Anem bé

L'any 1918 el PIB mundial va créixer el 3,6 %, però la desacceleració dins la zona euro -que va créixer l'1,9 %- va ser pràcticament generalitzada, excepte en el cas d'Alemanya i Itàlia. Segons l'informe, les causes de la moderació de l'economia mundial han estat les tensions comercials creixents i unes condicions financeres globals menys favorables. Em sembla que aquestes són les onades superficials, però la maror de fons és un problema estructural del model capitalista dominant: Estats endeutats, fabricació de diner artificial, escapisme de les multinacionals als deures impositius, continuació de l'aposta per sectors industrials destructius per raons energètiques i d'esgotament de recursos i per raons militars amb la indústria d'armament.

En aquest marc, l'economia catalana diu l'informe que manté un creixement significatiu (2,6%) però més moderat que en anys anteriors per un entorn exterior menys favorable. La nostra economia ha mostrat un elevat grau de resiliència i s'ha situat entre les economies més dinàmiques de la zona euro. Aquest creixement continuat ha permès recuperar el nivell de PIB per habitant en volum d'abans de la crisi. El PIB per habitant, ajustat per PPS (paritat de preus adquisitius), ha estat el 13 % superior a la mitjana de la UE-28 però encara inferior a la posició relativa del 2007. Catalunya, a base de molts esforços, es va mantenint als nivells de la mitjana europea. N'hem d'estar satisfets, però alguna cosa passa que no escalem les posicions que ens tocaria pel potencial del país.

El 2018 el superàvit exterior va ser d'uns 30.000 milions d'euros, el 12,2 % del PIB. El saldo amb l'estranger va ser del 5,7 % i el saldo amb la resta de l'Estat, del 6,5%. Les exportacions totals (béns i serveis) a l'estranger han moderat el creixement fins al 2 %. Les importacions en canvi han crescut el 3,6 %. La demanda interna contribueix en 2,2 punts al creixement, i el saldo exterior ho fa amb 0,4 punts. Hi ha hagut un augment més moderat de la demanda. En canvi, destaca el creixement notable de la inversió (4,6 %), tant dels components de béns d'equipament com de construcció, i es produeix un creixement en tots els grans sectors econòmics, excepte en l'agricultura.

De tot aquest bloc en destacaria que s'ha afluixat el creixement de la demanda exterior, que sempre sol ser el pròleg d'una altra inflexió a la baixa perfectament compatible amb la permanència de la demanda interior, que sempre va retardada en els cicles econòmics respecte al comportament internacional. En canvi, la cara de la moneda la dona que s'estan invertint, en béns d'equipament d'importació, en les indústries pròpies. Això vol dir que ens preparem per al mitjà termini, encara que n'hi pugui haver un de curt que torni a ser dolent. L'altra dada és la imparable emancipació de l'economia catalana del mercat espanyol. El 2018 ja s'arriba a una proporció del 66% a l'estranger i només el 35% a Espanya. Fa només 25 anys la proporció era a la inversa. I, per cert, com he comentat altres vegades, d'aquest 35% cap al 22% és intercanvi entre Catalunya i els Països Catalans i la vall de l'Ebre.

En el període 2014-2018, el procés d'internacionalització de les empreses catalanes ha anat acompanyat d'una diversificació geogràfica creixent. Baixa el pes relatiu de les exportacions a la zona euro i pugen les de la UE no euro, a la resta d'Europa i molt cap a Amèrica del Nord i darrere l'Àsia i l'Àfrica. I això és francament bo perquè diversifica el risc en ser molt improbable que tots els mercats es comportin igual en qualsevol moment.

Finalment, la confiança empresarial es va mantenir positiva durant tot el 2018. Els resultats financers, les amortitzacions i el palanquejament impulsen la rendibilitat financera. Les inversions privades i de capital risc van augmentar el 68,8 % el 2018. Augment del 13,4% de les inversions en start-ups amb seu a Catalunya. L'activitat emprenedora (8,1 %), més alta que en la majoria dels països del seu entorn, va seguir creixent el 2018. El nombre d'empreses actives va continuar creixent el 1,7 %; el mateix ritme que el conjunt de l'Estat. Va augmentar l'1,5 % el nombre d'empreses amb domicili social a Catalunya. I van créixer en especial les empreses de dimensió més gran i les del sector industrial. Això vol dir que, enmig de tensions institucionals i polítiques greus, el comportament del capital humà emprenedor ha estat positiu. De vegades sembla com ja ha passat en la fase posterior a desfetes polítiques i socials importants com van ser el 1714 i el 1939, que la resiliència catalana enfoca els seus esforços en la productivitat.