, però els que han de tirar perquè l'atractivitat no es perdi són l'Ajuntament i el Consell. Nosaltres sempre hi serem al darrere, però els lideratges són molt importants. Totes les administracions han hagut de fer un esforç per ajustar els seus comptes públics, i no en conec avui les finances a fons, però crec que ara ja poden dedicar-se a la promoció.

El seu coneixement de l'Ajuntament ha de potenciar-hi la relació?

M'agradaria pensar que sí. No crec que el president anterior de la Cambra hi tingués una mala relació, però si amb l'actual alcalde [Valentí Junyent] vam poder treballar en el mateix equip de govern no crec que hi hagi res que faci que no ens puguem entendre. Podem mantenir una calma tensa, això també, però crec que trobarem molts punts de trobada. Quant a Marc Aloy, no el conec personalment però anirem a parlar-hi. Penso que tindrem sintonia a l'hora de treballar.

En el seu cas no es podrà dir que la Cambra serà un trampolí per anar a la política. En prové.

Vaig ser regidora quatre anys i després vaig tornar a l'empresa privada. Quan Pere Casals em va proposar de presentar-me a la Cambra vaig considerar que en un fòrum empresarial m'hi sentiria còmode, perquè és on m'he desenvolupat professionalment. Coneixia la Cambra, i encara que hagi estat quatre anys fora de la vida pública, tenia prou coneixences per trobar un ple plural i un comitè executiu amb qui m'hi senti a gust.

Sobre la base de quins criteris ha triat el seu comitè executiu?

Volia que hi haguessin dones i, a més, en aquest periple curt he trobat persones amb qui he cregut que podria encaixar. Gent participativa, amb ganes, amb una visió àmplia i de tots els sectors. I gairebé tots més joves que jo.

Li serà còmode conciliar el nou càrrec amb la seva feina?

És que no la puc deixar aparcada: o la faig jo o no la fa ningú. Potser hauré de treballar algunes hores més, però tinc una situació personal, amb tres fills ja grans, que no m'exigeix temps.

La Cambra és molt presidencialista. Delegarà?

Tinc vicepresidències potents, que poden suplantar perfectament la presidència en cas que jo no pugui ser a tot arreu. I tindran coses interessants a dir, més que jo, en alguns casos.

Li continua interessant la política?

No. Hi estic al dia, però no m'interessa. La política municipal és molt intensa perquè la gent et coneix pel carrer. Deixes de ser una persona anònima i això és el que menys em va agradar del càrrec. Crec que la presidència de la Cambra no és tan coneguda, i això m'anirà bé, perquè jo soc molt manresana, d'anar a comprar a les botigues d'aquí.

Ara la política entra de ple a les cambres. Com ho valora?

Des del moment que som entitat de dret públic, sempre en fem de política. No puc jutjar el que s'ha fet a la Cambra de Comerç de Barcelona, però se'ls ha de deixar caminar. Hi ha hagut massa rebombori per part de la gent no afí a la candidatura. Pensaven que no tindrien possibilitat de guanyar i era un punt de vista il·lús perquè tots sabem que l'ANC mobilitza. Atacar per atacar quan hi ha hagut unes votacions, amb tothom amb les mateixes possibilitats...

La seva també és una candidatura «de país»?

M'agradaria pensar que sí, tot i que representem tot el territori. No he anat a buscar el meu equip pensant en una ideologia, però aquests anys hem viscut fets excepcionals i en continuem vivint, i aquí som les cambres. Potser se'ns demanaran coses i el ple de la Cambra haurà de decidir. Potser hi haurà decisions que ens interpel·laran perquè hi fem costat.

La presidenta hi tindrà sensibilitat?

La presidenta, sí. No puc parlar per boca de ningú més. I no demanaré al ple o al comitè que es faci el que digui la presidenta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit