L'1 de gener del 2020 els usuaris ja no hauran de pagar peatges per circular per l'AP-7 entre Alacant i Salou (Tarragonès), segons la intenció anunciada pel Govern espanyol. Quan falta poc més de mig any per a l'esperada liberalització, la futura gestió de les autopistes continua sense model. Les opcions passen per repercutir les despeses de manteniment en els pressupostos públics, definir peatges tous o implementar la vinyeta, una tarifa plana per l'ús de les vies d'alta capacitat que ja apliquen alguns països europeus. Aquesta darrera opció és la preferida per la Generalitat però no té el vistiplau del Govern espanyol, que aposta per consensuar un model de gestió homogeni. Els principals agents socials i econòmics plantegen diverses opcions sobre quin hauria de ser el camí a seguir.
Un cop s'hagi alliberat el primer tram de l'AP-7 entre Alacant i Salou a final d'any, el 31 d'agost del 2021 vencerà la concessió del tram entre Tarragona i la Jonquera, i de l'AP-2 entre Saragossa i Mediterrani. La incògnita a hores d'ara és saber com es finançaran les tasques de conservació i manteniment que ara assumeixen les concessionàries. Recentment, el ministre Ábalos admetia les dificultats per assumir el cost de totes les vies d'alta capacitat únicament amb els pressupostos públics i apel·lava a buscar «una fórmula» alternativa.
Fonts del ministeri de Foment apunten que la política d'infraestructures «hauria d'abordar-se des del consens dins un pacte d'Estat». A més, reconeixen que la desigualtat entre territoris, «amb zones amb autopistes de peatge i altres en què no es paga», obliga a plantejar una planificació «racional» a llarg termini. En aquest sentit, Foment assegura que, fins que no es defineixi un model, les autopistes que es vagin alliberant, com l'AP-7 a Catalunya, «es finançaran com la resta de vies d'alta capacitat, via pressupostos».
La vinyeta, l'aposta del Govern
Per la seva banda, el Govern de la Generalitat també considera necessari un model de gestió per a les vies d'alta capacitat, siguin titularitat de la Generalitat o de l'Estat, que impliqui el pagament per ús. En aquest sentit, l'executiu treballa per concretar el full de ruta de la implantació de la vinyeta en el marc del Grup de treball sobre la gestió i el finançament del sistema de vies d'altes prestacions per a aquesta legislatura, sorgit d'una resolució del Parlament.
Segons apunten fonts del departament de Territori, la vinyeta és un nou sistema de mobilitat intel·ligent i sostenible socialment i ambiental, basat en una directiva europea i en el principi de «qui usa i contamina, paga». Amb aquesta tarifa plana que pagarien tots els usuaris el Govern vol eliminar «els actuals greuges interns i externs que representa l'existència de vies d'altes capacitats amb diferents modalitats de peatge», ja sigui explícit o a l'ombra.
El departament considera que el model més idoni és el de vinyeta per una durada temporal, amb una tarifa anual per a residents -que podria situar-se en una franja entre 40 i 110 euros- i una segona modalitat de tarifes temporals per al trànsit de pas. L'executiu creu que les dades ho justifiquen: un milió de vehicles circula diàriament a Catalunya per aquesta xarxa i un de cada cinc vehicles del parc mòbil català la fa servir cada dia. A més, Catalunya acull el 20% de les vies amb peatge de tot l'Estat.
El Pacte de Berà i la plataforma No Vull Pagar C-32 avalen la vinyeta
Al Tarragonès i el Baix Penedès, a grans trets hi ha consens a asse-nyalar la vinyeta com la solució més equitativa per finançar el manteniment de les autopistes. El Pacte de Berà es posiciona tímidament a favor d'aquest sistema desplegat en altres països europeus. El portaveu d'aquest lobby d'alcaldes, Martí Carnicer, critica que l'Estat hagi estat mirant de reüll la fi de les concessions dels peatges, i l'insta a fer una «reflexió» immediata sobre quin ha de ser el futur de les autopistes.
Carnicer sosté que la vinyeta permetria, entre d'altres, invertir en transport públic part dels diners recaptats. Amb tot, també es planteja interrogants sobre la viabilitat d'una vinyeta desplegada només a Catalunya, o sobre el rebombori que aixecaria en altres comunitats autònomes la creació d'una taxa a tot l'Estat espanyol, ja que hi ha zones on ara les vies ràpides són gratuïtes. «El més important és seure i parlar-ne», insisteix Carnicer, que reclama «no caure en el populisme de dir que les autopistes poden ser de franc».
La plataforma No Vull Pagar C-32 -centrada al Baix Penedès i el Garraf- recorda que Abertis ha reclamat prop de 3.000 milions d'euros a l'Estat per compensar inversions i despeses de les autopistes, especialment pels descomptes aplicats als camions. Per evitar futurs deutes, l'entitat s'oposa a prorrogar els peatges i aposta per desplegar la vinyeta en autopistes i autovies. «S'alliberarien els diners que ara es destinen a compensacions o peatges a l'ombra», explica el portaveu, Guillem Eroles, que preveu que aquesta partida es podria invertir en finalitats socials.
Eroles sosté que la manera més ràpida d'instaurar la vinyeta és que la taxa sigui d'aplicació només a Catalunya, i assegura que això seria viable si l'Estat espanyol acceptés un conveni amb la Generalitat. Si, en canvi, es decidís crear una vinyeta única per a totes les comunitats autònomes, Eroles augura un «problema», ja que «a Catalunya els ciutadans estan acostumats a pagar per utilitzar les autopistes, però a la resta de l'Estat, no».
