El 12 de maig passat va entrar en vigor l'obligació continguda al Capítol II del Reial Decret 8/2019, de 8 de març, de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, per la qual totes les empreses han d'establir un sistema de registre diari de la jornada laboral. A partir d'aquí, per al teixit empresarial comença un nou viacrucis per implementar aquesta normativa.

Aquestes setmanes he tingut l'oportunitat de participar en diferents trobades amb empresaris del territori, i la gestió dels recursos humans és un tema que sempre es posa sobre la taula de debat i que té molt d'interès. A les pimes, amb estructures molt ajustades i amb pressupostos molt afinats, la implementació de noves normatives sovint ens suposa un trasbals, sobretot quan es tracta de mesures rígides i legislades sense l'acord amb el món empresarial.

La gestió dels recursos humans en les pimes és un tema molt important. Coincidim, els empresaris, que més que treballadors i treballadores, tenim equips de treball, gent molt involucrada en els projectes, que amb els anys també s'han fet seva la visió empresarial. I aquesta tasca ens ha costat molt de temps i molta pedagogia. Nosaltres mateixos hem canviat la percepció del món laboral, no contractem treballadors ni treballadores; incorporem persones a les nostres organitzacions que creuen en el que fan i ho gaudeixen.

Les estadístiques econòmiques ens mesuren amb índexs de competitivitat i productivitat, i les xifres són bones. Sovint, obren portades de mitjans de comunicació i són tema de debat en tertúlies econòmiques, però la nostra realitat és que no aconseguiríem mai ser competitius i productius sense la matèria primera més preuada a l'empresa: les persones. Tots volem ser més productius, i fomentant el compromís de les persones arribem a aquestes fites.

Hauríem d'incentivar nous models de treball basats en la flexibilitat, la conciliació de la vida laboral i familiar, i potenciar la corresponsabilitat entre treballadors i empresa. L'evolució de la societat ens ha portat també a implementar plans d'igualtat, processos de responsabilitat corporativa, i hem avançat gràcies a la complicitat dels nostres equips.

Apostem també pel Pacte per a la reforma horària, que ens orienta cap a nous models de treball que no mesuren tant les hores i la quantia com la qualitat de la feina, i que defugen la cultura del «presencialisme».

Per tot això, rebre la comunicació d'una normativa, d'obligat compliment, sense haver tractat aquest tema amb la negociació col·lectiva de convenis, on cada sector empresarial té les seves característiques i necessitats concretes, em deixa com estem tots en aquest inici d'estiu tan calorós: aixafat!