23 de juliol de 2019
23.07.2019

La renda familiar al territori central disminueix tot i l'augment del PIB

Entre el 2011 i el 2016, el PIB de la Catalunya Central va créixer un 8,9% i, a Catalunya, un 7,2%

22.07.2019 | 23:18
La secretària d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, ahir al Palau Firal de Manresa

Les comarques centrals de Catalunya ?l'Anoia, el Bages, el Berguedà, el Moianès, Osona i el Solsonès? tenen la capacitat de generar, en termes relatius, la mateixa riquesa que el conjunt del país, però la Renda Familiar Disponible Bruta (RFDB) dels habitants d'aquest territori està estancada.

Segons l'Informe anual de l'economia catalana del 2018, que la secretària d'Economia de la Generalitat, Natàlia Mas, va presentar ahir a la tarda al Palau Firal de Manresa davant d'agents socials i econòmics del territori, entre el 2011 i el 2016 el PIB de les comarques centrals (8,9%) va créixer a un rime superior al del conjunt de Catalunya (7,2%), mentre que la RFDB per habitant (que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi) del 2016 va ser de 16.300 euros a les comarques centrals i de 17.000 euros a Catalunya. En termes relatius, la RFDB per habitant va disminuir un 0,1% a les comarques centrals. A Catalunya, aquesta xifra va augmentar un 1,1%.

Per comarques, l'Idescat mostra diferències notables pel que fa a la RFDB per habitant de la regió central corresponent al 2016. Al capdavant de la llista hi ha Osona, amb 16.700 euros, el Berguedà, amb 16.400 euros, i el Bages, amb 16.100 euros. En quarta posició trobem el Moianès, amb 15.500 euros. Tanquen la llista l'Anoia, amb 14.900 euros i el Solsonès, amb 14.400.

L'informe del departament d'Economia i Hisenda de la Generalitat recull altres dades sobre la RFDB per habitant. Així, la remuneració d'assalariats, l'excedent brut d'explotació i les cotitzacions socials (tres dades clau per entendre la vitalitat d'una economia) se situen per sota de la mitjana de Catalunya, mentre que les prestacions socials l'excedeixen. Aquestes xifres reflecteixen el fet que la població de les comarques centrals està més envellida que la del conjunt del país.

Segons la secretària d'Economia de la Generalitat, les dades macroeconòmiques de les comarques centrals mostren una «tendència semblant» a les de l'economia catalana. Tot i això, Mas va alertar ahir que les comarques centrals tenen un conjunt de «reptes» que, si el Govern de la Generalitat i els agents socials i econòmics del territori no afronten de seguida, podrien esdevenir, combinats, una «tempesta perfecta». «Hi ha mancances en infraestructures i hi ha diversos sectors de la indústria, com ara l'automoció, que viuen un canvi de paradigma», va explicar la secretària d'Economia.

Les dades de Catalunya

Segons Mas, un dels aspectes més positius de l'economia catalana és que està en un cicle de creixement des del 2014 i que està oberta a l'exterior. «Si bé és cert que ara estem més exposats als cicles econòmics globals, també ho és que les empreses internacionalitzades són més innovadores i productives», va afirmar ahir Mas. Tanmateix, va alertar que, encara que les grans xifres macroeconòmiques són positives, un dels punts més negatius de l'economia catalana és que encara hi ha «massa temporalitat laboral».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook