La Generalitat de Catalunya va aprovar aquest dimecres el nou Decret de gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes, un decret «llargament esperat i llargament consensuat amb totes les parts, que marca un abans i un després en la gestió de la fertilització del sòl i de les dejeccions ramaderes d'aquest país. Fem un salt endavant en què tots i totes hi sortirem guanyant», va apuntar la consellera del departament d'Agricultura, Ramadera, Pesca i Alimentació (DARP), Teresa Jordà, en el decurs d'una visita a una parcel·la agrícola on s'apliquen mètodes avançats de fertilització de sòls, a la zona de reg d'Algerri-Balaguer, a la província de Lleida.

La consellera d'Agricultura va explicar que les noves eines d'aplicació de fertilitzants estan en la mateixa línia que la nova normativa que vol «assegurar que la gestió real sigui més eficient, fent un ús més adequat dels fertilitzants orgànics i minerals per millorar la qualitat dels sòls i de les aigües subterrànies del país, a la vegada que es garanteixi la viabilitat i la sostenibilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes i del sector carni català». Per aconseguir-ho, es preveuen tres grans línies d'actuació: «La millora en origen en la gestió de les dejeccions de les explotacions ramaderes, incloent-hi el seu tractament; la innovació i millora en les aplicacions als sòls, mitjançant una fertilització orgànica d'excel·lència, i el control i el seguiment d'aquestes aplicacions, garantint la seva traçabilitat», va assenyalar la consellera.

Jordà va destacar que «el decret promou la valorització de les dejeccions com a recurs dins d'un esquema de bioeconomia circular, que fomenti el compostatge i la fertilització orgànica d'excel·lència, ajustada a les necessitats dels cultius, i aplicada amb maquinària adequada i, fins i tot, quan calgui, basada en l'exportació dels excedents de nutrients».

L'aplicació del model de gestió

El departament d'Agricultura determina que, en origen, a la granja l'objectiu és reduir el volum de fems i purins, així com del nitrogen i altres nutrients, generats a les explotacions ramaderes mitjançant la millora de l'alimentació del bestiar i l'ús de noves tecnologies; millorar els sistemes d'emmagatzematge, i potenciar els sistemes de tractament que permeten l'exportació de nutrients fora de les zones amb alta densitat ramadera en el marc d'un esforç de bioeconomia circular.

En destí, l'objectiu és garantir una fertilització d'excel·lència ajustada a les necessitats dels cultius i dels sòls. El DARP determina que en aquests moments ja es compta amb una normativa que prohibeix les aplicacions de purins amb vano o ventall, evitant així pèrdues de nitrogen per volatilització, buscant incrementar l'eficiència i aconseguir el màxim aprofitament dels nutrients aportats. Els equips d'aplicació de dejeccions ramaderes hauran de disposar d'un sistema que permeti una elevada uniformitat de distribució i un bon ajustament de la dosi, i hauran de disposar d'un conductímetre, o altre mètode de precisió equivalent, que permeti estimar la concentració de nutrients del purí. Per a totes dues obligacions s'ha d'establir un període transitori per tal que el sector s'hi pugui adaptar. També s'estableix un assessorament tècnic obligatori per als agricultors per aconseguir una bona fertilització.

Per tal de minimitzar les molèsties, es revisen i s'escurcen els períodes d'aplicació i enterrat, i es prohibeixen les aplicacions de dejeccions ramaderes en festius i caps de setmana. Els titulars de les explotacions ramaderes i agrícoles hauran de fer una declaració anual relativa a la gestió de les dejeccions i altres fertilitzants nitrogenats, tan orgànics com minerals, amb la finalitat de garantir-ne la traçabilitat. D'altra banda, per garantir la traçabilitat del transport, si la parcel·la a fertilitzar és a més de 10 quilòmetres (a 5 quilòmetres dos anys després de la publicació del decret), o bé si es tracta d'una empresa de serveis, caldrà que els equips de transport de dejeccions ramaderes vagin equipats amb un dispositiu electrònic de posicionament global (GPS).

Balanç d'Unió de Pagesos

Unió de Pagesos celebra la publicació anunciada per a aquest juliol del Decret de gestió de la fertilització i dejeccions ramaderes i d'aprovació del programa d'actuació a les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats que procedeixen de fonts agràries. El sindicat apunta en un comunicat que s'ha de tenir en compte que aquesta normativa ha tardat molts anys a aprovar-se, ja que el primer esborrany es va presentar el 2014. Per la seva banda, Unió de Pagesos demana celeritat al Govern perquè posi els recursos humans i econòmics necessaris per implantar eficaçment les noves eines, com la declaració anual, la traçabilitat de les aplicacions de dejeccions o el mètode del balanç de nitrogen a l'explotació ramadera. Malgrat que s'han incorporat moltes de les propostes fetes pel sindicat, el mateix determina que hi ha propostes presentades que pretenien la reducció de costos i tràmits que no han estat recollits a la versió final, com ara principalment l'obligació de l'ús del GPS que s'utilitza per dur un control de les parcel·les a les quals s'han aplicat dejeccions a partir dels 5 quilòmetres. El sindicat va demanar en les esmenes presentades al projecte de decret limitar-ne l'ús a parcel·les que estiguin a més de 10 quilòmetres. UP també considera que en les mesures del decret no hi ha prou simplificació administrativa, entres altres apunts.