05 de juliol de 2019
05.07.2019

90 milions de passatgers a l'Aeroport del Prat, l'any 2030

Un estudi de la Cambra de Comerç proposa accelerar les inversions previstes i la desestacionalització i reconfiguració de pistes

04.07.2019 | 23:53
Passatgers passant els controls de seguretat de l'Aeroport del Prat

Un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona preveu que l'Aeroport del Prat pugui arribar fins als 90 milions de passatgers l'any 2030, tot i que avisa que cal que aquest creixement es produeixi de manera sostenible i amb un enfocament estratègic equilibrat. Segons l'estudi, l'escenari actual fa pensar que s'assoliran els 70 milions de passatgers abans del 2030, que és l'horitzó fixat en el nou Pla Director, i recomana que s'acceleri el calendari d'inversions previstes, juntament amb altres mesures com el foment de la desestacionalització, la reducció de la distància segura entre avions consecutius, adaptar la configuració de les pistes al trànsit o restringir el creixement urbanístic a la zona d'influència directa de les operacions aèries, entre d'altres.


Actualment, l'Aeroport del Prat té 50 milions de passatgers consolidats i fa 78 operacions per hora, segons dades del 2018, una xifra que augmentaria fins a les 90 amb un escenari de 70 milions de passatgers mantenint un trànsit d'aeronaus similar, o de 90 milions de passatgers desestacionalitzant l'operativa. Aquesta és una de les mesures que recomana la Cambra: una desestacionalització tant en les hores, ja que els slots més demanats són entre deu i dotze del migdia i entre set i nou del vespre, com en l'època de l'any per fer del Prat una destinació atractiva els 365 dies de l'any.

El director d'Infraestructures de la Cambra de Comerç de Barcelona, Cristian Bardají, recorda que l'actual pla director treballa amb un màxim previst de 70 milions de passatgers i que és un «horitzó» que se superarà aquell any, just quan també està prevista l'entrada en funcionament d'una nova terminal satèl·lit. Segons ha detallat, en un escenari continuista, el 2030 es podria arribar als 81,3 milions, mentre que els escenaris més optimistes situen la xifra de passatgers en 107,2 milions, per la qual cosa la Cambra ha treballat en un escenari intermedi, de 90 milions.

D'altra banda, Bardají ha assegurat que la Cambra és «conscient» de la congestió de l'espai aeri europeu i ha recordat els problemes de l'estiu passat, que es van traduir en una manca de puntualitat en molts aeroports. «Les previsions diuen que pujarà i no tenim clar si l'espai aeri dona més de si. Hi haurà tensions que van més enllà de l'aeroport», comenta Bardají, que deixat clar que «no es podrà créixer indefinidament».

Amb tot, per fer front a un creixement sostenible, la Cambra proposa diverses mesures, com avaluar diferents configuracions de les pistes i els seus impactes en l'entorn, tant a nivell mediambiental com acústic. Actualment, la configuració preferent és l'oest, però s'han avaluat diferents escenaris en què s'ha conclòs que l'operativa actual, amb aterratge per la pista llarga i enlairaments per la curta, afecta 4.200 veïns de Gavà; mentre que a la inversa n'afecta 4.657. En cas d'utilitzar les dues pistes en el mateix sentit, les persones exposades s'eleven a 12.653 de Gavà i Castelldefels.

Segons Bardají, les molèsties venen principalment de la pista llarga, i ha avisat que si la tendència és utilitzar aeronaus cada vegada més grans (com els models A350 i A380), «caldrà trobar maneres de normalitzar l'ús de la pista llarga o que la pista curta sigui més llarga per la part del port», i ha demanat revisar l'operativa en horari nocturn per les limitacions que hi ha entre onze de la nit i set del matí. D'altra banda, la Cambra ha reclamat una millor gestió dels usos del sòl a l'entorn de l'aeroport i que hi hagi restriccions al creixement urbanístic a les zones d'influència, a més de la convocatòria d'una taula de concertació territorial.

El director d'Infraestructures de l'ens cameral ha assegurat que la incidència del soroll entre els veïns pròxims a l'aeroport és molt menor a la d'altres infraestructures comparables, com Londres Heathrow (707.600 afectats), Brussel·les (70.000) i Amsterdam (62.000).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook