11 de setembre de 2019
11.09.2019

DEBAT | LA REALITAT DE LA CATALUNYA CENTRAL


L'advocacia de la UE obre la porta a anul·lar les hipoteques amb IRPH quan siguin abusives

Les conclusions no són vinculants, però poden ser decisives per a la sentència del TJUE que es preveu per a la primavera

10.09.2019 | 22:48

Un advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha obert la porta al fet que s'anul·lin milers d'hipoteques lligades a l'índex IRPH, en declarar que els jutges espanyols poden controlar si va ser abusiu; en aquest cas, podrien obligar la banca a compensar els afectats i implicaria una factura multimilionària per a les entitats.

Les conclusions de l'advocat general no són vinculants, però el TJUE sol seguir les seves recomanacions a l'hora de dictar sentència. El veredicte s'espera a principi del 2020 i, si coincidís amb el lletrat, suposarà una nova garrotada per a la banca per l'ús de clàusules abusives i un suport per als que van signar les prop d'un milió d'hipoteques lligades a aquest índex.

L'índex de Referència de Préstecs Hipotecaris (IRPH), elaborat pel Banc d'Espanya, va ser utilitzat per entitats sobretot a Andalusia, País Basc i Catalunya en substitució de l'euríbor, la qual cosa va encarir els préstecs 25.000 euros de mitjana, segons els afectats, que denuncien que es va comercialitzar amb poca transparència.

El 2017, el Tribunal Suprem va dictar una sentència en la qual avalava l'índex i estipulava que la referenciació a un tipus oficial com és l'IRPH «no implica falta de transparència ni abusivitat». Però el 2018, discrepant amb el Suprem, un jutjat de Barcelona va plantejar diverses qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre si era possible controlar la transparència de l'índex i sobre la seva possible nul·litat.

L'advocat general es va pronunciar ahir en contra del criteri del Suprem, en considerar que els jutges nacionals sí que poden controlar si l'IRPH va ser abusiu i descartar que doni garanties de transparència pel mer fet de ser un índex oficial.

El lletrat explica que les entitats -Bankia en el cas analitzat- no estaven obligades a referenciar les hipoteques a l'IRPH i podrien haver optat per un altre índex, com l'euríbor. Per tant, se'ls aplica la directiva europea sobre clàusules abusives, que només eximeix de control judicial aquelles que introdueixin disposicions «imperatives o supletòries» en els contractes. Assenyala, a més, que el mètode de càlcul de l'IRPH és «complex i poc transparent per a un consumidor mitjà», i apunta que han de donar-se dos requisits per considerar que compleix les exigències de transparència. D'una banda, que la informació sobre el mètode de càlcul sigui «suficient» perquè el consumidor prengui una decisió «prudent» i, d'una altra, que s'esmenti l'evolució de l'índex en el passat. Així, demana que els jutges tinguin en compte en avaluar la transparència si el consumidor podia valorar les conseqüències econòmiques sobre la base de «criteris precisos i intel·ligibles». I afegeix que, encara que la clàusula sigui transparent, el jutge pot controlar si va ser abusiva.

Si la sentència del TJUE segueix aquesta línia, les milers de demandes sobre l'IRPH que encara han de dirimir els tribunals espanyols i estan paralitzades en espera del veredicte europeu, podrien resoldre's a favor dels afectats. L'impacte econòmic d'aquest escenari per a la banca seria de 25.000 milions, segons les associacions d'afectats, encara que el Goldman Sachs el xifra entre 7.000 i 44.000 milions, en funció del grau de retroactivitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit