23 de juny de 2019
23.06.2019
Regió7

«Enfornem 987 milions de magdalenes, és el nostre producte líder i el consum creix»

Rafael de Juan diu que «l'empresa Dulcesol canvia el seu nom pel de Vicky Foods per apostar per la diversificació en aliments ecosaludables i vegans» i que «els nostres productes tenen menys insecticides o fertilitzants que els que es cuinen a casa»

23.06.2019 | 00:00
Rafael de Juan, amb una mostra de la gamma de productes

Més de mig segle després del seu naixement, la marca Dulcesol seguirà molt present a les botigues, però l'empresa que fabrica els seus productes canvia de nom. Encara que la brioixeria i el pa constitueixen el seu principal actiu, el consumidor mana i el grup es converteix en un hòlding diversificat en el qual cada vegada tindran més pes els productes verds, ecològics i saludables. Rafael Juan, el seu president, un empresari que va estudiar Química perquè sempre va voler ser professor, capitaneja el gir estratègic que acaba de fer un grup que, des de dijous passat, es denomina Vicky Foods. La seva mare, una de les fundadores, la dona que va inventar les magdalenes quadrades, ha estat la inspiració del nou nom

Per què el salt de Dulcesol a Vicky Foods?

Vicky és Victoria, nom afectuós que va triar la meva mare perquè li diguessin els nets, perquè això d'àvia no ho portava gaire bé. Ho hem triat en honor de la fundadora, que ho va ser amb el pare. Des del 2008 apostem fort per la internacionalització, encara que ja veníem en altres països, i també per una nova estratègia de diversificació sota la qual hem anat desenvolupant nous productes, com les cremes de cacau o la línia d'alimentació infantil. Hem vist que aquesta diversificació és una altra palanca de creixement molt important i, per aprofitar tot el seu potencial, cal reordenar les marques. Vicky Foods té tres pilars. Un és Dulcesol, que seguirà associat a brioixeria i pa, aquí no hi haurà cap canvi. Un altre és Be Plus, que són cremes o desenvolupaments de fruites, tota una nova categoria de productes, sobretot els que tenen a veure amb aliments funcionals i amb el focus posat en la salut. Aquí sí que hi ha un reordenament de marques: Be Menú o Naturcrem ara seran Be Plus, hem canviat tots els envasos. I hi ha un tercer pilar, Hermanos Juan, per a la brioixeria congelada. Les magdalenes continuaran sent Dulcesol, però Vicky Foods és una marca, perquè la nostra voluntat és que es conegui així el grup.

El principal actiu continua sent Dulcesol?

Avui dia és la marca més important, representa més del 90% del nostre negoci. Les altres, no direm que són incipients, perquè ja fa anys que hi treballem i tenim un volum de facturació més que significatiu, però, si les comparem amb el pes que tenen la brioixeria o el pa, encara no són gaire rellevants

Creix la demanda o és més soroll que realitat?

A Espanya és encara una tendència, no obstant això, en altres països, sobretot al nord d'Europa, ja és un fet. A l'última fira a la qual vam assistir a Madrid, el nivell de presència de compradors i de visitants no professionals va ser impressionant. És tendència creixent i per això, entre altres coses, som avui aquí, per demostrar que nosaltres volem sumar-nos en aquestes categories i desenvolupar-nos-hi . Comencem dins de la línia d'alimentació infantil, fabricant potets, tant de fruites com de verdures, carn o peix, i ens vam adonar que no només els nens, sinó també els sèniors consumien aquests productes, en molts casos per problemes de salut, però també per la comoditat de tenir un puré ja fet. També llancem la línia eco perquè la nutrició infantil té una legislació molt estricta en matèria de fertilitzants o insecticides, en definitiva, en productes químics, el contingut té una limitació molt severa. I ens vam adonar que, quan fem un puré de fruites a casa, aparentment és més saludable, no obstant això, la quantitat d'aquestes substàncies químiques no desitjades moltes vegades és més elevada del que sembla. El nostre conté una quantitat moltíssim menor d'insecticides o fertilitzants que una fruita o verdura que consumim habitualment. Nosaltres ho elaborem exactament igual que ho faríem a casa. S'esterilitza en un procés industrial al qual no s'afegeix cap additiu, més enllà del propi envàs.

I la brioixeria?

Les magdalenes són el nostre producte líder: el 2018 enfornem 987 milions. Encara té molt consum i continua creixent. Si agafem una magdalena avui i la comparéssim amb les que fèiem fa 20 o 30 anys no té res que veure. Ara són molt més tendres i duren més. A més, són més saludables, tenen menys sucre i menys greixos saturats. Recentment, hem subscrit un acord amb l'ESAN en matèria de reformulació de receptes, i hem reduït el contingut de sucre i de greixos saturats i de sal de tots els aliments que elaborem. A vegades es predica una cosa, però se'n fa una altra, perquè llancem productes amb menys contingut en greixos o en sucre i el seu consum no té una base gaire sostenible. Si és saludable, millor, però el consumidor compra sobretot perquè li agrada. Nosaltres intentem que li agradi sent el màxim de saludable possible. Aquest és el nostre desafiament i al qual dediquem molts recursos per innovar.

Innovar en què?

D'una banda, en productes cada vegada més saludables i de l'altra, en nous productes. Llancem productes prèmium, amb una mica més de valor afegit. I la gamma d'euro, que és la més venuda, intentem renovar-la constantment, perquè moltes vegades es compra per impuls. Hem de ser capaços de sorprendre i, sobretot, generar una il·lusió, una experiència positiva de consum. A més, avui els consumidors ens demanden transparència i valors com a empresa que té responsabilitat social, que és sostenible. També els valors d'empresa familiar generen una sensació positiva i a tot això hi dediquem recursos. Hem obtingut la certificació d'empresa saludable perquè fem activitats en les quals promocionem hàbits de vida saludables. Ara, a l'estiu, muntarem un campus amb 300 nens, molts d'ells fills d'empleats, però també de fora, precisament amb el focus posat aquí, a generar hàbits de vida i promoure una dieta saludable i fer exercici físic.

I en aquesta dieta saludable hi cap un brioix al dia?

Per què no? Depèn de la quantitat de sucre, de la quantitat de greix que es consumeixi. Hi ha molts productes que tenen sucre, com els sucs, encara que no es declari i passi moltes vegades inadvertit. Hi ha estudis que desenvolupa l'ESAN, el ministeri de Sanitat, que demostren que l'obesitat –que és el factor més crític i que més s'associa moltes vegades a determinades categories de productes– té més que veure amb l'hàbit de vida que amb el tipus d'aliment que consumim. No esmorzar, no fer exercici físic o tenir una videoconsola o un televisor a l'habitació on dormen els nens són hàbits més perjudicials que els alimentaris. És evident que fabriquem el que fabriquem, però intentem fer-ho tan bé com sigui possible.

Fan servir oli de palma?

El consum d'oli de palma als països asiàtics és majoritari, sobretot on es produeix, a Indonèsia. Tan dolent no deu ser. Hi ha olis més saludables, com el d'oliva, el de gira-sol o la soja, però cada tipus d'oli o greix té una funció diferent en els aliments i, ara com ara, la funció que fa l'oli de palma en determinats productes no es pot substituir per un oli més líquid o que tingui un punt de fusió més baix. Per elaborar un croissant sense oli de palma caldria fer-ne servir d'un altre tipus que probablement seria pitjor des del punt de vista de la salut. Per tant, substituir l'oli de palma en tots els productes que consumim no és tècnicament possible.

És a dir: en els productes en què ho consideren necessari, ho continuen fent servir.

Efectivament. L'hem suprimit d'on ha estat possible i on aquesta substitució ha millorat el producte. Vam ser el primer fabricant a llançar crema de cacau untable sense oli de palma. Desenvolupem un procés tecnològic i es va substituir per oli de gira-sol alt oleic, que té unes propietats des del punt de vista de salut millors, perquè té menys àcids saturats. Som pràcticament els únics fabricants del mercat que fem alguns productes de pastisseria o de brioixeria sense oli de palma. Ara bé, substituir per substituir, encara que empitjori el producte, no ho farem. Vam introduir l'oli de palma per suprimir els àcids trans. Pròximament, una nova normativa limitarà a un màxim del 2% els àcids trans en els aliments, perquè s'ha demostrat que són perjudicials per a la salut. Nosaltres elsvam suprimir fa deu anys i el que vam fer servir per substituir-los v ser l'oli de palma. Ara no tindria sentit suprimir l'oli de palma i tornar a introduir àcids trans simplement per treure el nom d'oli de palma.

El consumidor cada vegada té més pes a l'hora d'orientar la producció.

Cada vegada està més informat. Les xarxes socials i la comunicació on-line fan que hi hagi un món d'informació enorme. A vegades sabem moltes més cosses d'un producte que el mateix fabricador o la marca que els comercialitza. Això és positiu. També passa que hi ha molta literatura generada per falsos influencers, o persones que es dediquen a determinat ofici sense ser experts, més enllà que tenen un nombre de fans o de seguidors, i que expliquen el que l'altre vol sentir o li va millor per al discurs del moment. Això, moltes vegades, perjudica el consumidor. En el cas de l'oli de palma, s'ha exagerat. Les notícies negatives venen més que les positives i, quan es genera una alarma, dona molta més visibilitat en xarxes socials. Cal ser molt acurat, sobretot quan parlem d'alimentació. No tot val. Sembla que som menys veraços de cara al públic les marques que els influencers. Potser ho hem fet malament i, en el passat, hauríem d'haver estat molt més transparents. Un dels objectius del nostre Centre d'Innovació Nutricional és ser-ho, parlar clarament del que fem i com ho fem i sobretot generar confiança.

Com ajudarà la tecnologia?

La traçabilitat afecta tota la cadena alimentària i això és el que es demanda: d'on ve el que em menjo o quin tractament té. Les marques haurem de fer els deures ràpid si no volem perdre l'onada de les noves tendències del mercat. En els nostres productes eco, la sostenibilitat i l'assegurament de la qualitat estan acreditats i aquesta acreditació externa és la que garanteix que se segueixen els processos adequats per produir aliments en la indústria.

El tercer pilar de Vicky Foods són els productes congelats. Està orientat als professionals o al gran consum?

A tots. La diferència és la logística. No és el mateix un croissant farcit que, com que el descongeles en el moment del consum, organolèpticament se li poden donar unes característiques molt més agradables, que un producte que ha d'estar en la cadena durant diversos dies o setmanes. És completament diferent la tecnologia. Busquem productes que organolèpticament són millors a costa de tenir una vida útil diferent. Més llarga mentre està congelat, però més curta quan es descongela.

També canvia el producte d'un país a un altre?

Som en més de 50 països, encara que, per ser sincers, tenim una presència significativa en sis o set, al nostre entorn: Portugal, França, Algèria –on tenim una planta de producció–, el Marroc, Itàlia, Regne Unit i, en els últims anys, hem posat èmfasi a la Xina, on vam obrir una oficina l'any passat, i als Estats Units, on també estem començant a tenir recorregut. Fa més de 25 anys vam començar a sortir. Fins al 2008, intentàvem vendre el que fabricàvem, però ens vam adonar que havíem d'adaptar-nos als clients, als hàbits de consum propis de cada país. Per exemple, la gamma que a Espanya veníem molt bé, que era la nostra línia d'euro, en la qual vam ser pioners, a Algèria no té sentit. No obstant això, allà hi ha una gamma de cent dinars que funciona espectacularment bé. Són similars, però amb formats diferents, amb receptes diferents, en el fons adaptant-nos a cada mercat. Vam aprendre, el dia que vam decidir internacionalitzar l'empresa, que el que calia fer era pensar en el consumidor de cada país. A França venem molt pa i es fa amb una recepta diferent de la d'Espanya. Si pensem en 50 països, adaptar-nos a cadascun és inviable, posem el focus en uns pocs.

Serà qüestió d'anar obrint fàbriques.

Sí, però si pensem que més del 80% de les nostres vendes les fem a Espanya, només posant el focus en països com França, Portugal, Itàlia o nord d'Àfrica, podríem triplicar o quadruplicar el nostre negoci. Per què posarem el focus a vendre a Rússia o Hispanoamèrica? Ara com ara, per a nosaltres no té gaire lògica. Pensem en els països en què podem tenir una vocació de lideratge i hi dediquem recursos.

Com veu la seva empresa en el futur?

El pas important que estem fent consisteix a destacar unes categories perquè adquireixin un volum. Volem ser un jugador rellevant. Aquí sí que, a l'hora de valorar on invertim, tindrà un pes important la línia Be Plus o Hermanos Juan. En la mesura en què siguem capaces de donar-li més visibilitat tindrà més impacte en la xarxa comercial i, en definitiva, en el volum de negoci. Acabem de fer un primer pas amb la presa d'una participació majoritària en una startup, Eco-Iberope, que es dedica a l'elaboració de productes vegans. I no serà l'últim. La nostra vocació és créixer en aquest negoci i si ha de ser inorgànicament també estem disposats a fer-ho.

El context regulador ajuda les empreses?

Vivim una situació complexa, perquè la disrupció tecnològica és exponencial. Canviarem cada vegada més ràpid, ara ve el 5G, la robòtica, el blockchain, la intel·ligència artificial, les impressores en 3D? Canviarà tot, la tecnologia afectarà els models de negoci i les empreses sense excepció. No sé si Europa, i concretament Espanya, està en la millor disposició. Estem veient dos blocs, la Xina i Amèrica, que s'estan repartint el poder tecnològic i econòmic al món. Nosaltres actuem com a espectadors. Això pot ser perillós si volem ser un player important i tenir capacitat industrial i tecnològica. Em fa la sensació que no estem fent els deures, perquè aquí, a Espanya, la situació econòmica és la que és, tenim un nivell d'atur inassumible, amb moltes famílies passant necessitats o amb uns sous que moltes vegades no cobreixen el que és bàsic. Això és molt preocupant. Si a més no ocupem una posició adequada per afrontar la disrupció tecnològica que ve... Jo, per part meva, haig d'intentar que a la nostra empresa, i a totes les persones que depenen d'ella, els afecti el mínim possible i, si pot ser, per a millor. Intentarem tenir una companyia àgil, que es pugui adaptar a la demanda de tots els productes. I això requerirà un esforç molt important de tot el nostre equip, tant de producció com comercial. Pensar que un podrà treballar de xofer d'aquí a quatre o cinc anys, quan els cotxes siguin autònoms, potser no és el més apropiat. Pensar que un podrà fabricar determinades peces o maquinàries, quan d'aquí a una mica hi haurà impressió 3D que les produirà al moment, significa tenir un problema. Nosaltres? Perquè potser hi ha impressió 3D de magdalenes i no farà falta fer-les a les nostres fàbriques, no ho sabem. Que hi haurà un canvi enorme, segur. El futur és tan incert que no estic en condicions de fer prediccions. Què hem d'intentar? Abordar-ho al més aviat possible i formar els nostres equips perquè puguin fer altres acompliments el màxim de ràpid possible. Un desafiament.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit