Un equip liderat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha trobat evidències que el carboni emès a l'atmosfera per la pèrdua del permagel (la capa permanentment congelada del subsòl de les regions molt fredes o periglacials) a l'Àrtic, juntament amb el increment de l'absorció de la radiació solar per la superfície terrestre, acceleraran l'escalfament global. Segons els científics, aquesta combinació de factors augmentarà a llarg termini els costos econòmics en prop de 70 bilions de dòlars.
Segons els científics, aquests 70 bilions de dòlars addicionals de cost econòmic representen el 5% del total estimat. És a dir, el cost total que es preveu pel canvi climàtic ascendiria a uns 1.400 bilions de dòlars si es tinguessin en compte aquesta combinació de factors.
«En termes econòmics, aquests resultats fan que les estratègies de mitigació més ambicioses, resultants de l'acord de París sobre canvi climàtic, siguin més atractives, per exemple, limitant a 1,5 ° C la temperatura global del planeta respecte al període preindustrial», explica l'investigador del CSIC Fernando Iglesias-Suárez, de l'Institut de Química-Física Rocasolano.
Els investigadors han explorat simulacions de models físics complexos per quantificar, d'una banda, el carboni que torna a l'atmosfera com a conseqüència de la fosa del permagel, i, d'altra, l'energia solar extra que és absorbida per la superfície terrestre mentre es redueix el gel marí i la cobertura de neu, el que provoca oceans i terra més foscos.
Tots els escenaris analitzats pels científics porten a un augment del cost total del canvi climàtic, una despesa que es deriva dels esforços que es duran a terme per limitar les emissions i adaptar-se a les noves situacions climàtiques, entre altres factors.
Els impactes derivats de l'augment de les temperatures es reflectiran en l'economia, en els ecosistemes i en la salut humana, així com en l'augment del nivell del mar.
Els científics, que han publicat els resultats a la revista Nature Communications, esperen que les seves investigacions serveixin per entendre millor quins són els riscos socioeconòmics que implica el canvi climàtic en funció de diferents escenaris i ajudar els agents polítics a prendre decisions adequades.
Esforços insuficients
Segons un estudi publicat a aquesta revista, el gel marí de l'Àrtic podria desaparèixer per complet fins a setembre cada estiu si les temperatures globals pugen tan sols 2ºC, segons un estudi de la Universitat de Cincinnati.
Limitar l'escalfament a 2 ° C és l'objectiu declarat de l'Acord de París del 2016, l'esforç internacional per frenar les emissions de carboni per abordar l'escalfament. L'Administració Trump va retirar els Estats Units com a participant el 2017.
«El més probable és que el gel marí de l'Àrtic al setembre desaparegui efectivament entre aproximadament 2 i 2,5ºC d'escalfament global», diu l'estudi. «No obstant això, limitar l'escalfament a 2ºC (com el proposa l'acord de París) pot no ser suficient per evitar un oceà Àrtic sense gel».
