Aquesta setmana l'Assemblea Nacional ha presentat els resultats d'una campanya a favor del consum responsable. En aquests darrers mesos l'ANC ha realitzat 92 fires i 115 xerrades per tal de divulgar la iniciativa entre els ciutadans. En tot cas, ja fa temps que per les xarxes molta gent fa circular la necessitat d'empènyer aquesta via d'emancipació partint sempre d'experiències de no cooperació que s'han produït en altres moments en altres llocs. Es calcula que uns 148.000 canvis de contracte han beneficiat onze empreses, sobretot del sector de l'electricitat, el gas, les assegurances i la telefonia. Són empreses que no van participar de la «campanya de la por» de la tardor del 2017. Les pressions de la monarquia i del Govern retirant dipòsits estatals va significar la fuga a altres punts de l'Estat facilitada per un decret del Govern del PP. Fins aquí la primera fase de la campanya, ara ve la segona que vol impulsar un model que s'allunyi de l'oligopoli d'empreses protegides pel BOE, i, alhora, que fomenti el comerç de proximitat i valors com el cooperativisme, l'economia circular, l'ús de la llengua catalana o el respecte pel medi ambient.
Per això cal fer créixer el nombre de companyies registrades. Cada consumidor pot consultar al portal web de la campanya les opcions en funció del seu codi postal. És una manera de posar en contacte consumidors amb proveïdors a través del cercador de la pàgina web. Allà hi ha diferents filtres des del sector on s'ubiquen les companyies -llum, gas, assegurances, patronal, banca....- fins als seus atributs -cooperativa, responsabilitat social, web en català, etc.
És un intent, també, d'anar bastint un lobby d'empreses davant de les administracions públiques. Encara que les patronals hagin criticat la campanya per por als rebots boicotejadors, no poden deixar d'admetre que el mercat de les empreses catalanes és el món cada cop més, i no Espanya. I que en el precedent anterior del boicot espanyol al cava, el que va tenir en un primer moment un impacte negatiu, va esdevenir després una enorme oportunitat. Els cavistes petits i mitjans s'iniciaren en l'exportació al món, que no s'hi havien posat seriosament. I s'iniciaren en la venda directa a través de l'enoturisme, que estava a les beceroles.
Al mateix temps van radicalitzar-se les contradiccions entre cavistes favorables a la qualitat i a pagar preus justos als pagesos, i els grans cavistes que potenciaven més la quantitat que la qualitat, que jugaven a totes les partides alhora, no es comprometien amb el territori d'origen Penedès/Catalunya i mal pagaven els pagesos.
D'aquelles batalles, al cap de vint anys n'ha sortit un escenari d'un pes important de les exportacions, d'un increment enorme del consum intern, a través també de l'enoturisme, i, finalment, de la creació de noves agrupacions o marques de vi escumós per separar-se d'una denominació com el cava bloquejada pels grans i en fase de desprestigi.
Es pot entendre que el president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, hagi qualificat «d'absolutament irracional» incitar al «boicot», i que «barrejar política i consum és un plantejament totalment irracional, anacrònic i no és propi del segle XXI», però la veritat és que ell defensa els grans. I un empresari partidari del lliure mercat ha de ser molt respectuós amb les decisions dels consumidors. I si una associació de consumidors decideix promoure unes empreses de proximitat, ho fa des del dret a la llibertat de mercat i al dret a la llibertat d'expressió que inclou la de promoció. O no és en ús d'aquestes llibertats que ens inunden els televisors de publicitat per empènyer-nos a la compra compulsiva? Per què ha de tenir més dret Freixenet a marejar-me en publicitat perquè compri els seus productes que una colla de consumidors que promoguin caves de qualitat arrelats a la terra? O companyies de gas, d'electricitat, de telefonia o serveis de banca?
En la presentació fa mesos de la iniciativa deia Elisenda Paluzie: «No estem fent nacionalisme econòmic, volem fugir-ne, justament volem evitar la influència nefasta de les institucions de l'Estat espanyol sobre l'economia». L'ara flamant nova consellera cultural de Madrid, Andrea Levy, va posar llavors el crit al cel: «Aquesta acció hauria de ser suspesa immediatament ja que té una voluntat clara d'assenyalar i fustigar els contraris a la independència, un clar tic totalitari del nacionalisme a Catalunya».
En fi, ens trobem davant d'una acció encaixable dins de la lluita no-violenta, com a mètode de no cooperació. Totalment legal, sense cap cost personal i que fa trontollar els fonaments econòmics de les empreses del BOE, les que han retirat seus i formen part del capitalisme més extractiu.
