26 de juliol de 2019
26.07.2019

DDDD: Robots i IA a l'aguait

Estem vivint un moment molt hype de la intel·ligència artificial

26.07.2019 | 11:49
DDDD: Robots i IA a l'aguait

Es parla que la taxa de creixement de l'ús de la intel·ligència artificial (segons IDC) en els processos de selecció, arribarà el 2022 fins al 37,3%. Pel que parlar de com canviaran els departaments de recursos humans, amb la taxa actual, és una mica "atrevit". El que sí que és evident, és que com bé s'afirma a la "nova" llei de la robòtica, "les 3D", s'emportaran per davant milions de llocs de treball. Qualsevol tasca que sigui Dirty (avorrida), Dull (bruta o que no vulgui fer ningú) o Dangerous (perillosa), la farà una màquina. El problema és que especialment a Espanya, a causa del càstig impositiu que se li fa a l'empresari, apareixerà una altra nova D, la de: DESITJAT.

És a dir, totes les companyies voldran substituir fins a l'últim dels seus humans per robots, que són molt més eficients i no paguen impostos. La robotització de llocs de treball a través de solucions com els famosos RPA, estaran a l'ordre del dia.

Si algú pensa que la solució passa perquè "els robots" paguin impostos, és perquè no ha pensat que un "treballador robot" es pot posar literalment sota d'un matalàs (això sí, amb una mica de ventilació i connexió a Internet), però en algun núvol, fora del control fiscal; i és evident que succeirà. Per cert, el meu aspirador Roomba haurà de pagar impostos? Absurd! Encara que vista la nova normativa que obliga que els vehicles elèctrics a Europa hagin de fer "sorollets", m'ho crec tot.

Actualment, la utilització que es fa de la IA en els departaments de recursos humans no consisteix a què un robot/programari es posi a buscar per LinkedIn (que també), sinó en l'ús de plataformes de reclutament o de gestió de recursos del seu personal, utilitzades en algunes grans companyies.

Mitjançant formularis dissenyats per omplir un data set (conjunt de dades contingudes en diferents taules de base de dades o matrius estadístiques, especialment ordenats perquè a través d'algorismes d'IA, puguin ser analitzats per poder donar "conclusions raonables" d'una petició o d'una funció específica). Amb això s'aconsegueix avaluar determinades habilitats pre-programades. De moment, aquestes solucions d'IA no seran realment intel·ligents, ni de bon tros tindran "iniciativa".

Aquestes "entrevistes en línia" es dediquen a eliminar biaixos inconscients que les persones sí tenim. Altres habilitats que es poden detectar a través de la gamificació són la capacitat d'intra-emprenedoria, la gestió del coneixement, la detecció de persones tòxiques, etc. En general, gràcies a la tasca dels DataScience, l'ideal és poder tenir un bon i completíssim DataSet de tota la companyia.

És curiós que, a vegades, les persones "empatitzen" molt millor amb una màquina o diguem-ho d'una altra manera, li expliquen a una pantalla, alguna cosa que mai s'atrevirien a explicar al seu company de feina i molt menys al seu cap o al de recursos humans.

Una de les grans companyies de fabricació d'americanes acaba d'implementar un xat amb IA, que entaula "converses" amb els seus empleats per solucionar problemes senzills com vacances, nòmines, notícies. Però un dia, aprofita l'empatia i confiança per llançar-li una pregunta: sap que el seu company de treball Menganito Pérez se'n vol anar a treballar a la competència?, creu que Menganito és indispensable per a aquesta companyia?, ens demana un petit increment en el seu sou, vostè l'hi donaria?... que es prepari aquest company de feina perquè té els dies comptats si la resta dels treballadors han contestat de manera negativa. El robot pot estar fent la mateixa pregunta als seus coworkers. És una eina diabòlica que permet als caps de projecte i superiors avaluar els seus equips i poder acomiadar sense parpellejar.

Es calcula que el 36% de l'ocupació a Espanya podria ser automatitzat en breu. Tots aquests llocs de treball solen tenir sous ni molt alts, ni molt baixos, el que formen l'anomenada "classe mitjana", i aquests són els que desapareixeran en els pròxims anys, així que si la seva vida s'assembla a la d'un autòmat i no li ve de gust reinventar-se o pensa que ja és gran per fer canvis a la seva vida, inexorablement només tindrà accés a feines precàries i amb sous baixos.

És veritat que serà més barat "viure" a causa de l'automatització i la producció digital de béns de consum. Deixarem de comprar coses cares, com un vehicle, perquè passarem d'un model "evolució vs necessitat", a un model "as a service". Però també això obligarà a desenvolupar-nos com a treballadors àgils i deslocalitzats en continu aprenentatge (learning agility) i, també, com a exploradors de solucions noves amb què fer front a una longevitat professional amb la qual ningú comptava fa tan sols 60 anys.

El futur serà per als robots i la intel·ligència artificial, sí, però combinant amb el poder dels anomenats silver surfers: professionals sèniors de talent platejat (silver) generadors i receptors d'una nova economia (silver economy), que dissenyen el seu avui i també el seu retir; surfers, perquè volen continuar estant a la cresta de l'onada professional i econòmica, que no accepten un present/futur invisible, ni inactiu. El futur també serà per a les empreses que generin una estratègia d'age management correcta, perquè treballar i gestionar correctament el talent silver, marcarà la diferència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook