29 de juny de 2019
29.06.2019
ESPECIAL ADVOCACIA

«Casos idèntics poden tenir sentències diferents»

01.07.2019 | 11:25
Sala del Tribunal Suprem durant la vista de cassació per la sentència de La Manada

Una vegada més, la justícia es fa present amb les advocades i advocats del Col·legi de Manresa. Ho fem a través d'aquest suplement, que no només està adreçat al nostre col·lectiu, sinó que ens volem endinsar en totes les persones, i obrir la nostra professió a tothom.

Des de fa un temps, la nostra professió és present a la societat. Ens trobem advocades i advocats a qui demanen opinions en espais informatius, debats o tertúlies de qualsevol mitjà de comunicació. De vegades, les opinions són tècniques, però altres vegades van més enllà, ja que demanen que tinguem una bola de vidre per conèixer com acabarà un judici.

Les advocades i advocats tenim capacitat de predir com serà el resultat d'una sentència? Llegia una cita de l'escriptor polonès Stanislaw Lec que deia que «tots som iguals davant de la llei, però no ho som davant els encarregats d'aplicar-la». Trobo molt encertada aquesta frase perquè ajuda a entendre que tots els casos no són iguals, ni tots tenen el mateix resultat. Tenim molts exemples en què dos casos idèntics que van a parar a diferents jutjats poden tenir sentències diferents. Són qüestions difícils d'explicar i de fer entendre. És un tema molt estudiat. Ens parlen de com poden influir en una sentència algunes circumstàncies externes, més enllà dels fets objectius, circumstàncies com el bon saber fer d'una advocada o advocat portant un cas, o aquella realitat social a la qual s'ha de donar resposta, la pressió social que els jutges es troben davant un veredicte mediàtic, o simplement, la interpretació que cada jutge pot fer d'un cas.

La setmana passada vam conèixer el veredicte d'una sentència mediàtica, la del cas de La Manada, on hi ha hagut una evolució, des de la sentència inicial fins a la dar-rera -condemnats per violació a 15 anys de presó–, envoltada de pressions mediàtiques i, fins i tot, polítiques, com les que han vingut del mateix poder executiu, els que s'han manifestat en contra de les sentències que havien dictat tribunals inferiors. Hem de dir que en aquest cas, com en molts altres, ningú podia predir un resultat final, que ja han anunciat que ha de ser revisat pel Tribunal Constitucional.

Sentències previsibles i imprevisibles

Llavors, si no es pot garantir al 100% un resultat abans de començar, quin paper fem les advocades i advocats? La veritat és que quan analitzes un cas saps que et pots trobar una sentència previsible, però no en descartes una d'imprevisible, ja que la nostra experiència fa que ens trobem, dia a dia, amb tot tipus d'argumentacions jurídiques. Per tant, es pot afirmar que pots arribar a intuir una sentència, malgrat que no es pugui garantir plenament. Això és així perquè les sentències no es basen només en les lleis.

Existeixen altres elements que tenim en compte per emetre una valoració jurídica, com són els costums, els principis generals del dret, el dret internacional i la jurisprudència. En l'actualitat, les eines informàtiques ens permeten analitzar un cas més enllà de la consulta que es pugui fer a través de Google, ja que les respostes que t'ofereix Google són de supòsits concrets i solucions concretes, però no analitza la combinació dels elements que he esmentat abans i que ens permeten fer una aproximació a cada cas. Com he dit abans, no hi ha dos casos iguals. Per tant, no hi ha dues solucions iguals perquè no hi ha dues sentències iguals.

El sistema judicial que tenim, amb els seus pros i contres, permet que una advocada o advocat pugui defensar aquell cas que prèviament ha estudiat i que vegi que és viable per aconseguir una sentència favorable. Encara que els percentatges d'èxit no siguin superiors als de no èxit. Això és així perquè el dret permet un marge d'al·legació, d'invocar normes i sentències, fins i tot de tribunals europeus, que pot provocar que un jutge dicti una sentència diferent de les que s'han dictat fins aquell moment.

De fet, els primers articles del Codi civil espanyol, aplicable en cada cas, ens permet aquell marge de defensa que tenen molts casos que ens arriben als nostres despatxos. El mateix article tercer del Codi civil ens recorda que les normes s'han d'interpretar d'acord amb la realitat del temps en què han de ser aplicades, tenint en compte l'esperit i finalitat de la mateixa norma. O l'article quart, que ens diu que si una norma no existeix, es pot aplicar una altra de forma analògica.

El dret de defensa

La importància del dret de defensa, d'argumentació, de fonamentació que aporten advocades i advocats permeten que un cas que no era guanyador pugui acabar amb una sentència favorable. Els advocats que defensem un cas i volem convèncer un jutge que el nostre plantejament és el millor només tenim un problema: al davant tenim la part contrària, la defensa de la qual serà portada per una altra advocada o advocat, que també s'haurà estudiat el cas i exposarà la seva millor argumentació.

Tots estarem pendents d'una sentència que donarà la raó a l'un o l'altre i demostrarà que el dret és viu, amb els seus defectes i virtuts, amb els seus encerts i desencerts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit