L'escalada de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina està empenyent l'economia mundial cap a la seva primera recessió des de fa 10 anys, i els inversors han demanat als polítics i als bancs centrals que actuïn ràpidament per canviar de rumb.
Només als Estats Units, el risc de recessió és «molt més alt del que és necessari i molt més alt que fa dos mesos», va dir ahir a Bloomberg Television Lawrence Summers, exsecretari del Tresor dels Estats Units i assessor econòmic de la Casa Blanca durant l'última recessió.
«Sovint es pot jugar amb foc i no passa res de dolent, però si es fa gaire, al final hom es crema», va alertar l'economista. Summers, que ensenya a la Universitat de Harvard, encara veu una probabilitat menor del 50% que els Estats Units entri en recessió en els propers 12 mesos.
Els economistes temen, sobretot, una guerra comercial. Segons un dels supòsits, el president dels Estats Units, Donald Trump, faria efectiva la seva amenaça més recent d'imposar aranzels del 10% a més productes xinesos per 300.000 milions de dòlars, la qual cosa provocaria una resposta del president Xi Jinping.
És probable que el cost directe d'aquests aranzels sigui petit, però la incertesa creada per una major escalada de la guerra comercial podria afectar la inversió, la contractació i, en última instància, el consum.
Per la seva banda, els economistes de Morgan Stanley prediuen que si els Estats Units apliqués aranzels del 25% a totes les importacions xineses en un període de quatre a sis mesos i el país asiàtic hi respongués, és probable que es produís una contracció econòmica mundial en un termini de tres trimestres.
Les tensions també van més enllà dels Estats Units i la Xina, i inclouen el Japó amb Corea del Sud, així com la futura relació del Regne Unit amb la Unió Europea. La principal preocupació dels economistes és que, sense una treva comercial aviat, les empreses reduirien encara més la inversió. Davant aquesta situació, un mercat laboral amb sous ajustats començaria a fracturar-se i els consumidors es replegarien, mentre que els bancs centrals probablement reduirien les taxes d'interès i potser reprendrien l'expansió quantitativa, però això podria no ser suficient per reanimar l'economia.
Frenada a Alemanya
La producció industrial d'Alemanya va registrar el mes de juny passat una caiguda del 5,2% respecte del mateix mes de l'any anterior, la qual cosa empitjora el descens interanual del 4,4% observat el mes anterior i representa el retrocés més gran des de finals del 2009. Aquesta tendència anticipa una contracció del PIB alemany en el segon trimestre de l'any. La producció industrial alemanya, sense tenir en compte l'energia i la construcció, va registrar al juny un retrocés de l'1,8%. En el cas de la producció de béns intermedis es va registrar una baixada del 2%, mentre que la producció de béns de capital va retrocedir un 1,8% i, la de béns de consum, un 1,4%.
