Les projeccions del Banc d'Espanya són dolentes. El ritme d'activitat econòmica es debilita i la creació d'ocupació, perjudicada també per l'augment del salari mínim, cau a la meitat. Les conseqüències que se'n deriven són diverses. En primer lloc, l'atur continuarà sent molt elevat. Mentre que els EUA i Alemanya estan en plena ocupació aquí no baixem del 14%. La manca permanent de treball no només destrueix l'autoestima de l'aturat, sinó que enquista situacions de pobresa, desigualtat i marginalitat difícils d'erradicar. En segon lloc, el dèficit públic augmentarà i, per tant, l'endeutament de l'Estat continuarà fora de control. Menys activitat econòmica significa menys recaptació d'impostos, però més despesa pública. Els subsidis públics ni arribaran ni milloraran la situació dels col·lectius més desfavorits, que hauran de confiar en el conjunt d'entitats privades sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió social. El desequilibri de les pensions augmentarà i el seu dèficit incrementarà. Previsiblement, la inflació també ha de pujar, i reduirà la capacitat adquisitiva i el nivell de vida de la ciutadania. L'alça del preu del petroli contribuirà a l'encariment dels preus. I no cal ni pensar que autonomies com la catalana obtinguin millores en el finançament.