L'Audiència de Madrid ha confirmat el sobreseïment de la causa contra la cúpula de Banco Madrid (BM) des que era filial de Banca Privada d'Andorra (BPA), arran d'una querella que acusava els dirigents de crear una estructura que afavorís la captació de clients per blanquejar diners. En una interlocutòria del 3 de juliol, i que ja no admet recurs, el jutge rebutja el recurs de la Fiscalia a la resolució del 7 de febrer del Jutjat 38 de Madrid, que havia dictat el sobreseïment provisional.

L'Audiència afirma ara que «no existeixen motius racionals» per no confirmar aquell sobreseïment, basat en una investigació exhaustiva durant una instrucció de gairebé quatre anys, constata.

El jutge afirma que seria objecte d'un altre procediment que algú dependent de BM hagués incorregut, per acció o omissió, en algun fet que donés lloc al fet que algun client blanquegés, però una altra cosa és que l'entitat, «per ordre dels seus màxims responsables, estava dissenyada per afavorir aquestes conductes de blanqueig», la qual cosa rebutja.

Un informe pericial va constatar que els controls contra el blanqueig «eren millorables i contenien certes deficiències, però no va afirmar que tal sistema de control fos inexistent i molt menys el contrari, és a dir, que s'afavorís la captació de capital per al blanqueig». Però el perit va assenyalar que amb la nova cúpula, «ara investigada, es va incrementar exponencialment el nombre de persones dedicades a verificar el compliment normatiu de prevenció», i que es van arribar a enviar 17 comunicacions al Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac). La interlocutòria també es refereix a tres operacions de suposat blanqueig que aporta la Fiscalia, segons la qual acrediten una estructura interna bancària que afavoria l'existència de clients que blanquejaven beneficis obtinguts de delictes. L'Audiència reitera que es tracta d'investigar l'estructura de prevenció del blanqueig per part de BM: «No es tracta de l'anàlisi específica d'operacions concretes de blanqueig (que mereixeria, si escau, resposta judicial en un altre o altres procediments)».

La interlocutòria també afirma que el fet que BM fos filial de BPA no permet ampliar la investigació al bàndol andorrà: són entitats jurídiques diferents, amb direcció i sistemes informàtics diferenciats, i que operen en territoris també diferents, a més que els tribunals espanyols «tenen els seus límits territorials». Afegeix que ha de respectar-se l'àmbit de competència, jurisdicció i fins i tot el treball físic de les autoritats judicials del Principat d'Andorra.