El Banc Central Europeu (BCE) va sorprendre ahir als mercats amb la decisió de modificar els seus tipus d'interès per primera vegada des del 2016 i ha retallat 10 punts bàsics el tipus de facilitat de dipòsit, fins a situar-lo en el -0,5%, alhora que ha deixat el tipus d'interès de referència en el 0% i el de facilitat de préstec en el 0,25%.

Per limitar l'impacte en les entitats bancàries d'aquest interès negatiu, la institució amb seu a Frankfurt ha anunciat que introduirà un «sistema de dos nivells per remunerar les reserves», de manera que una part de l'excés de liquiditat dels bancs estarà exempta de la taxa de facilitat de dipòsit.

L'institut emissor ha tornat a canviar la seva orientació de futur per quarta vegada aquest 2019. Ara assegura que espera mantenir els tipus d'interès en el seu nivell actual «o més baixos» fins que l'organisme vegi que les estimacions d'inflació convergeixen de manera «robusta» amb un nivell «suficientment proper però per sota del 2%». Aquesta convergència haurà de reflectir-se de manera «consistent» en les «dinàmiques de la inflació subjacent».

L'autoritat monetària també ha anunciat que reprèn les compres netes d'actius, per valor de 20.000 milions d'euros al mes a partir de l'1 de novembre i per un període indeterminat. «El Consell de Govern espera que les compres continuïn durant tant de temps com sigui necessari per reforçar l'impacte acomodatici dels seus tipus d'interès, així com donar-les per acabades poc després que comencin a pujar els tipus d'interès», va especificar ahir el BCE.

«Tots els instruments estaran damunt la taula i llestos per ser utilitzats. Bé, això és el que hem fet», va postil·lar en la roda de premsa posterior a la trobada del Consell de Govern del BCE Mario Draghi, que el proper 31 d'octubre deixarà el càrrec de l'entitat .

Alhora, continuarà reinvertint els pagaments principals del deute que venci sota el programa de compra d'actius per un període de temps «perllongat» després de l'inici de la pujada de tipus. Això significa que continuarà augmentant el seu balanç i no el reduirà fins d'aquí diversos anys.

El producte interior brut (PIB) de la zona euro va registrar una expansió anual de l'1,2% el segon trimestre del 2019, un 0,1 menys que el trimestre anterior, d'acord amb les últimes dades publicades per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària.

D'altra banda, la taxa d'inflació interanual de l'eurozona es va situar el passat mes d'agost en l'1%, la mateixa xifra que al juliol, a causa de l'encariment inferior de l'energia i els aliments frescos.

Pel que fa a l'atur, la taxa del juliol, l'última disponible, es va mantenir en el 7,5%, la mateixa xifra que en el mes anterior, i el seu nivell més baix des del juliol del 2008. En el conjunt de la UE, l'atur va mantenir-se en el 6,3% per tercer mes consecutiu, cosa que equival al millor registre del bloc comunitari des que l'any 2000 Eurostat comencés a elaborar estadístiques.