Les empreses no financeres van tancar el primer semestre de l'any actual amb un retrocés del 41,4% en el seu resultat. Aquesta dada s'explica perquè es van comptabilitzar menys ingressos extraordinaris que en el mateix període de l'exercici precedent, segons dades del Banc d'Espanya.

El document del Banc d'Espanya apunta que el resultat de les empreses no financeres entre el gener i el juny va registrar un impacte negatiu vinculat amb la progressió dels ingressos i de les atípics sobre l'excedent final, a causa, principalment, de les elevades plusvàlues extraordinàries que es van generar l'any anterior. En els sis primers mesos de l'any actual, aquestes societats van experimentar una pujada del 7,4% en el seu resultat ordinari net, enfront del 8,4% de progressió de l'esmentat període del 2018. Aquesta desacceleració és conseqüència del descens del resultat econòmic brut, parcialment compensat pel curs favorable dels ingressos i de les despeses financeres.

D'altra banda, el valor afegit brut (VAB) va acabar el primer semestre d'aquest exercici amb un avanç del 0,4%, en comparació de l'increment 4,8% d'un any abans, encara que si es pondera cada branca d'activitat pel seu pes en el conjunt del sector, es detecta una desacceleració en contreure's el 0,2% davant l'alça del 5,5% d'aquests mesos de l'exercici precedent.

D'altra banda, segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un de cada tres espanyols considera que la situació econòmica del país serà pitjor d'aquí a un any. Aquest percentatge (33%) se situa al mateix nivell que les cotes assolides entre el 2008 i el 2003, en plena recessió econòmica.

Cal retrocedir fins al juliol del 2013 per assolir un percentatge lleugerament superior (33,6%). Si el 2008 l'economia espanyola queia en picat arrossegada per la crisi del totxo i de les hipoteques, el 2011 començava una segona recessió al país. En aquest segon període, on donava els últims cops de cua el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero i començava el popular de Mariano Rajoy, es va aprovar una dura reforma laboral, el sistema bancari espanyol va rebre una injecció de diners públics de 60.718.000 d'euros i el país va haver de rebre un rescat a Europa per no col·lapsar-se.

A la banda oposada, entre els que pensen que l'economia estarà millor al setembre del 2020, per observar un percentatge igual de baix (12,4%) cal retrocedir fins a l'octubre del 2012 i l'octubre del 2008, punts àlgids de la crisi i de les dues recessions que va viure Espanya.