Per segon any, la Càtedra de l’Observatori Social i Econòmic de Justícia, que està ubicada a la UAB, ha valorat la situació de la justícia a Catalunya. L’Observatori és inèdit a Europa, ja que és el primer que està adscrit a una universitat i valora la qualitat de la justícia en un territori, prenent dades de l’administració però també dels advocats i advocades que tenen relació amb els jutjats i tribunals de Catalunya.

L’informe és ple de dades, de les quals n’hi ha algunes de molt significatives. Per exemple, un de cada tres advocats catalans suspèn el funcionament de l’Administració de Justícia, ja que considera que funciona malament o molt malament, i gairebé el 60% creu que projecta a la societat una imatge antiquada. De fet, només un 8% dels advocats catalans té la percepció que el sistema judicial ha millorat en els darrers anys.

En un apartat de l’informe es valora la qualitat de les sentències, amb una qualificació de 3,5 sobre 5. És una nota que coincideix amb la que es va extreure en el primer informe. En canvi, on hi ha una nota negativa que s’ha de posar en relleu és la valoració del tracte dispensat a les víctimes en el sistema penal, en què surt una nota de 2,8 de 5.

De les dades que es recullen del Departament de Justícia i del Consell General del Poder Judicial, destaquen les que indiquen el nombre de jutges i magistrats a Catalu-nya. Les dades són decebedores, perquè entre els anys 2015 i 2017 s’ha reduït un 6% el nombre de jutges, el que ha comportat que a Catalunya hi hagi 10,8 jutges o magistrats per cada 100.000 habitants. Un nombre que està un punt per sota de la mitjana a l’Estat espanyol i molt lluny de la mitjana europea, que se situa en 21,2 jutges per cada 100.000 habitants.

Aquesta manca de jutges i magistrats incideix en el funcionament de la justícia. Segons l’estudi, els assumptes a Catalunya tarden més a resoldre’s respecte dels del conjunt de l’Estat, de tal manera que, des que es presenta la demanda fins que hi ha sentència, la mitjana és de 583 dies en primera instància i de 861 dies en segona instància. Si tenim en compte que estem parlant d’una mitjana i que hi ha temes que es resolen ràpidament, hem de concloure que un procediment judicial es pot eternitzar en el temps, sense que la justícia no pugui donar un servei a les persones com el que hauria de ser.

Aquest estudi també fa referència a l’ús de la llengua catalana als jutjats. Malauradament, l’àmbit de la justícia no és un reflex de la societat, perquè el català està en desús en l’administració de justícia. Malgrat que qualsevol persona pot accedir als jutjats en català, la tramitació es pot fer en català i el judici pot ser en català, el cert és que l’any 2018 el 95,5% de les sentències de primera instància i el 92,5% de les de segona instàncies estaven redactades en castellà.