«L'actual cicle el tancarem l'any que ve o el 2021, però ja projectem el futur», explica Josep Manel Giménez. Un nou període de previsió, fins al 2025, en què «hem de consolidar-nos i expandir-nos i assolir els 450 milions de facturació». Un altre repte per a Denso Barcelona serà, diu Giménez, «ampliar el portfolis de clients» en un moment en què la matriu preveu fusionar les dues grans àrees històriques de treball de la planta bagenca: electrònica i interconnexió de la cabina de l'automòbil. I això implicarà «canvis tecnològics i nous desafiaments en productes, clients i processos».

Giménez assegura que la fàbrica del Bages està «preparada per a la revolució de l'automoció. Vivim un moment de canvi que té lloc cada 100 anys i hem d'evolucionar per canviar aquesta empresa, per sobreviure en aquest nou paradigma». I en un entorn complex, recorda el president de la planta de Sant Fruitós, ja que «a Europa és on Denso té més competència, amb Bosch i Continental», les dues grans firmes de l'electrònica de l'automoció. «Ens costarà sang suor i llàgrimes però també hi haurà èpica», diu Giménez, convençut que «el canvi ha de començar en les persones, en l'organització i en els somnis que volem assolir».

«Seran temps complicats, més enllà dels canvis de cicle econòmic», diu Giménez, «però el missatge que volem transmetre és positiu, no de preocupació, sinó de desafiament». «Ens caldrà entrar en nous mercats, buscar productes amb valor afegit no només de preu, perquè si només mantenim l'actual portfolis de clients no sobreviurem. Tenim bons productes però ens calen productes estrella, nous, generats out of the box. Passat el 2025 haurem d'haver canviat», conclou el president de Denso Barcelona.

«La pregunta que ens fem internament és: ens agrada estar a Denso? Ens agrada el que fem? Si és així, podem assolir l'impossible», diu Giménez, lector dels clàssics i cinèfil militant, que farceix el seu atípic discurs empresarial de referències a Tolstoi, Ibsen, Amenábar, Kurosawa, Miyazaki, el Heike Monogatari (el gran poema èpic japonès), Gödel i la Ilíada, de la qual recorda que acaba d'aparèixer una completa traducció al català. De Montserrat Ros, a la martorellenca Adesiara.