És temps de vacances per a molts i, sovint, aquestes van acompanyades de viatges. De viatges, per sort, n'hi ha per a tots els gustos. N'hi ha que prefereixen la platja, n'hi ha que són més de muntanya. També n'hi ha a qui agrada fer turisme a casa i a qui agrada fer grans viatges. Aquestes opcions tan diverses també tenen impactes ambientals ben diferents. Hem de considerar l'impacte ambiental que generen les vacances? Podem incorporar aquests valors quan planifiquem els nostres viatges? Greta Thunberg, una jove activista sueca que fa just un any va començar a fer vagues contra el canvi climàtic cada divendres que han estat seguides per tot el món, també es troba de viatge. En concret, està en ruta cap a Nova York per participar a la cimera COP24 sobre el canvi climàtic de les Nacions Unides per a arribar a acords sobre reduccions de gasos hivernacle. A Nova York hi arribarà, ni més ni menys, en un veler ajudat per energia solar i marítima. I és que, per a una activista que lluita contra el canvi climàtic, marxar de viatge a Nova York des d'Europa pot suposar un dilema moral. De fet, els mateixos suecs han inventat una nova paraula, flygskam, per a referir-se al sentiment de culpa quan es vola en avió a causa de les grans emissions que generen els vols en avió. D'aquest concepte n'ha sorgit un moviment que anima la gent a no volar. Per a la majoria dels mortals, anar a Nova York en un veler no és una opció factible. Aquests tipus de transport no estan estandarditzats per a les masses i són més imprevisibles. A més, la Greta s'estarà uns quinze dies a fer el viatge, un temps valuós del qual normalment no disposem. Quines són les alternatives reals? Primerament, hi ha l'alternativa proposada pels impulsors del concepte del flygskam: no volar i anar com més a prop millor. En cas de transportar-se, fer-ho, sempre que sigui possible, a través de transport públic, com el tren o l'autobús. Aquesta opció minimitza les emissions de transport, però probablement ens impedeix arribar a destinacions llunyanes que potser tenim molt afany per descobrir i visitar. En segon lloc, algunes companyies de vol ofereixen pagar per les emissions del viatge, el que se sol conèixer com un offset. Aquestes taxes addicionals s'inverteixen en projectes que, en teoria, contraresten les emissions del vol. Si bé des d'un punt de vista de l'economia marginal és una proposta atractiva, ja que ens fa tenir en compte els costos ambientals addicionals del vol, hi ha un cert escepticisme sobre el valor real d'aquests offsets. Això porta algunes persones a invertir els diners de les taxes pel seu compte, en els projectes que considerin més interesants.En tercer lloc, podem intentar buscar rutes que minimitzin la distància o els canvis d'avió, o utilitzar companyies que tinguin els passatgers com a sardines (no sembla gaire atractiu, però això redueix les emissions per capita), i volar amb companyies que facin servir avions més nous i capdavanters, ja que tindran més eficiència energètica. Finalment, cal destacar que, quan fem turisme, no només els vols són contaminants. Per exemple, els creuers són perjudicials per a la contaminació als ports on passen nit, i diversos estudis han documentat impactes a la salut per als barris propers als creuers. De fet, les emissions dels vols són un tema ambiental a considerar quan viatgem entre molts altres, com ara l'impacte del turisme en els ecosistemes locals. En el meu cas, i pel fet que visc a Estats Units, les meves vacances sempre comencen amb una gran petjada d'emissions, amb un vol de Chicago a Barcelona per veure la família. Com que de moment no m'imagino els estius sense veure'ls, m'hauré de conformar a sentir una certa dosi de flygskam mentre busco altres maneres de col·laborar en la lluita contra el canvi climàtic.