S'ha celebrat a Manresa la segona Universitat Catalana d'Estiu coincidint amb els dies de la tradicional Escola d'Estiu de mestres del Bages. El balanç de participació millora el de l'any passat i això fa que de cara a la tercera edició es pugui arribar a una certa consolidació. Per què poden ser interessants aquests cinc dies d'universitat d'estiu per a Manresa?

Manresa ja és universitat al llarg de l'any, ara concertada sota el paraigua Universitat de Vic-Universitat Central. I al llarg de l'any ja es fan diverses activitats d'extensió universitària per al públic en general i per a la gent jubilada. On estaria l'originalitat de la proposta? En el trasllat a la ciutat més gran de la Catalunya Central de l'estil de l'UCE de Prada de Conflent: una vocació de Països Catalans, de reflexió i debat sobre el país i de propostes artístiques d'actualitat.

El juliol manresà va configurant-se com un mes d'alta oferta cultural continuada, començant per aquesta primera setmana de reciclatge i propostes acadèmiques, seguint pel festival Sons del Camí, vinculat a les propostes Manresa 2022, la Festa del Tomàquet, per la cultura gastronòmica vinculada al territori, i acabant amb les Festes de Sant Ignasi, que cada any van afegint novetats amb voluntat de permanència.

Tornant a l'UCE compartida amb l'Escola d'Estiu del Bages, els actuals promotors són l'entitat GEST, a qui s'hi ha d'afegir l'Ajuntament i institucions que faciliten espais o coordinació com l'institut Lluís de Peguera i Docents del Bages de l'Escola d'Estiu.

Amb esperit de col·laboració, em permeto fer alguns suggeriments per millorar i consolidar aquesta oferta. Primer crec que seria bo ampliar-ne l'equip motor per tal d'assegurar-ne un millor arrelament. Se m'acuden com a mínim representants de la Universitat Central i representants dels Casals de gent gran com l'associació Viure i conviure. Per què? En el primer cas per involucrar professorat en algun dels cursos i debats de la Universitat. En el segon, perquè objectivament la major part del públic destinatari són gent sense obligacions laborals, com es va comprovar; i en aquest àmbit els casals poden mobilitzar molts alumnes i alhora suggerir temes d'interès per a aquests.

En aquest sentit, per tal de garantir una matrícula bàsica per a la consolidació, es podrien oferir paquests tancats a diverses entitats com els casals de manera que si a l'entitat A se li ofereix un paquet de 10 matrícules, tots aquells membres de més de l'entitat que s'hi apuntin faran rebaixar el cost individual de la matrícula. Aquest incentiu permetria probablement engegar la universitat amb els ingressos bàsics assegurats.

Per altra part, la coordinació de calendari entre Escola d'Estiu i UCE podria fer algun pas més. Una programació com la d'aquest any de l'Escola només interessa els docents? «Gamifica'ls, Senyor, perquè no saben el que ja fan...», «Mindfulness i educació: una eina per reduir l'estrès del professorat i millorar l'atenció i la conducta de l'alumnat», «Acompanyar el joc lliure», «Robòtica creativa a l'aula», «Metodologies i recursos per al treball globalitzat»...

Crec francament que als educadors no docents de gent jove o als animadors de gent gran els podria interessar. I, al revés, alguns dels cursos de l'UCE podrien computar com a reciclatge de docents.

Seria possible, doncs, tenir en un sol programa les dues ofertes acadèmiques de matí i les extraacadèmiques de tarda i nit? Seria possible una validació per part de l'administració de les dues ofertes com sembla que ja s'ha començat a fer enguany en algun cas?

Una altra idea que va sobrevolar en algun debat era que de la mateixa manera que enguany ja es van dedicar dues sessions a temes clarament territorials: el 25 aniversari dels focs i debat sobre l'existència de la Catalunya Central, aquesta hauria de ser una autoobligació anual, sigui d'alguns debats o conferències, sigui fins i tot d'un dels cursos sistemàticament dedicat a alguna qüestió de la Catalunya Central que es podria pactar amb els ajuntaments i Consells Comarcals per tal que com a mínim els tècnics i/o polítics corresponents assistissin a aquest curs o seminari.

Finalment, si hom vol que la dimensió de Catalunya Central sigui efectiva caldria fer participar d'alguna manera entitats o institucions d'aquesta zona geogràfica; o de la versió reduïda de la zona: Berguedà, Solsonès, Moianès, Lluçanès, Alta Anoia i Bages. Llavors l'UCE de Manresa podrà dir-se UCE central.