L'aversió al risc del mercat, que porta els inversors a buscar resguard en els bons des de la renda variable enmig de la incertesa geopolítica i macroeconòmica, ha provocat l'enfonsament generalitzat dels costos de finançament del deute de la zona euro, i arrossega l'interès del bo espanyol a deu anys a un mínim històric del 0,124%, deu vegades menys que en l'arrencada del 2019, i amb l'expectativa d'entrar en les pròximes setmanes en terreny negatiu, on ja cotitzen els bons equivalents d'Alemanya, França o Irlanda.
En concret, la rendibilitat exigida en el mercat secundari als bons espanyols amb venciment a deu anys se situava aquest dimecres en un mínim del 0,124%, gairebé la meitat de l'interès ofert al tancament de la sessió d'ahir, quan la rendibilitat era del 0,241 %.
D'aquesta manera, enguany el cost de finançament a deu anys del deute espanyol s'ha rebaixat fins gairebé la desena part del 1,422% amb què va acomiadar el 2018 i se situa molt lluny de l'interès del 7,739% que va arribar a exigir-se als bons espanyols a deu anys el juliol del 2012, abans que Mario Draghi es comprometés a «fer tot el necessari» per preservar l'euro.
«El pànic a una nova gran recessió dispara les compres de deute públic de tots els països europeus i de la resta de grans economies del món», assenyala l'analista d'IG, Aitor Méndez, que diu que si els pitjors pronòstics per a l'economia es compleixen i el Banc Central Europeu comença a comprar deute públic, «el bo espanyol podria arribar a terreny negatiu com ja hi ha el de França».
De fet, l'expert considera probable que no calgui ni esperar que el BCE anunciï res. «Amb l'empenta d'avui, Irlanda ja ha entrat també en aquest club del bo a deu anys en negatiu, quan fa tan sols set dies els seus bons oferien la mateixa rendibilitat que ofereix avui l'espanyol».
Rendibilitat alemanya
Tot i la forta caiguda de la rendibilitat del bo espanyol, aquesta no ha suposat una reducció significativa del diferencial respecte del bund, ja que l'interès del bo alemany a deu anys ha seguit marcant nous mínims històrics en terreny negatiu, arribant a oferir una rendibilitat del -0,610%, enfront de l'interès negatiu del 0,537% d'ahir. Al tancament del 2018, l'interès ofert als inversors pels bons alemanys a deu anys s'ha situat al 0,246%.
«Una mostra que la caiguda vist avui no és una cosa específica del bo espanyol, sinó de la fugida dels inversors de la renda variable a la renda fixa és el fet que la prima de risc es manté al voltant dels 70 punts en els quals porta movent-se des de mitjans de juny », afegeix Méndez.
El bo italià encara es manté
Per la seva banda, el bo italià es beneficiava, tot i que menys, del vol cap a la qualitat dels inversors, amb una baixada de la rendibilitat del deute a deu anys des de l'1,509% d'ahir al 1,467%, mínim des de l'octubre del 2016. En l'última sessió del 2018, el bo italià a deu anys va oferir una rendibilitat del 2,773%.
Per la seva part, Portugal protagonitza una vertiginosa caiguda de l'interès del deute, que en el cas dels bons lusitans a deu anys se situava en el mínim històric del 0,157%, enfront del 0,260% del tancament de dimarts i molt lluny del 1,723% abonat en acabar l'any passat.
