És un negoci que als bancs no els interessa, per molt que costi creure-ho perquè pel mig hi ha els diners. Als usuaris tampoc els compensa operar amb una entitat financera normal. És un nínxol de mercat, el de les transferències de diners a escala internacional, que dona servei als migrants i en el qual es mou com un peix a l'aigua la multinacional Ria, creada el 1987 a Nova York i que sis anys més tard va iniciar la seva expansió a l'exterior a través d'Espanya, un dels països amb més moviments de remeses, amb 18.000 milions d'euros d'origen i 11.000 de destí. Per exemple, des d'Espanya surten cada any uns 1.500 milions cap al Marroc i uns 900 cap a l'Equador. En efecte, els clients són persones que, en línies generals, viuen en un país aliè i remeten part dels seus ingressos, petites quantitats que són la salvació dels seus familiars als seus territoris d'origen. Com afirma el director de Nou Negoci per a Europa de la firma esmentada, José Ivars-López, si algú envia 50 euros, aquí no és res però allà «és el 50% dels ingressos mensuals de la família que els rep».

No tota la clientela de Ria, que mou 34.000 dels 534.000 milions que transfereix aquesta indústria, és migrant forà. També «tenim espanyols que treballen al Regne Unit en la construcció i reenvien els diners a través de nosaltres a la seva família. Ho fan perquè els diners els entreguem de forma immediata». Com ho aconsegueix? «Donem d'alta com a agents financers els locutoris, tot això emparat i autoritzat pel Banc d'Espanya.

El locutori té accés a la nostra plataforma de pagaments. Un s'identifica com a client o se'l dona d'alta com a tal i ja envia els diners fins a un límit que pot arribar als 1.500 euros. Paga al del locutori, aquest posa el nom del beneficiari i, a través de la nostra plataforma, en menys d'un minut, els nostres agents al país de destí ja poden pagar. Els agents del país de destí són també locutoris, encara que així mateix poden ser cadenes de supermercats o bancs».

No és gratis, és clar, encara que molt menys onerós que si es fes a través d'un banc, els costos dels quals, segons assegura Ivars, «són més elevats, perquè no els interessa aquest tipus de client». Un inconvenient afegit per a aquests, a més d'un preu més elevat, és que el destinatari del seu enviament es trobi tancada l'oficina i no pugui rebre els diners fins al següent dia. A Ria cobren una comissió fixa d'enviament: un euro quan es tracta d'un país d'Europa o entre 5 o 7 quan és a països complicats, com Veneçuela. No obstant això, a l'Índia aquesta quantitat és de zero euros «per la necessitat d'adaptar-nos a la competència que tenim». També percep uns diners pel tipus de canvi: des del 0,9% fins a un màxim d'entre el 7% i el 8%. Amb aquestes comissions «paguem al pagador del cash, al qui ha generat la transacció i la part que ens cor-respon», assegura Ivars, que afegeix que «tots els locutoris que treballen amb nosaltres han d'ingressar diàriament el cash que han rebut per cobrar-lo nosaltres, que l'hem avançat».

L'arribada massiva de migrants a Europa, procedents sobretot de l'Europa de l'Est, Amèrica i el nord d'Àfrica, està permetent a Ria creixements del seu volum de negoci del 22%, explica aquest directiu, que conclou que «també hi ha molt de trànsit de remeses dins dels països rics. Per exemple, pakistanesos del Regne Unit amb un nivell alt que envien diners als familiars o coneguts que viuen a Espanya i són de primera o segona generació. A Catalunya hi ha 100.000 pakistanesos. No subsidien familiars del Pakistan, sinó d'Espanya». Ja saben, el món és un mocador.