El sector de la logística representa el 13,8% del PIB a Catalunya i dona feina directa a més de 120.000 persones, segons es desprèn de la 14a edició de l'observatori de la logística elaborat per l'Institut Cerdà per encàrrec de Cimalsa.

El pes de la logística a Catalu-nya s'ha incrementat una dècima en relació amb l'observatori de l'any passat i en termes quantitatius suposa un pes en el valor afegit brut (VAB) de 27.000 milions d'euros, el 5,5% més.

Segons el president de Cimalsa, Enric Ticó, aquestes xifres demostren que la logística és la «locomotora que tiba del nostre país». D'altra banda, Ticó va advertir que només el 3% de la formació que es dona a Catalunya en l'àmbit de la logística té a veure amb els professionals que demanden les start-ups.

Precisament, l'observatori ha identificat 258 start-ups del sector, davant la vuitantena de l'estudi anterior, que generen més de 3.500 llocs de treball altament qualificats, amb una mitjana de 15 treballadors cadascuna. Ticó va celebrar ahir aquest creixement exponencial de la xifra d'empreses emergents i va afirmar que és una prova de «tota la feina feta» pel Port de Barcelona, del Consorci de la Zona Franca i altres organismes públics, i «sobretot» per la iniciativa dels emprenedors. «Barcelona és la cinquena ciutat d'Europa amb més capital invertit en start-ups i això es comença a notar», va ressaltar Ticó, que també va subratllar que el creixement es produeix a la resta de Catalunya, a diferència d'anys anteriors. La majoria són a la demarcació de Barcelona (243).

Onze 'start-ups' locals

L'informe menciona onze start-ups del territori central: Brott Barcelona, Deporvillage, Intranetum (Manresa), Industrial Shields, Mkf, Pons Guitars (Sant Fruitós de Bages), Bios Urn (la Seu d'Urgell), Catuav (Moià), Ierp Motobuykers (Igualada), Pislow-Fashion Renting (la Torre de Claramunt) i Ra Process (Santpedor).

Segons l'observatori, presentat ahir al port de Barcelona coincidint amb el seu 150è aniversari, les empreses emergents són majoritàriament de l'àmbit de les plataformes de comerç electrònic (34%), seguit del software empresarial (7%) i d'altres com el big data, l'última milla, la mobilitat compartida i les smart cities, amb el 6% cadascun.

425 milions de tones

Quant al nombre de tones mobilitzades pel sector logístic, durant el 2018 es van assolir els 425 milions, xifra que representa un increment del 5,5% respecte a l'any anterior. El 74% del total es van transportar per carretera (+5,9%), mentre que el 24% (+4,6%) va ser per via marítima i el 2% per ferrocarril, el mateix pes que l'any anterior.

La via aèria representa menys de l'1% i va créixer el 10,8% entre el 2017 i el 2018. Tot i tenir un pes molt petit, l'estudi destaca com el tràfic aeri s'ha incrementat considerablement amb l'Amèrica Llatina i el Carib (39,2%), l'Amèrica del Nord (11,6%), i l'Àsia i el Pacífic (34%) per l'obertura de noves rutes intercontinentals des de l'aeroport del Prat durant els últims anys, remarca Ticó.

Per tant, doncs, la carretera continua sent el principal mitjà de transport, el qual ha generat una certa recuperació de la xifra d'empreses d'aquest àmbit, amb 27.830. Tot i així, el president de Cimalsa, Enric Ticó, no preveu una recuperació «fàcil» -en relació amb els anys anteriors a la crisi, quan n'hi havia unes 35.000-, ja que és un sector que ha canviat, concretament en el volum de les empreses i les concentracions. En aquest sentit, Ticó assenyala que s'ha produït una certa «atomització» i que el nombre mitjà de treballadors per empresa és de només 2,4.

Pel que fa el destí de les mercaderies, 101,4 milions de tones van viatjar de Catalunya cap al món o viceversa, el 24% del total i el 4,6% més, mentre que 192 van correspondre al tràfic intern (45% del total, el 10,8% més). La resta, 72,3 tones (el 17% del total, el 0,8% més) van viatjar o arribar procedents de la península Ibèrica i 24,2 milions de tones van ser de tràfic de pas (6% del total i el 2,4% menys).

Una altra de les dades de l'observatori elaborat per l'Institut Cerdà és que el valor total de les exportacions es va enfilar fins als 71.649 milions d'euros i va marcar un màxim històric, principalment per l'exportació de vehicles i material de transport, maquinària i material elèctric i electrònic, entre d'altres.