La igualtat és un dret humà. Existeix nombrosa normativa per fomentar la igualtat entre dones i homes: la Convenció de l’ONU sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, el Tractat d’Amsterdam del 1999, que establia la necessitat de la igualtat entre homes i dones i l’eliminació de desigualtats per raó de sexe, la Constitució espanyola, que a l’article 14 estableix el dret a la igualtat i la no- discriminació, la Llei orgànica del 2007 per la igualtat efectiva de les dones i els homes, la Llei del 2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, entre d’altres.
La realitat, però, és que la diferència existeix: la bretxa salarial, el sostre de vidre, la violència sobre la dona, la sobrecàr-rega de treball pels temps dedicats a la cura i manteniment de la casa i la invisibilitat de la dona en molts àmbits segueix sent un fet.
Una de les formes de fomentar la igualtat entre homes i dones és l’ús que fem del llenguatge. El llenguatge inclusiu, no sexista o de gènere busca contrastar el llenguatge sexista que tendeix a generalitzar el fals genèric masculí i a excloure o a invisibilitzar les dones. El sexisme és una actitud que desvalora el que són i fan les dones com a resultat d’una ideologia basada en la superioritat masculina sobre les dones.
El llenguatge inclusiu és un llenguatge que parla de persones, un llenguatge més just, menys violent, que no és utilitzat contra ningú ni com a forma d’exclusió o d’opressió en la societat, que neutralitza els usos del masculí singular en substituir-los per altres expressions o per la inclusió del femení singular, i és un gest democràtic que visibilitza la dona en la comunicació quotidiana.
Perquè canviïn les coses hem d’incorporar la perspectiva de gènere en l’ús del llenguatge perquè així es generin situacions més igualitàries, i es deixi de parlar d’homes i de dones per parlar de persones.
