La candidata a presidir el Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va assegurar ahir al Parlament Europeu que la desacceleració econòmica i els desafiaments a què s'enfronta la zona euro justifiquen el manteniment dels estímuls monetaris «durant un període prolongat de temps», tot i que també va advertir que l'institut emissor no ha de perdre de vista els possibles efectes secundaris negatius «d'aquesta estratègia».
La francesa va intervenir davant la comissió d'Afers Econòmics i Monetaris de l'Eurocambra, que més tard ha de votar si creu que és la persona adequada o no per succeir a l'italià Mario Draghi a partir de l'1 de novembre.
En el seu discurs inicial, Lagarde va remarcar que «els desafiaments no han desaparegut» per a l'eurozona, perquè s'enfronta a riscos protagonitzats principalment per factors externs i la inflació «segueix sent massa baixa» i es troba «lluny de l'objectiu».
«Per tant, comparteixo l'opinió del Consell de Govern que l'elevada política acomodatícia està justificada durant un període prolongat de temps per aconseguir que la inflació arribi al famós per sota però a prop del 2%», va afirmar.
En aquest context, Lagarde va confiar en no haver de repetir durant el seu mandat la frase en què Draghi, el 2012, va garantir que faria «tot el necessari» per salvar l'euro, ja que això «significaria que altres no estan fent el que han de fer», en referència a la necessitat de completar l'arquitectura de la moneda única per fer front en millors condicions a futures crisis.
La fins ara directora gerent de l'FMI va advertir, però, que hi ha «algunes qüestions importants a l'horitzó» que el BCE ha d'abordar. La primera d'elles, va explicar, és la necessitat de tenir en compte els «efectes secundaris negatius» que pot tenir la política monetària no convencional. «Mentre seguim compromesos amb el nostre mandat d'estabilitat de preu, això requereix una supervisió contínua», va destacar.
El segon repte que va mencionar és l'entorn global de baixos tipus d'interès i inflació, que planteja «qüestions estratègiques» per a tots els bancs centrals. «Han d'entendre millor les dinàmiques de la inflació, fer balanç dels nous instruments que es van activar per contenir la crisi (...) i reflexionar sobre si els seus marcs de política monetària són prou sòlids per a futurs reptes», va afirmar.
