ILC Iberia, filial d'Iberpotash, va protestar ahir davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que la cobertura del runam de Vilafruns costejada per la Generalitat li va ocasionar una «pèrdua d'ingressos» i «d'oportunitat» de negoci perquè després ja no podia explotar els dipòsits de sal que contenia.

L'empresa minera va fer aquestes al·legacions en la vista que es va celebrar ahir a Luxemburg pel recurs contra la decisió de Brussel·les de declarar «ajudes d'estat il·legal» les baixes garanties mediambientals exigides a Iberpotash i el finançament públic del recobriment de runam que li van donar «un avantatge competitiu excessiu».

Davant l'argument que les mesures no li van generar un benefici sinó una pèrdua, la Comissió Europea va replicar que aquest ingressos econòmics són «completament hipotètics» perquè no ha demostrat mai que pugui explotar comercialment el runam.

La CE afegeix que el cobriment finançat amb diners públics va permetre a Iberpotash «prevenir millor la contaminació, reduir els seus riscos mediambientals i proporcionar una restauració perdurable» del runam. Per tant, defensa que «clarament» va obtenir un avantatge amb aquesta mesura.

El 2018 la filial de l'empresa israeliana va recórrer davant del TJUE la decisió de la CE que també li exigia retornar més de 5,8 milions d'euros per l'avantatge aconseguit. Si bé ja ha pagat aquest cost, Iberpotash exigeix al tribunal amb seu a Luxemburg que tombi la declaració de les ajudes com a «il·legals» i, si no pot ser, corregeixi almenys les quantitats a retornar.

Segons l'informe del tribunal que recull la posició de les parts al qual ha tingut accés l'ACN, Iberpotash també defensa que la quantitat de les garanties va tenir «efectes insignificants en el mercat» i que, per tant, els diners reclamats «no es justifiquen per revertir les distorsions de la competència». «La Comissió nega que la quantitat de l'ajuda que s'havia de recuperar fos insignificant», afirmen els seus advocats.

D'altra banda, la companyia assegura que les baixes garanties no van suposar un «un risc econòmic suficient concret per a les finances de l'Estat» perquè l'obligació d'assumir uns potencials costos de recuperació mediambiental són «massa remots i hipotètics».

A més, esgrimeix que aquest perill només existeix un cop finalitzen les operacions mineres i que les assegurances mediambientals es van corregir a «un nivell adequat» el 2015 i el 2016. «L'Estat espanyol no va fer front, en cap moment, a un risc econòmic», conclou la defensa d'Iberpotash.

Per contra, la CE replica que la manca d'impacte en els comptes de l'Estat en el moment de la seva activitat «no exclou l'existència d'un potencial efecte en els seus recursos» a posteriori.

La CE també recorda que «les possibilitats de retenir» els béns d'Iberportash en cas que no pagués els costos de recuperació es limitaven als que té a Espanya i que «a més estan a punt de tancar».