Endreçant records vaig trobar una nota de fa quasi 25 anys quan vivia a Alemanya amb diverses cites anotades a mà. Entre elles, una em va cridar l'atenció: «Tue Das», la traducció de la qual seria «Fes-ho». Fer! Fer que passin coses!
I això em va portar a l'article d'avui. Sembla quelcom normal que les persones facin coses i que amb aquesta acció se solucionin o resolguin temes, situacions, gestions, etc. Traslladant aquesta reflexió al món de l'empresa, la creixent complexitat actual per gestionar fa que, si no tenim una cultura corporativa de decidir i fer, moltes decisions, accions, processos, s'acaben no executant o no executant en el moment que correspondria, o implicant massa persones perquè s'acabin executant. Moltes persones fan coses tot el dia, però no solucionen res, o amb les coses que fan no fan que res es mogui, s'activi o s'acabi satisfactòriament.
Ets un thinker o ets un doer? Tots tenim una mica de thinker i de doer, tot i que en cada persona és habitual que predomini alguna d'aquestes qualitats. Les dues qualitats són necessàries en un bon equip de treball; un bon equilibri permetrà que l'empresa sigui innovadora i eficient, que hi hagi la reflexió i planificació necessària i, alhora, les decisions i els projectes es duguin a terme. Quan parlem d'estratègia, tots sabem que és necessària una planificació estratègica, però el que és realment complex és implementar l'estratègia i fer-ho a temps. Ser un bon doer no es fàcil, actualment fan falta doers a les empreses!
Les grans empreses també han detectat els perjudicis de la falta d'agilitat i de presa de decisions i estan canviant les seves organitzacions. Hi ha un post molt interessant d'Steve Denning, «How Amazon Become Agile», on exposa que en determinades àrees estan creant equips multidisciplinaris i autònoms, anomenats «Two Pizza Team», que implica que són equips petits que amb dues pizzes podrien menjar.
La metodologia Agile està més enfocada a projectes relacionats amb la tecnologia, però molts dels seus principis es poden implementar a la resta d'organitzacions. L'objectiu és millorar la qualitat del producte i el servei, i alhora reduir els temps i els costos mitjançant el treball en equips flexibles, autònoms i eficaços.
Les empreses petites i mitjanes hem de ser optimistes ja que per naturalesa som àgils, tot l'equip sap qui és el client i està en contacte permanent o molt proper amb el client i les seves necessitats. Ens hem de concentrar a fer els màxims esforços per mantenir-nos àgils, molt flexibles i evitar al màxim les burocràcies que creixen dissimuladament. Us recomano un article de Xavier Marcet, «Cuando éramos aspirantes», en el qual cada frase serveix per reflexionar una bona estona, però pel que estem parlant avui en vull citar la següent: «Antes se creaban estructuras para cumplir las expectativas del cliente, pero después lo que manda son las expectativas de la estructura».
Llegiu-lo tan aviat com pugueu, feu-ho, segur que tots, poc o molt, ens hi sentim identificats!
Bon estiu!
