El PSOE ha presentat la «Propuesta abierta para un programa común progresista». El document té 75 pàgines, 146.000 caràcters de lletra, repartits en 6 apartats, 30 subapartats i 370 punts.
Doncs bé, qualsevol observador internacional o nacional amb criteri sap que en aquests moments els grans problemes estructurals de l'Estat espanyol, i en concret de l'actual règim, estan rebent una contestació integral en una part del seu territori. Dels més poblats, dels més productius, el més captador de talent i inversions, i alhora el més castigat per les nefastes i injustes polítiques socials, econòmiques, culturals i de seguretat de l'Estat.
Saben quin espai dediquen a la qüestió territorial? Exactament menys d'una pàgina, un sol subapartat amb un total de 2.100 espais; o sigui un 1,4% del total de la literatura programàtica del PSOE dedicada a l'estructuració territorial, dins de la qual se subsumeix el cas català.
Encara que segurament ja ho han llegit, em permeto reproduir-ho:
6.1. Estat autonòmic
350. El nostre model de convivència s'estructura a partir de la Constitució i els estatuts d'autonomia. Apostem per un Estat de les Autonomies fort i cohesionat. Millorarem la col·laboració institucional amb totes les comunitats autònomes i abordarem el conflicte de convivència a Catalunya impulsant el diàleg entre catalans i també entre el Govern d'Espanya i la Generalitat de Catalunya, sempre dins de la Constitució. Ens proposem avançar cap a un model d'Estat integrador, en el qual la diversitat, la igualtat i la solidaritat siguin valors compatibles. Un model en el qual el Govern de l'Estat garanteixi la cohesió des de la lleialtat a l'exercici de les funcions que la Constitució habilita a les comunitats autònomes; en el qual les diferents administracions comptin amb un adequat finançament, actuïn amb transparència, col·laborin entre elles i actuïn amb lleialtat institucional. En aquest model no té cabuda un referèndum d'autodeterminació que el TC ha considerat contrari a la Constitució i que, des d'una perspectiva política, provoca la fallida de la societat.
351. Aquest model d'Estat autonòmic renovat s'assentarà en el reconeixement exprés dels instruments i procediments de col·laboració i coordinació que afavoreixin les relacions de l'Estat amb les comunitats autònomes, i d'aquestes entre si, com són: la Conferència de Presidents, les Conferències Sectorials, els convenis de col·laboració de les comunitats autònomes amb l'Estat i d'aquestes entre si, a més de la transformació del Senat.
352. Impulsarem la clarificació del repartiment competencial i promourem la participació de les comunitats autònomes en les actuacions i decisions de l'Estat i de l'Estat en les actuacions autonòmiques, quan afecti l'interès general, així com l'intercanvi d'informació per afavorir una autèntica integració.
353. Desenvoluparem la previsió de les regles i principis que han de regir el sistema de finançament de les comunitats autònomes i el procediment per establir-lo amb participació dels territoris, amb l'objectiu final d'aprovar un nou sistema de finançament de les comunitats autònomes.
El meu article podria acabar aquí sense comentaris. Me'n permetré alguns:
1. Anàlisi sectària i esbiaixada del problema. L'Estat i el règim no tenen problemes de legitimitat en una part del territori, sinó que és el territori que té problemes de convivència.
2. Música d'estat integrador i de lleialtat institucional que sona a música federal amb partitura jacobina. Cap mea culpa i propòsit d'esmena a la invasió sistemàtica de competències de les autonomies, especialment la catalana.
3. Rebuig explícit i bel·ligerant al dret d'autodeterminació. Podien haver optat per no parlar-ne, però com que es tracta de convèncer més els seus barons espa-nyolistes i els votants de PPC, s'han de posicionar.
4. El ritornello del Senat, més caducat que un iogurt del neolític.
5. Clarificar el repartiment competencial era la gran aposta de l'Estatut del 2005 que va ser dinamitada pel TC. Qualsevol nova delimitació serà per pelar encara més la misèria que ens va quedar.
6. I sobre finançament, de pena. Regles i principis, acord entre comunitats autònomes i bla, bla, bla. O sigui, res. Cap referència a la necessitat d'aprimar les estructures centrals de l'Estat, única manera d'alliberar recursos per al finançament autonòmic, al marge de canviar cap a un model de concert a la basca que mai acceptaran des de Madrid, tal com estava contingut en el projecte aprovat amb el 88% de vots al Parlament de Catalunya i que l'acord Mas -Zapatero va liquidar.
I només un apunt sobre la resta de programa: molt poca dedicació a veure com es transforma un sistema improductiu com l'Espanyol i molt espai destinat a prometre nous repartiments de misses. Tot i que des de la inconcreció que significa proposar pactes d'Estat. Pactes en els quals inevitablement hi haurà PPC i per tant mai seran progressistes. Quanta comèdia.
Coalitzar-se en aquestes condicions o donar suport és una trampa. Una altra cosa és que sabem el que faran i no ens agrada. Però també sabem el que no faran en negatiu: carregar-se les molles d'autogovern en àmbits sensibles com la llengua, l'escola, els mitjans o la salut, perquè el PSOE a Catalunya n'és corresponsable. Àmbits que sí que seran destruïts pel trifachito si guanya. Només des d'aquesta òptica resistencial necessària, té més sentit l'abstenció que el no.
